Gibosa decreixent 
#foc
Articles
La cordà és una de les manifestacions festives més espectaculars de totes les que es desenvolupen a les festes majors d'estiu de les viles del País Valencià i és, sense dubte, la millor expressió de la passió i la devoció que els valencians senten per la pólvora i el foc.
La festa major de Reus és, per temps, tradició i participació popular, una de les més viscudes de l'inici de l'estiu a tota la geografia catalana. Entre els centenars d'actes que se celebren, destaquen les tronades, una impactant successió d'explosions a la Plaça del Mercadal que marca els moments àlgids de la festivitat.
Un dels elements més antics i enigmàtics no només de la Patum de Berga sino també de tot el folklore festiu català són els anomenats Plens. Vestits amb la seva peculiar indumentària vermella i verda, són els personatges encarregats d'encendre els emblemàtics Salts de Plens de la gran festa berguedana.
Vacarisses celebra, cada darrer cap de setmana de maig i coincidint amb la seva festa major petita, la Baixada i Vetlla de la Vaca. Es tracta d'una recreació festiva d'una llegenda local que culmina amb la cocció al foc, durant tota la nit i poc a poc, d'una gran vaca que serveix de primer plat pel dinar popular de l'endemà.
Verges ha conservat el costum d'il·luminar el pas de la Dansa de la Mort de la Processó de Dijous Sant amb unes senzilles làmpades casolanes fetes amb closques de cargols que es situen en determinats carrers del poble.
El seguici mortuori, la crema del difunt Rei Carnestoltes i la lectura del seu testament configuren el punt i final del Carnaval de Roses, una de les celebracions festives més importants de l'any en aquesta població altempordanesa.
El que avui coneixem com a "correfoc", és fruit d'una evolució del ball de diables, una manifestació festiva tradicional caracteritzada pel llançament de carretilles de forma estàtica per part d'un grup de persones vestides de diable. Els primers correfocs van celebrar-se entre els anys 1979 i 80 a cavall entre Barcelona i Reus quan, espontàniament, va començar la interacció entre el públic i els diables.
L'últim diumenge d'agost, Paterna celebra la seva festa major amb una de les manifestacions festives amb pirotècnia més intenses del calendari: la Cordà, una impressionant coetada que crema uns 35.000 coets en 25 minuts i que és a mig camí entre l'art i la bogeria col·lectiva.
Festa Major i Fogardera
La Ràpita, Santa Margarida i els Monjos (l'Alt Penedès)
Pels volts del cap de setmana més proper al 8 d'agost
Cada diumenge de festa major el Ball de Diables de la Ràpita fa la representació del seu acte sacramental, la lectura de les sàtires i la Fogardera, una impressionant encesa de més de vint minuts de pirotècnia incessant que vol representar l'Infern i que clou els intensos dies de la festa gran del poble.
L'Escaldàrium és, malgrat la seva recent història, una de les cites festives més esperades de l'any per bona part dels calderins. Aquesta singular manifestació festiva, única en el seu gènere, té lloc a mitjans de juliol i té com a elements principals la pirotècnia, l'aigua i la música.
L'encesa d'una foguera encapçalada per una bóta enquitranada, el llançament d'un castell de focs des del campanar i l'aviada d'una sorollosa traca són els tres elements d'aquesta arrelada cerimònia que cada any té lloc el 29 de juny, diada de Sant Pere.
La baixada de falles d'Alins el dia de la revetlla de Sant Joan es va tornar a reprendre ara fa uns vint anys, després d'una època en què es va deixar de practicar. Encara que no siguin molt conegudes, les falles d'Alins apleguen, any rere any, un gran nombre de visitants la nit de Sant Joan.
Celebrada en el marc de la revetlla de Sant Joan, la baixada de falles del Pont de Suert es caracteritza i singularitza, respecte a altres baixades del foc solsticial del Pirineu, pels trucs i esquelles que els fallaires fan sonar durant tot el recorregut.
Andorra celebra la revetlla de Sant Joan fent giravoltar unes falles enceses amb el foc sagrat del Canigó. Any rere any, els pobles de totes les parròquies es veuen envaïts per unes boles de foc que giravolten sense aturador i que anuncien l'arribada de la festa nacional dels Països Catalans.
Arties celebra la festa de Sant Joan al voltant del Taro, un tronc d'avet enorme al qual es cala foc i s'arrossega pels carrers i places del poble, en un trajecte esbojarrat i festiu que es desenvolupa entre la música i els crits dels joves que salten amb excitació per damunt de les seves flames.
La Festa Major de Durro s'estructura al voltant de la popular romeria fins a la petita ermita de Sant Quirc i de la tradicional Baixada de Falles, la primera del cicle de festes de foc del Pirineu Català, que en aquesta població de la Vall de Boí també té la seva versió infantil.
Ja documentada al segle XIV, la pesca a l'encesa és un dels arts de pesca més antics de Catalunya. Basat en el fet que el foc atrau el peix, aquest sistema de pesca està en desús al nostre litoral però es manté com a sistema de pesca artesanal i sostenible en diferents indrets del món.
Any rera any, els habitants de Vilanova d'Alcolea encenen el seu poble per celebrar la Festa de Sant Antoni, una de les més espectaculars i participativa de totes les que es fan a la nostra geografia. La imatge del sant, els cavall i milers de visitants, travessen les barreres de foc que tenen per objectiu impedir-los el pas.
El foc, el fum i l'olor intens de les atxes de barballó que els habitants d'Aiguafreda encenen durant tot el recorregut de la Cavalcada de Reis, són els tres ingredients imprescindibles d'aquesta celebració tradicional que tanca les festes de Nadal al municipi.
Cada any pels volts de Sant Martí, Olot acull el festival Lluèrnia, una manifestació festiva basada en la transformació dels espais quotidians de la ciutat mitjançant l'ús intensiu del foc i la llum. Un festival de llum que evidencia com el foc dels volcans han marcat, i encara marquen, el caràcter de la gent de la Garrotxa.
La Cordà i la Coetà que tenen lloc en motiu de les festes de la Mare de Déu d'Agost de Bétera són dues espectaculars i impressionants manifestacions festives que, sota la forma d'ofrena i joc amb els coets, expressen tota la potència de la cultura coetera valenciana.
Com en altres barris de la ciutat de Barcelona, el del Poblenou, al districte de Sant Martí, celebra la revetlla de Sant Joan amb l'encesa d'una foguera que és l'eix d'una festa que acaba amb l'anada al mar per prendre-hi un bany i veure com el sol balla per l'horitzó.
Quan a l'Edat Mitjana la terrible pesta negra recorria Europa i els morts es contaven per centenars de milers, moltes poblacions, com és el cas de Tossa de Mar, s'encomanaren a l'ajut celestial per lliurar-se de la malaltia. Per donar les gràcies, cada any es fa un emocionat pelegrinatge fins a Santa Coloma de Farners.
El municipi mallorquí de Búger ha recuperat, des de fa uns anys, l'arrelat i antiquíssim costum infantil de "sortir a fer vives" que consisteix en calar foc a una senalla plena de palla i córrer amb ella mentre es canten cançons alegres.
La del Forcall és una de les Santantonades més complertes d'entre les que tenen lloc pels volts del 17 de gener. Una trepidant representació parateatral, amb sants i dimonis, i la construcció i encesa d'una espectacular foguera són els dos grans eixos d'aquesta festa que ha estat model a seguir per a altres poblacions d'aquesta zona del nord de Castelló.
Per celebrar les festes de Sant Antoni, Canals construeix i encén una de les fogueres més impressionants de les que es fan a casa nostra. La monumental construcció fa uns 18 metres d'alçada, té una forma cònica perfectament treballada i s'encén el vespre del primer dia de les festes.
Les festes amb foc són unes de les més importants i espectaculars festes populars catalanes. La majoria se celebren coincidint amb el solstici d'estiu. A Bagà, però, les flames marquen l´entrada al fred de l'hivern, en una intensa cremada col·lectiva de torxes, les 'faies', que la nit de Nadal il·lumina les muntanyes del nord del Berguedà.
Cada 23 de juny els joves d'Isil duen a terme una de les baixades de falles més especials de les que es fan al Pirineu català. Un ritus amb foc que té la finalitat d'ajudar i propiciar, en la mesura més humana possible, la fecunditat i la regeneració de la vida natural en tots els aspectes.
Cada any milers de pobles d'arreu del país encenen les seves fogueres de Sant Joan amb el foc de la Flama del Canigó en el marc d'un procés força ritualitzat que s'inicia el cap de setmana anterior a la nit de la revetlla amb una trobada al peu del Canigó.
El ball del tio tio és un divertit i esbojarrat ball amb foc real amb què tradicionalment s'acaba la festa de Carnaval en molts indrets del país. A la vila termal dels Banys d'Arles, al Vallespir, el costum es manté ben vigent.
Durant la nit del 24 de desembre, nit de Nadal, són moltes les poblacions catalanes on és costum d'encendre focs, ja siguin en forma de fogueres o bé mitjançant torxes fetes amb tot tipus d'herbes. Aquesta és una pràctica hereva d'ancestrals ritus propiciatoris de la fertilitat i d'expulsió del mal.
Mostra de Balls de Diables centenaris amb parlaments
Diverses poblacions
Finals de primavera o principis d'estiu
D'entre totes les colles de diables que hi ha en l'actualitat només unes quantes es caracteritzen per tenir una història documentada de més de cent anys i per realitzar una escenificació parlada de l'enfrontament entre les forces del Bé i les del Mal. Una vegada l'any algunes d'aquestes colles es troben per mostrar el seu ball parlat, fer una cercavila conjunta i compartir idees i experiències.
L'any 2007, Barcelona, amb 1.605.602 habitants, tan sols va organitzar quinze fogueres en motiu de la nit de Sant Joan, és a dir, una foguera per a cada 100.000 habitants. La capital dels Països Catalans no fa honor al títol que ostenta, en una jornada en què, arreu del país, s'encenen mil i un focs, fogueres, falles, halhes... per celebrar l'arribada de l'estiu.
El Foc de Castelló és una recreació festiva que rememora un dels episodis més negres de la història d'aquesta vila: la batalla sagnant que va enfrontar, l'any 1874, els carlins amb els liberals en el marc de la Tercera Guerra Carlina.
Des de fa uns anys les festes de Sant Joan a Lliçà d'Amunt tenen com a protagonista a una enginyosa i espectacular foguera artesanal batejada amb el nom de Girafoc al voltant de la construcció de la qual s'organitzen quinze dies d'activitats festives a l'aire lliure.