Festa Major i Ball de les Rentadores

Riu de Cerdanya celebra la festa de Sant Joan amb foc, aigua i un ball únic en la nostra geografia: el Ball de les Rentadores. El ball, que simula l'alegre trobada entre dos sagals i un grup de noies que està rentant la roba, acaba amb una mena de «baptisme festiu i popular» al voltant del safareig públic del poble.

El poble

Riu de Cerdanya és un petit poble situat just a la sortida del túnel del Cadí, a la cara nord de la serra del Cadí-Moixeró. Fou construït a 1.179 metres d'altitud damunt un pendís del que neixen diversos cursos naturals d'aigua, un dels quals està canalitzat per l'interior del poble i dóna lloc a una font i un safareig públics.

La font data de mitjan segle XIX i es caracteritza per tenir cinc brolladors bellament guarnits amb el que semblen caps d'animals mitològics. S'anomena «Font de les Rentadores» perquè l'aigua que en surt, abundant i fresca, va a parar al dipòsit quadrangular de pedra que hi ha uns metres més avall i que fins fa ben poc havia estat utilitzat per rentar la roba.

La Festa Major de Sant Joan

La Festa Major de Riu de Cerdanya se celebra pels volts del dia 23 de juny, nit de Sant Joan, amb l'encesa d'una foguera feta amb material de rebuig aportat pels veïns, un sopar popular amb repartiment de coca i cava, la disparada general de petards, coets i trons, i el ball.

L'endemà, 24 de juny, al matí se celebra la missa en honor a sant Joan Baptista, patró de Riu, que concentra bona part dels habitants i estiuejants a l'interior d'una petita església que hi ha al centre del poble. Una vegada acabada la missa es fa un vermut a la plaça, ben guarnida amb banderoles per a l'ocasió i, tot seguit, cadascú va a casa seva a celebrar el dinar de festa major.

El Ball de les Rentadores

A mitja tarda té lloc l'acte més emblemàtic de la festa: el Ball de les Rentadores. Es tracta d'un ball del qual ja no es tenia memòria al poble i que fou recuperat a final del segle XX per un grup de joves de Riu que en van conèixer la música i la coreografia gràcies al cap de l'Esbart d'Alp, que l'havia introduït al seu repertori a partir d'uns textos de Joan Amades i de folkloristes locals.

El Ball de les Rentadores reprodueix una facècia suposadament ocorreguda fa molts anys al safareig públic del poble quan, mentre un grup de noies estava tranquil·lament rentant la roba, van aparèixer dos sagals i van començar a festejar amb elles.

El ball es desenvolupa a la plaça de davant l'Ajuntament, just sota la font i el safareig, i té dues parts i un epíleg final. A la primera part, cinc parelles de rentadores dansen i canten animadament, fent anar unes pales de fusta anomenades maçons que piquen contra un cistell pla de vímet, simulant que netegen la roba. Duen barret i brusa blancs, faldilles negres i espardenyes i evolucionen disposades en dues fileres, al so d'unes melodies compostes especialment per al ball i interpretades en directe per un nombrós grup de músics.

La segona part comença amb l'aparició dels dos mossos que, al mateix temps que ballen amb les noies, els fan tot tipus de bromes i jocs: els aixequen les faldilles, els fan caure el barret, els diuen paraules provocadores i, finalment, les esquitxen amb l'aigua que porten dins una galleda de metall anomenada «ferrada». Al final del ball, però, les bromes canvien sobtadament de bàndol quan les rentadores agafen les ferrades i les vessen damunt els nois. Amb els sagals ben xops s'inicia un darrer conjunt de balls que reafirmen el poder femení i que culminen amb un tirabou que, encapçalat pels dos mossos, fa ballar bona part dels assistents.

L'epíleg ritual: el «baptisme» de determinades persones al safareig

El Ball de les Rentadores té cada any un esperat epíleg doncs és costum que, acabat el darrer ball, les noies segrestin un dels xicots i el submergeixin dins el safareig. L'acció, sorgida espontàniament fa uns anys, ha originat tota una nova tradició associada a la festa: el «baptisme» lúdic i ritual de determinades persones del poble. Després de la primera remullada, grups de joves volten per la plaça buscant noves víctimes. Tot aquell que s'ho mereix acaba aquell dia ben xop i «beneït» amb l'aigua del rentador. Els esdeveniments són seguits amb interès i somriures pel públic assistent i especialment pels més menuts, molts dels quals també acaben a l'aigua. Per la seva banda, els mullats es revengen llançant aigua als seus botxins i al públic en general des de l'interior del safareig.

Un altre dels elements de la festa és la tradicional Pujada a la Font, que es realitza l'endemà. Es tracta de l'anada a peu (antigament es pujava fent corrandes) des de l'església a la font, on se celebra un berenar a base de xocolata i galetes, ben regat amb anís i moscatell. La fontada serveix per cloure uns dies en què aquest tranquil poble canvia de fesomia per viure la seva festa més important.

Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé