Lluna gairebé plena 
#sant joan
Articles
La processó del Corpus de Pollença es distingeix pel Ball de les Àguiles i Sant Joan Pelós, un ball únic a tota l'illa que executen dues al·lotes ricament guarnides damunt dues figures que representen aquest ocell màgic i per un al·lot que representa al sant i que duu un anyell viu dins un sarró.
La baixada de falles d'Alins el dia de la revetlla de Sant Joan es va tornar a reprendre ara fa uns vint anys, després d'una època en què es va deixar de practicar. Encara que no siguin molt conegudes, les falles d'Alins apleguen, any rere any, un gran nombre de visitants la nit de Sant Joan.
Coincidint amb la tradicional celebració d'arribada del solstici d'estiu, comuna a gran part dels indrets de la nostra geografia, Valls viu també la seva festivitat anual més emblemàtica: la Festa Major de Sant Joan, dedicada al patró de la ciutat.
Supervivents dels antics tornejos medievals, les carotes han passat de ser l'escut amb què es representava l'enemic en el marc dels jocs cavallerescos de l'Edat Mitjana, a esdevenir, juntament amb les lladrioles, una de les icones més representatives de les festes de Sant Joan de Ciutadella.
L'espectacularitat de les exhibicions de cavalls i cavallers i l'estricte protocol que segueixen els seus protagonistes, han convertit la celebració de Sant Joan a Ciutadella en un punt de referència de les festes del solstici d'estiu.
Celebrada en el marc de la revetlla de Sant Joan, la baixada de falles del Pont de Suert es caracteritza i singularitza, respecte a altres baixades del foc solsticial del Pirineu, pels trucs i esquelles que els fallaires fan sonar durant tot el recorregut.
Riu de Cerdanya celebra la festa de Sant Joan amb foc, aigua i un ball únic en la nostra geografia: el Ball de les Rentadores. El ball, que simula l'alegre trobada entre dos sagals i un grup de noies que està rentant la roba, acaba amb una mena de «baptisme festiu i popular» al voltant del safareig públic del poble.
Andorra celebra la revetlla de Sant Joan fent giravoltar unes falles enceses amb el foc sagrat del Canigó. Any rere any, els pobles de totes les parròquies es veuen envaïts per unes boles de foc que giravolten sense aturador i que anuncien l'arribada de la festa nacional dels Països Catalans.
Xàbia celebra la seva festa major d'estiu amb els actes característics d'una festa patronal i el ritu santjoanenc de construir, encendre i saltar unes fogueres que, en aquesta població costanera, es boten amb una corona de murta en flor al cap.
Cada 23 de juny a la nit, les platges de La Safor s'omplen de famílies i grups d'amics que, reunits al voltant d'una petita foguera, esperen que siguin les 12 per poder executar el ritus de la jornada: saltar set vegades les onades per demanar un desig.
Cada any pels volts del 24 de juny, Pineda celebra una festa dedicada al seu co-patró, Sant Joan Baptista. La festa combina els actes propis de la revetlla de Sant Joan amb una processó marinera que remet a la llegenda que explica la misteriosa arribada del cap del sant degollat a la platja d'aquest poble mariner.
Un dels elements més característics de les Festes de Sant Joan de Ciutadella és un gran anyell blanc, anomenat Es Be de Sant Joan, que és ritualment preparat, guarnit i passejat pels carrers de la ciutat el cap de setmana anterior a la festa.
La Festa Major de Durro s'estructura al voltant de la popular romeria fins a la petita ermita de Sant Quirc i de la tradicional Baixada de Falles, la primera del cicle de festes de foc del Pirineu Català, que en aquesta població de la Vall de Boí també té la seva versió infantil.
Elaborada a partir de nous verdes i de diverses herbes aromàtiques que s'han recollit pels volts de Sant Joan, la ratafia és un dels pocs licors que, en l'actualitat, es produeix de forma artesana a l'interior de les llars catalanes.
Arbre sagrat, arbre farmaciola, arbust màgic, llar de divinitats benefactores... el saüc és, pel catalans, el bonarbre, una planta amb innumerables propietats. Sempre present en masos i cases de pagès, les seves flors, fulles i fruits han estat utilitzades des de temps immemorials per guarir tot tipus de malalties comunes i per protegir de la malastrugança.
Fira de la Ratafia
Besalú (la Garrotxa)
Darrer cap de setmana de novembre-Primer diumenge de desembre
Cap a finals de novembre o principis de desembre es celebra la Fira de la Ratafia de Besalú, un esdeveniment que va néixer l'any 1993 i que té com a objectiu potenciar aquest aromàtic licor català que té una llarga tradició artesana a les terres de la Garrotxa.
Festa de la ratafia i Concurs de Ratafies Casolanes
Igualada (l'Anoia)
finals d'octubre-mitjans novembre
Diferents ratafiaires de la comarca de l'Anoia participen cada any en el Concurs de Ratafies Casolanes, un concurs que premia a la millor elaboració artesanal i que és l'eix d'una festa que compta amb diferents activitats relacionades amb aquesta beguda.
Com en altres barris de la ciutat de Barcelona, el del Poblenou, al districte de Sant Martí, celebra la revetlla de Sant Joan amb l'encesa d'una foguera que és l'eix d'una festa que acaba amb l'anada al mar per prendre-hi un bany i veure com el sol balla per l'horitzó.
La ciutat d'Alacant celebra, pels volts del 24 de juny, una de les seves festes més importants, la de les Fogueres de Sant Joan. La celebració, que té les seves arrels en les piles d'andròmines que es cremaven durant la nit màgica, ha adoptat el model de les falles de València i s'ha convertit en un element més de la projecció turística de la ciutat.
Cada 23 de juny els joves d'Isil duen a terme una de les baixades de falles més especials de les que es fan al Pirineu català. Un ritus amb foc que té la finalitat d'ajudar i propiciar, en la mesura més humana possible, la fecunditat i la regeneració de la vida natural en tots els aspectes.
Cada any milers de pobles d'arreu del país encenen les seves fogueres de Sant Joan amb el foc de la Flama del Canigó en el marc d'un procés força ritualitzat que s'inicia el cap de setmana anterior a la nit de la revetlla amb una trobada al peu del Canigó.
El Gallarut és el nom que rep el Basilisc del Barri de les Fonts d'Olot, el més antic de Catalunya. Es tracta d'un animal fabulós, mig gall i mig serp, d'esguard mortífer i guardià de tresors preuats, que reapareix ritualment cada any durant les festes del barri i per les Festes del Tura de la capital de la Garrotxa.
Sant Lluís celebra la seva festa de Sant Joan amb la construcció i crema dels bujots, unes figures fetes amb roba vella que serveixen per fer crítica social i que, després de ser evaluats en un concurs, són llançats al fester o foguera de Sant Joan.
L'any 2007, Barcelona, amb 1.605.602 habitants, tan sols va organitzar quinze fogueres en motiu de la nit de Sant Joan, és a dir, una foguera per a cada 100.000 habitants. La capital dels Països Catalans no fa honor al títol que ostenta, en una jornada en què, arreu del país, s'encenen mil i un focs, fogueres, falles, halhes... per celebrar l'arribada de l'estiu.
Des de fa uns anys les festes de Sant Joan a Lliçà d'Amunt tenen com a protagonista a una enginyosa i espectacular foguera artesanal batejada amb el nom de Girafoc al voltant de la construcció de la qual s'organitzen quinze dies d'activitats festives a l'aire lliure.