Baixada del Drac
El descens ritual que dóna el tret de sortida a la festa major
Terrassa (el Vallès Occidental)
Vegueria de Barcelona
Divendres després del 29 de juny
Manel Carrera i Escudé (Publicació: 02.07.2026 | Actualització: 02.07.2026)
Ajuntament de Terrassa
La Baixada del Drac de Terrassa és un acte d’inici de festes únic a Catalunya. Té lloc el divendres de Festa Major quan aquesta emblemàtica figura de bestiari surt de la seva cova a la muntanya de Sant Llorenç del Munt per baixar a peu fins al centre de la ciutat. Amb aquest descens, la bèstia anuncia simbòlicament l’arribada de la festa i dóna, així, el tret de sortida a les celebracions.
La Baixada del Drac és el primer acte de la festa major de Terrassa, una celebració que té lloc el cap de setmana posterior al 29 de juny en honor als patrons de la ciutat: Sant Pere, Sant Cristòfor i Sant Valentí. La Baixada se celebra sempre divendres a la tarda, i és el ritu que dóna el tret de sortida a la festa major egarenca.
Protagonitzada pel Grup del Drac de Terrassa, la Baixada s’estructura com un trajecte festiu a peu des d’un punt del massís muntanyós de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac (situat a uns deu quilòmetres de la ciutat) fins al centre de la ciutat. L’acte té una gran càrrega simbòlica: representa el moment en la bèstia surt de la cova on viu tot l’any i baixa a la ciutat per encomanar l’esperit de la festa a tots els veïns.
La figura representa el drac de la llegenda de Sant Llorenç del Munt, un dels relats profans sobre dracs més antics i importants de Catalunya. Amb uns orígens que es remunten al segle XI, es considera que aquesta va ser la llegenda popular que, per la seva proximitat amb Barcelona, va influir decisivament en l’aparició de dracs en les festes de la ciutat comtal.
La Baixada del Drac es fa sempre amb el drac vell, la peça originària de cartró-pedra creada l’any 1981. Per garantir-ne la conservació, aquesta figura només surt al carrer en aquesta ocasió i durant el tradicional Ball de Plaça del diumenge de festa major.
El recorregut de la Baixada té un traçat d’uns set quilòmetres i va de l’Ajuntament de Matadepera (punt de sortida) fins al de Terrassa (punt d’arribada). El trajecte es completa en unes tres hores, calculades minuciosament perquè l’entrada de la bèstia al Raval de Montserrat coincideixi exactament amb el repic general de campanes de festa major que té lloc a les vuit del vespre.
La comitiva està encapçalada pel Drac i els seus portadors, que llueixen la seva característica indumentària vermella i verda. Els acompanyen una trentena de músics (grallers, tabals, caixes i bombo), un centenar de membres de la colla, agents motoritzats de la policia local de tots dos municipis per regular el trànsit i una bona colla de persones que no es volen perdre un dels actes més emblemàtics de la festa major. En arribar a Terrassa, la versió infantil del Drac s’uneix a la comitiva. Durant el camí, el Drac avança sense parar al so de la música, disparant pirotècnia (carretilles, coets sortidors i petites traques i ous de drac), i només s’atura en alguns punts d’avituallament, espais amb menjar i beure oferts per alguna entitat o particular al llarg del camí.
El moment més emotiu de la jornada té lloc a la plaça de la Creu Gran. Allà, la figura executa la Dansa del Drac de Terrassa, un ball solemne amb pirotècnia menor (bengales vermelles) que serveix d’homenatge i record a tots els membres de la colla que han mort des de la seva fundació l’any 1981.
Cap a les 8 del vespre, el Drac vell i l’infantil arriben finalment a les portes de l’Ajuntament, en sincronia amb el repic de les campanes de la Basílica del Sant Esperit. En aquest punt, el Drac encén unes carretilles senyera en senyal d’alegria i torna a ballar davant la corporació municipal, el nombrós públic que ha vingut a rebre’l i l’Àliga, que en acabar el ball li fa una reverència solemne de benvinguda. Tot seguit, es llegeix el pregó des del balcó del consistori i l'alcalde dóna per iniciada la festa. Finalment, es fa la cerimònia d’elecció del capgròs de l’any i una primera ballada de les colles protocol·làries de la ciutat, com els gegants, nans i bastoners per celebrar que la festa major ha començat.
La primera Baixada del Drac es va celebrar l’any 1981, coincidint amb la creació de la figura. En aquella primera edició, el Drac es va traslladar fins al Cavall Bernat, una impressionant agulla rocosa del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt situada a uns deu quilòmetres del centre de Terrassa, per començar el descens. Dos grallers i un tabaler dels Castellers de Terrassa van pujar al cim d’aquesta singular roca, a 30 metres d’alçada, i van fer sonar la música que donava la benvinguda a la nova figura i iniciava la tradició. A partir de l’any següent, l’inici de la baixada es va traslladar de forma definitiva a l’Ajuntament de Matadepera, per escurçar una mica el trajecte i evitar possibles impactes ambientals en aquest espai natural protegit.
Has detectat algun error? Avisa’ns!
Contacte
Grup del Drac de Terrassa
https://www.instagram.com/dracdeterrassa/
Carrer Doctor Salvà 39, 4rt-2a
08221 Terrassa
dterrassa(ELIMINAR)@hotmail.com
Per saber-ne més
Llibres
Terrassa, la festa al carrer. Passat i present
Joaquim Verdaguer i Caballé
Fundació Torre del Palau
L'autor fa un recorregut per les principals festes que han marcat la vida i el tarannà dels...
Tradicions santcugatenques
Rogeli Pedró i Fontanet
Edicions Cossetània
Aquest llibre vol apropar-vos al món de la festa tradicional santcugatenca, nodrida de...
Etnografia de Reus i la seva comarca. El Camp, la Conca de Barberà, el Priorat.
Ramon Violant i Simorra
Editorial Alta Fulla
El territori i els seus habitants. Els poblats, la casa, els seus annexos i aixoplucs, i el vestit....
La Tronada, festa a Reus
Salvador Palomar i Abadia, Montserrat Flores Juanpere
Migdia Serveis Culturals
Una manifestació festiva esdevé emblemàtica per a una població per raó de la seva singularitat...
Els protocols de la Festa Major de Terrassa
Diversos autors
Ajuntament de Terrassa
Llibre dels Protocols de la Festa Major de Terrassa on s’expressa la identitat i la vitalitat de...
Protocol de les Festes Majors de Reus
Diversos autors
Ajuntament de Reus. Regidoria de Cultura
Aquest llibre és el protocol pels que es regeixen els principals actes i rituals de les dues...
Sant Pere. Festa Major de Reus
Diversos autors
Ajuntament de Reus
Llibre de gran format i considerable volum -sis-centes pàgines i un miler i mig de fotografies-...
Articles
La Tronada a Reus
Salvador Palomar i Abadia
Associació Caramella
La tronada és una manifestació pirotècnica de la ciutat de Reus que ha esdevingut un dels actes...
Audio / CD
Festa Major de Reus
Diversos autors
Audiovisuals de Sarrià
Aquest disc va ser editat l'any 1998. Les persones que hi van col.laborar, ho van fer...
Músiques dels Gegants de Reus
Xalocs. Grallers de Reus
Xalocs
Publicat en motiu del 5è aniversari d'aquest grup de grallers, aquest CD és un treball que recull...
També et podria interessar
De la mateixa categoria
Festa major
Sant Cugat del Vallès (el Vallès Occidental)
Cap de setmana proper a Sant Pere i 29 de juny
Festa major de Sant Pere a Rubí (el Vallès Occidental)
- amb el pregó de les festes, espectacle piromusical, actuació de l'Esbart Dansaire de Rubí, falconeria, sopars al castell, espectacle de màgia, vermut musical, nit golfa, ball, animació infantil, Trobada de gegants i capgrossos, sardanes, ball de gitanes i altres activitats.
Festes majors de Sant Pere a Esporles (Serra de Tramuntana)
- Sant Pere és el Patró d'Esporles i la seva festa és dia 29 de juny. Les festes patronals d'Esporles estan plenes d'activitats, tant esportives com culturals i artístiques. Concerts, cine a la fresca i la nit de foc. També hi ha diverses competicions esportives,...
Festa major a Sant Pere de Vilamajor (el Vallès Oriental)
- el dia 29 de juny i els següents es celebra la festa major del poble, coincidint amb el dia de Sant Pere. La colla gegantera convida a gegants i grallers de tota Catalunya per omplir carrers i places.
Festa major de Sant Pere a Albanyà (l'Alt Empordà)
- es fa el cap de setmana anterior a Sant Pere, amb esmorzars populars, concerts joves amb grups de la comarca, campionat de botifarra, jocs infantils, ball, plantada de gegants, ofici solemne i sardanes. En un cap de setmana ple d'alegria, Albanyà ofereix un repertori...
Festa major de Camp d'en Grassot, Barcelona (el Barcelonès)
- festa major en aquest barri de Barcelona que es troba dins del districte de Gràcia. S'hi celebra la revetlla de Sant Pere i inclou una actuació castellera.
Festa major de Sant Pere a Gavà (el Baix Llobregat)
- amb concerts de música gratuïts a la Plaça Francesc Macià i Balls Populars al Parc. Hi participen també les cases regionals espanyoles. En el marc de la Festa Major de Sant Pere surt una bèstia de foc anomenada Murtrassa amb forma d'anguila. El seu...
Festa major a Perafita (el Lluçanès)
- festa major en honor a Sant Pere, que se celebra des del dia de la revetlla fins el cap de setmana posterior, amb activitats esportives, balls populars, espectacles infantils, etc. El dia de la revetlla, pa torrat, arengades, i coca i cava per tothom,...
Festa major de Montmeló (el Vallès Oriental)
- dedicada a Sant Pere, el model de festa major es basa en la competició amigable entre dues colles: els Melons i els Creuats. La vigília, 28 de juny, pregó institucional. L'endemà pregó de la Colla de Diables de Montmeló i Correfoc. Durant tots els...
Festa major de Sant Pere a Abrera (el Baix Llobregat)
- se celebra els dies 29 i 30 de juny, i 1 i 2 de juliol. Com cada any, per Sant Pere, 29 de juny, Abrera celebra la seva Festa Major. Sense cap mena de dubte, es tracta d'un dels esdeveniments més importants d'aquest...
Festa major de Sant Pere a Alp (Cerdanya)
- la vigília, ballada de sardanes i traca d'inici de festes. El dia 29 al matí missa solemne, cercavila amb els gegants i grallers d'Alp i ballada de sardanes. Al vespre, gran ball amb música d'orquestra. I també, jocs de cucanya, competicions esportives, activitats infantils,...
Festa major d'Abella (el Ripollès)
- pels volts del segon dissabte de juny i fins a sant Pere, patró del poble. Sardanes i ball.
Festa major de Lladrós (el Pallars Sobirà)
- se celebra pels volts del 29 de juny, diada de Sant Pere. Lladrós té l'església parroquial de Sant Pere i, a ran de la Noguera de Cardós, el pont romànic amb la capella romànica de la Mare de Déu del Pont i restes de...
Festes de Sant Pere a Búger (el Raiguer)
- festes dedicades al patró d'aquest poble. El dia principal és el 29 de juny, però els visitants i locals també poden gaudir, durant uns dies, de competicions esportives, exposicions, revetlles, jocs infantils, xeremies, entre moltes altres activitats pensades per entretenir a nens, joves i...
De la mateixa població