Festes de Sant Joan

Diumenge des Be

El primer acte públic de les festes és el diumenge abans del 24 de juny. Seguint els protocols, s'ha preparat un be viu, rentat i pentinat cada dia de la setmana anterior i vetllat tota la nit perquè no s'embruti. Quan comença a clarejar, l'adornen amb una corona de flors al front, li pinten les banyes amb purpurina i li dibuixen unes creus sobre l'esquena. Aquest be serà carregat tot el dia a les espatlles de S'Homo des Be, un home descalç, mig nu, amb creus vermelles pintades al cos i un anyell damunt les espatlles que representa a Sant Joan Baptista.

Durant tota la nit anterior, es fa la Vetla des Be, durant la qual la gent passa a veure el bé que és mantingut despert tota la nit en els baixos d'una casa particular. Tot just sona la primera campanada del rellotge a la Catedral, comença una processó que passa a fer el convit a les personalitats importants, casa per casa. La comitiva està formada pels caixers, representants de cada un dels estaments de l'antiga organització social de l'illa, es Fabioler, el flabiolaire músic que, amb el tambor i el flabiol, dóna les ordres en el transcurs de la festa i una comitiva de cavallers precedida per L'Homo del Be, que descarrega l'animal a casa visita. Aquesta cercavila és una capta, doncs cada casa fa una donació econòmica per sufragar les despeses de la festa. La capta acaba a casa del Caixer Casat, que ofereix als companys un refresc.

La capta dura tot el dia i mentrestant, a la contramurada es fa una batalla festiva en què la gent juga a tirar-se avellanes buides, que són traginades a sacs.

Vigília de Sant Joan (23 de juny)

La vigília de Sant Joan, el 23 de juny, cap a les 2 del migdia el Fabioler va a casa del Caixer Senyor dalt d'una somereta per tal de sol·licitar permís per començar la festa. Un cop donada l'autorització va pels carrers fent sonar el flabiol, per tal de reunir als caixers i als genets, per fer l'anomenat 'replec'. Aquesta cercavila o Qualcada es va engroixint i acaba a la plaça del Born on a mitja tarda, cap a les 6, comença el primer 'caragol' (una cavalcada que es fa donant tres voltes en un mateix indret). El famós 'Cargol des Born' es fa al so dels 'jaleos', nom de la jota de sarsuela que amb el temps ha anat donant el nom a aquesta part de la festa en què els cavalls s'alcen sobre dues potes.

És un dels moments àlgids de la festa, on la música i els salts dels cavalls embogeixen als milers d'assistents que s'hi congreguen. Els protagonistes d'aquesta part de la festa són els caixers i els cavallers, que han d'ésser d'origen pagès. Els cavallers cavalquen, primer els joves i després els més veterans, entre la munió de turistes i vilatans que no volen perdre's un detall de l'arribada dels cavalls. Es fan tres voltes a la plaça i després la comitiva es desplaça fins a l'ermita de Sant Joan de Missa per resar-hi Vespres (7:30 aproximadament). Mentre això succeeix, a la contramurada hi té lloc una nova batalla d'avellanes (cap a les 7 de la tarda).

Els caragols continuen més tard, a la posta de sol. La Qualcada torna als carrers de la ciutat per fer les corregudes a la plaça (cap a les 10 de la nit) i el Caragol de Santa Clara (cap a les 23:30), on es clou la cavalcada. La jornada acaba amb la beguda a la casa del caixer senyor.

Al fer-se de nit, les campanes de la catedral donen amb el seu repic, el tret de sortida per encendre els 'festers' o fogueres d'una nit de Sant Joan en què -qui més qui menys- ballarà, cantarà gloses, s'embriagarà i anirà a dormir quan surti el sol.

Dia de Sant Joan (24 de juny)

El dia 24, a les 8 del matí, el Fabioler surt a demanar l'autorització per a començar i arreplegar els caixers i cavallers per continuar escrupolosament amb els protocols. Durant tot el dia se succeeixen els replecs, caragols i dues vegades els Jocs des Pla (a les 10). Primer 'caragol' de Santa Clara (13:30 hores), després, al Pla de Baixamar, genets i cavalls entrenen els jocs d'Ensortilla i de Córrer Abraçats que hauran de practicar al vespre. Més tard, l'exhibició continua amb les Corregudes a ses Voltes i, una altra vegada, al Cargol de Santa Clara.

Al migdia (cap a 2/4 de 3), a la Catedral té lloc l'acte religiós més important de la festa, la Missa dels Caixers, un dels actes centrals pels ciutadellencs.

Al capvespre, es torna a fer replec (cap. ales 5) i la comitiva baixa al Pla, on, entre els cargols de cavalls i cavallers, se celebren els jocs de l'Ensortilla, de les Carotes i de Córrer Abraçats, tots posats en escena pels cavalcadors (cap a les 8). Aquests jocs se celebren almenys des del 1661i són els següents:

- Ensortilla: el cavaller, al galop, ha d'encertar amb una asta una anella de ferro penjada d'una corda a certa alçada.

- Carotes: un cavaller duu la carota (escut de fusta amb una cara pintada) al braç, mentre un altre cavaller la hi romp amb un objecte de fang anomenat lladriola.

- Córrer abraçats: dos cavallers galopen paral·lels i abraçats, i intenten desar-se al galop com a símbol de fraternitat.

Amb el so del tambor i el flabiol, el flabioler avisa al públic assistent del començament de cada prova. L'emoció provocada per l'escenificació d'aquests jocs porta a molts forasters a oblidar la distància mínima de seguretat que s'ha de mantenir amb els cavallers i els organitzadors han de recordar, any rere any, el gran perill que suposa mantenir conductes irresponsables durant les exhibicions.

Acabats els jocs, es fan les corregudes a plaça (23 hores) i un darrer caragol a Santa Clara (00:30). A partir d'aleshores i els caixers i cavallers tornen a casa seva on desensellen els cavalls i duen a terme l'últim acte de les festes: un berenar a casa el Caixer Senyor que acaba amb les paraules rituals: 'Fins l'any que ve, si déu ho vol'. A les 5 del matí del dia 25, tothom s'acomiada de les festes amb un emotiu darrer toc de fabiol.