Festa del Carme

L'Estartit, port de Torroella de Montgrí

L'Estartit és una població costanera vinculada al municipi de Torroella de Montgrí, del qual dista sis quilòmetres. Està situat a just una milla de les illes Medes, un arxipèlag de set illots que són la culminació marítima del massís del Montgrí. Declarades Parc Natural, les Medes són actualment una de les reserves de flora i fauna marina més importants de la Mediterrània occidental, així com una destinació molt apreciada en el món del submarinisme.

L'Estartit havia estat, en els seus inicis, un conjunt de barraques fetes pels mateixos pescadors de Torroella per deixar l'ormeig i les barques en un indret ben arrecerat de la tramuntana. Avui és un municipi majoritàriament destinat a satisfer les necessitats dels visitants d'arreu que decideixen passar-hi els mesos de bon temps per gaudir de les seves platges i realitzar activitats nàutiques i subaquàtiques.

El seu port, començat a construir als anys 50 coincidint amb l'inici del turisme i renovat recentment, manté una petita activitat pesquera, tot i que la gran majoria de punts d'amarratge corresponen a embarcacions recreatives, tant  particulars com comercials.

La festa

Cada any el 16 de juliol, l'Estartit celebra la Festa de la Mare de Déu del Carme organitzada per l'Ajuntament de l'Estartit amb la col·laboració de la Confraria de Pescadors, el Club Nàutic i alguns centres d'immersió i creuers turístics d'aquesta localitat.

La festa es va celebrar per primera vegada a finals dels anys 1940 per iniciativa de l'aleshores cap de la Marina i dels joves que hi havien fet el servei militar, que eren els encarregats de portar la imatge de la Verge i cantar la Salve marinera. Els acompanyaven quatre mariners amb els rems aixecats i 'la llopada', nom popular amb què a l'Estartit es designava tots els personatges franquistes (policies, polítics...) que anaven darrere la imatge. La festa consistia bàsicament en la processó de la imatge, primer per terra i després per mar, un partit de futbol i una regata amb llaguts de rems. Al matí una cobla passava pels carrers del poble per anunciar l'inici de les celebracions. La festa va deixar de celebrar-se l'any 1967 quan va explotar la caixa amb els coets que s'acostumaven a disparar a l'aire, i no es va reprendre fins als anys 90.

La celebració actual té una seqüència senzilla i ben delimitada. Al matí es fa una missa amb música de cobla a l'església de Santa Anna, on tot l'any hi ha la imatge de la Mare de Déu del Carme. En acabar la missa la cobla toca tres sardanes davant l'església, tal com mana la tradició de les festes populars empordaneses.

A la tarda, la imatge és portada en processó per quatre mariners vestits amb les seves millors gales. La imatge està instal·lada damunt un tabernacle en forma de barca ben guarnit amb flors. L'acompanyen una creu processional, el sacerdot i els músics de la cobla. Darrere la imatge hi van els representants polítics, un nombrós grup de gent relacionada amb el món mariner del municipi i abundants turistes que se sumen a la comitiva.

Primer, la processó fa un recorregut a peu des de l'església de Santa Anna fins al port, passant pels estrets i concorreguts carrers de l'Estartit, plens de botigues, hotels, bars i restaurants. En els primers metres de la processó, la cobla interpreta marxes solemnes, mentre que en la segona toca temes més festius, de cercavila.

En arribar al port, la imatge és carregada dins una barca gran i inicia un trajecte marítim que canvia cada any en funció de l'estat de la mar. Si el temps acompanya, la processó marítima fa una volta completa a les illes Medes, si no, es fa una volta per la badia i es torna a port. Els músics se situen en una embarcació al costat de la que duu la imatge de la Mare de Déu i miren que, durant tot el passeig damunt l'aigua, la música no deixi de sonar. Darrere seu hi van un centenar de petites embarcacions recreatives engalanades i fent sonar les sirenes.

Acabada la processó marítima, comença el recorregut de tornada de la imatge, amb noves alegres marxes festives. La sortida anual de la Verge del Carme culmina amb una ballada de sis sardanes curtes a la plaça de l'Església.

(Text elaborat amb informacions de Miquel Graells, Pere Estradera, Sabina Plaja i Albert Plana)

Article contingut al llibre 'Calendari de festes del mar'