Festa major

Cada any pels volts del 20 de juliol, la Riera de Gaià celebra la festa major en honor a la seva patrona, santa Margarida. Amb unes arrels llegendàries molt antigues, la festa destaca per la intensitat dels seus actes de pirotècnia i castells, i se singularitza per l’Entremès de Santa Margarida, una breu representació itinerant de teatre de carrer en què una nena aconsegueix domar el temible Drac de la vila.

El patronatge de Santa Margarida

Santa Margarida és la patrona de la Riera de Gaià i a ella està dedicada l’església parroquial, que és de finals segle XVIII. Segons la tradició popular, un pastor de la Riera de Gaià i un d'Altafulla van trobar una imatge de la santa a la muntanya del Castell de Montoliu (documentat al segle XII i conegut popularment com a “Castellot”) mentre pasturaven els seus ramats.

Tots dos se la volien quedar, però el pastor rierenc se la va desar al sarró al·legant que es trobava dins del terme de la Riera. La història explica que el d'Altafulla li va prendre d'amagat, però que aleshores la imatge va retornar de manera miraculosa al sarró del pastor rierenc. Aquest fet es va interpretar com la voluntat inequívoca de Santa Margarida de quedar-se al poble de la Riera i protegir-ne els habitants.

20 de juliol, entremès de Santa Margarida

La festa major se celebra pels volts del 20 de juliol, diada de Santa Margarida, i s’allarga durant un o dos caps de setmana. El dia central de la festa és el mateix 20 de juliol, que com que és festa local, se celebra caigui en el dia de la setmana que caigui. A primera hora del matí, les matinades anuncien el dia gran de la festa i, al migdia, s’oficia la missa solemne. A la sortida de l’ofici té lloc un dels actes més singulars de la festa major rierenca: l’Entremès de Santa Margarida.

Es tracta d’una breu peça de teatre popular de carrer que representa de manera molt visual un episodi de la llegenda de la patrona: el moment en què la santa s'enfronta amb valentia al temible drac i aconsegueix domar-lo. Els protagonistes d’aquest entremès són una nena del poble d’entre 9 i 12 anys i el Drac de Santa Margarida, la figura de bestiari local.

La primera representació es fa davant l’església parroquial tot just acabar l’ofici. La nena s’adreça al drac amb fermesa per foragitar-lo i, després, al so de les gralles i els tabals, efectua un ball al voltant de la bèstia mostrant-li la creu. Finalment, la santa li col·loca al coll una cinta blanca -símbol de puresa i virginitat- i se l’enduu simbolitzant que l’ha domesticat. Tot seguit, comença una cercavila encapçalada per la santa arrossegant el drac amb la cinta blanca -acompanyat sempre pel seu propi grup de timbalers- i a darrera hi desfilen la resta de balls populars. Al llarg d'aquest recorregut, l’entremès es torna a escenificar en tres punts més del poble.

L'Entremès de Santa Margarida, del que hi ha referències documentals a les processons de Corpus de Barcelona i València del segle XV, va néixer l’any 2011 a partir d’elements procedents del Ball de Santa Margarida, un antiquíssim ball parlat del qual es té constància a la Riera almenys des del 1860. Aquest ball, que és la recreació dramatitzada -amb parlaments, dansa i música- de la sucosa vida de la santa, només es representa de manera esporàdica el marc de la festa major (l’última vegada va ser l’any 2008).

Altres actes destacats de la festa

Tot i que el dia central és el 20, el gruix de les activitats es concentra durant el cap de setmana, habitualment l’anterior a la diada. El tret de sortida el donen el pregó -a càrrec d’una persona o entitat local- i un gran concert.

Dijous se celebra la Despertada de Drac, un acte mitjançant el qual els nens i nenes del poble, equipats amb unes matraques de fusta anomenades “despertadracs”, van a buscar la bèstia per despertar-la del seu son. Un cop despert, el drac fa una petita cercavila sense foc des de la seva cova fins al lloc on se celebra la Vetlla del Drac, un sopar popular amb productes de proximitat i un petit concert, habitualment amb música d’acordió, de gran tradició al poble.

El gran acte de divendres és el tradicional correfoc, protagonitzat pels diables del Ball de Sant Miquel i Diables de la Riera i pel Drac de Santa Margarida. Un dels moments més singulars es viu quan el correfoc passa per davant de la capelleta dedicada a santa Margarida que hi ha al carrer Major. En aquell punt, el terra s’omple amb artificis pirotècnics vermells, els diables i drac fan servir carretilles vermelles en record de la sang vessada durant el martiri de la patrona.

Dissabte té lloc la Diada Castellera a la plaça major, que compta amb la participació de colles castelleres d’arreu. La diada és molt viscuda perquè, tot i no tenir colla pròpia, molts rierencs formen part de colles castelleres d’altres poblacions. A més, el dia 20 a la tarda, la Riera viu una altra actuació castellera insòlita en què castellers locals de diferents colles s’ajunten per fer castells plegats. Aquesta colla d'aficionats i castellers que es forma només per actuar per festa major, com fan a Llorenç o el Pla de Santa Maria, s'anomena Espigolats.

Diumenge a la tarda és el dia de la cercavila del seguici popular, que compta amb la participació del Ball de Diables de Sant Miquel i Diables de la Riera, Drac de Santa Margarida, Ball de Cintes, Ball de Bastons, Gegants Manotes i gegant Bertran i els Grallers de la Riera. En acabar, els diables representen el seu tradicional ball parlat (acte sacramental) a l’enrajolat de davant de l'església. Aquesta representació escenifica la lluita entre àngels i diables, entre el Bé i el Mal, mitjançant uns versos que repassen alguns aspectes de la vida política local en clau satírica i reivindicativa. Els diables tornen a representar el ball parlat el vespre del dia 20 de juliol.

Durant els dies que dura la festa major hi ha tota mena d’actes lúdics, esportius i culturals per a tots els públics, com ara inflables infantils, concerts, espectacles teatrals i balls.

(Text elaborat amb informacions de Jordi Rius i Eduard Sedó)