Lluna gairebé plena 
#ball de diables
Articles
Ball de Diables
El Vendrell (el Baix Penedès)
El Ball de Diables del Vendrell és el grup de foc del qual es tenen referències històriques més antigues a la vila. Se'n té notícia de finals del segle XVI, tot i que hi ha referències, que no anomenen la població, d'un ball de Diables al Penedès al segle XIV. Més recentment va ser pioner en l'embranzida que va representar pels grups de cultura popular el retorn de la democràcia.
En el marc de les Festes de Misericòrdia, el Ball de Diables de Reus - una colla documentada ja al segle XVIII- fa la seva tradicional Baixada al santuari de Misericòrdia, una desfilada processional durant la qual els diables van en fila índia disparant centenars de carretilles.
El que avui coneixem com a "correfoc", és fruit d'una evolució del ball de diables, una manifestació festiva tradicional caracteritzada pel llançament de carretilles de forma estàtica per part d'un grup de persones vestides de diable. Els primers correfocs van celebrar-se entre els anys 1979 i 80 a cavall entre Barcelona i Reus quan, espontàniament, va començar la interacció entre el públic i els diables.
Les Borges del Camp celebra la seva festa major cada any pels volts del 8 de setembre amb l'Arribada de la Mare de Déu, un ancestral ritus que consisteix en anar a cercar la imatge d'aquesta marededéu, patrona de la vila, a la seva ermita i portar-la al poble enmig d'un gran esclafit de coets carretilles.
El Ball de Diables de Vilafranca del Penedès està basat en una escenificació de la lluita entre les forces del bé, representades per l'àngel, i les forces del mal, representades pels diables. Durant l'any fan correfocs i a principis de setembre, en el marc de les festes de Sant Fèlix, organitzen un espectacle piroteatral anomenat Balldefoc.
L'origen del Ball de Diables de l'Arboç és molt difícil d'investigar perquè l'any 1936 es van destruir els arxius parroquials i perquè la vila ha estat cremada diverses vegades. La primera referència històrica que se'n té és de l'any 1846, quan l'Ajuntament va comprar uns vestits nous.
La Carretillada del Ball de Diables de l'Arboç és un dels actes de foc més mítics dins el món dels diables festius a Catalunya. Es tracta d'una impressionant encesa conjunta de carretilles i altres artefactes pirotècnics que posa punt i final a la representació de l'Acte Sacramental parlat que la colla escenifica la nit de sant Julià, en el marc de la festa major.
La Festa Major de l'Arboç, que es celebra cada any pels volts del quart diumenge d'agost, segueix el model penedesenc de festa major d'estiu: el seu epicentre és la processó d'anada i tornada de la imatge del patró que està formada per tots els balls populars i tradicionals.
Tot i que està dedicada a la Mare de Déu de les Neus, Sant Quintí de Mediona celebra la seva festa major el diumenge següent a la festa de l'Assumpció de la Mare de Déu d'Agost. Un dels protagonistes destacats d'aquesta celebració és el seu Ball de Diables, un dels més emblemàtics de Catalunya.
Festa Major i Fogardera
La Ràpita, Santa Margarida i els Monjos (l'Alt Penedès)
Pels volts del cap de setmana més proper al 8 d'agost
Cada diumenge de festa major el Ball de Diables de la Ràpita fa la representació del seu acte sacramental, la lectura de les sàtires i la Fogardera, una impressionant encesa de més de vint minuts de pirotècnia incessant que vol representar l'Infern i que clou els intensos dies de la festa gran del poble.
Les primeres referències de l'existència de diables a Vilanova i la Geltrú les trobem l'any 1710 en un entremès en què hi havia la Mulassa de Vilanova (mula gegantina que en aquella època representava una fera ferotge que llençava foc per la boca) i cinc "Diablots".
Esplugues celebra, pels volts del 22 de juliol, una festa popular que destaca per l'actuació, dins l'Església de Santa Magdalena, dels castellers, el ball de bastons, l'Esbart, els gegants i capgrossos, i per l'activa participació del ball de diables local, que recita el seu ball parlat i els seus versots en sortir de la missa.
La Festa Major de la Riera de Gaià té lloc entorn el 20 de juliol, diada de Santa Margarida, patrona de la vila. La festa es celebra com a mínim des del segle XII i compta amb la presència destacada del ball de diables, amb els seus famosos versos satírics, els gegants manotes i una escenificació entre santa Margarida i el Drac.
Tot i ser una festa petita al municipi, la festa major de Sant Sadurní d'Anoia, presenta un atractiu programa d'actes que combina els actes més tradicionals, com la cercavila de festa major o el correfoc, amb els espectacles pels més menuts, concerts i balls.
El Ball de Diables de Tarragona és una manifestació festiva i teatral popular que té les seves primeres referències documentals a finals del segle XIV-principis del XV. Segueix el model de ball de diables històric, propi del Garraf, Penedès, Anoia i Camp de Tarragona, amb uns personatges ben definits i uns parlaments.
El document més antic on s'esmenta l'existència d'un ball de diables a la vila de Torredembarra és de l'any 1791. És una acta notarial on s'explica que els diables van representar el ball parlat (Bayle de los Angeles) davant del Comte de Santa Coloma, i que també hi va actuar la resta del Seguici Popular.
Cada dissabte de Santa Úrsula, els diables de Valls fan el seu Ball de Diables, una escenificació teatral de carrer que combina el correfoc, els versots crítics amb determinats personatges locals i l'espectacular baixada d'un àngel encordat des del terrat de l'ajuntament, que culmina aquesta singular representació popular.
Ball de Sant Miquel i Diables de la Riera
La Riera de Gaià (el Tarragonès)
Les primeres noticies del Seguici Popular de la Riera daten al segle XVIII. Concretament l'any 1776 l'Arquebisbe de Tarragona prohibeix l'entrada dels balls i les danses a l'església parroquial.