Festes del Tura

Una festa popular oberta

Una de les victòries populars més importants de les festes del Tura és que ha aconseguit mantenir, no sense dificultats, la preponderància de l'espai públic com a centre neuràlgic i l'absoluta gratuïtat de tots els actes que es desenvolupen. La gran quantitat d'entitats i persones implicades en l'organització fa que la ciutadania tingui molt a dir abans, durant i després de les celebracions.

L'any 1999, per exemple, es va fer el I Fòrum de les Festes del Tura, un espai de debat en què tots els olotins i olotines varen poder opinar i fer propostes sobre les seves festes. Als actes de cultura popular, principal element d'estructuració del programa festiu, se n'hi han anat afegint d'altres, i any rere any, la programació ha anat reflectint els canvis socials i polítics, els gustos artístics i les noves formes de diversió.

Primeres referències de la festa i principals actes actuals

Les primeres notícies sobre els actes populars de la festa són de l'any 1636. Actualment, les Festes de la Mare de Déu del Tura, segueixen un model vigent des de mitjan segle XIX. Els actes religiosos més destacats són l'espectacular ofrena floral a la Mare de Déu del Tura, la Missa Solemne i la Processó. També es fan revetlles, concurs de carrosses, espectacles pirotècnics, correfoc... però les autèntiques perles són els balls de festa i la faràndula.

Els gegants, nans i cavallets

Les diferents cercaviles i, especialment, el Ball dels Gegants, Nans i Cavallets són els rituals més emblemàtics i emocionants. Amb la plaça plena a vessar, s'hi executa un solemne ball preparat fins al darrer detall. Els Nans i els Gegants són els primers que ballen i després entren en escena els Cavallets. Tothom coneix la música que interpreta la cobla i la gent segueix bocabadada els moviments d'una dansa impressionant, que sembla donar vida a aquestes figures.

Els actuals Gegants d'Olot, estrenats pel Corpus de 1889, són plens d'història. Van sempre acompanyats per un flabiolaire, recuperat el 1983, i el Cap de Lligamosques. La tradició oral ha recollit que per fer la testa del Gegant, l'autor s'inspirà en un mosso d´una pastisseria del carrer de Sant Esteve, i que la Geganta estava inspirada en una guapa estanquera del carrer de Sant Rafel.

El ball dels Gegants també té dues coreografies. En la primera els gegants ballen un a cada costat de la plaça Major i recorren els quatre cantons fins que es troben al mig. En la segona, ballen plegats a cada costat de la plaça durant una curta estona i gairebé es toquen. Després el Gegant marxa i la Gegantessa el va a buscar.

Els Nans, coneguts popularment per "Cabeçuts", són nou caps diferents mides, amb trets facials molt marcats marxen sempre aparellats després del capità. Els caps de fila són els més grossos i en va disminuint la grandària a mesura que enrere. Surten només per les Festes del Tura i als balls, dansen per parelles. En el primer, es col·loquen encarats en dues fileres mentre el capità passa per entremig fent siga-sagues i després passa per la part exterior; en el segon, els Cabeçuts es posen en rodona i el capità al mig.

Els Cavallets fan dos balls per parelles, dirigits pel capità, amb una música basada en l'òpera de Weber Der Freischütz, El caçador furtiu. En el primer ball es col·loquen en bateria del dret i del revés, alternativament. El capità els dóna voltes i després dirigeix el ball. En el segon, es col·loquen en rotllana amb el capità al mig.

El Cap de Lligamosques

Les figures van acompanyades per un nan anomenat Cap de Lligamosques, una curiosa figura que obre pas a les comparses i acompanya els Nans i els Cavallets. El Lligamosques és el primer nan -Cabeçut, pel olotins-, de què es té notícia a Catalunya. Sembla ser que la figura actual és una adaptació d'un cap que es conserva a la casa que la família Bolòs té al carrer Major d'Olot, obra de Ramon Amadeu. L'adaptació podria ser del mateix Amadeu, o bé d'algun escultor de la ciutat.

La seva funció a la festa és motiu d'aferrissades discussions i polèmiques inacabables. Segons una llegenda que es transmet de pares a fills, antigament se li untava el cap pelat amb mel, perquè les mosques no molestessin els qui anaven a la processó.

Altres actes destacats

Altres moments importants de la festa d'avui són la Marranada, durant la qual se simula -mitjançant unes figures de bestiari que es mouen amb rodes- una tancada de marrans; la cercavila d'inici de festes que se celebra la vigília de la festa i compta amb la presència de tots els membres de l'extensíssima faràndula de la ciutat: tots els gegants, bestiari i altres personatges festius d'Olot, d'entre els que es poden destacar el Gegant del Porc i el Xai, l'Esparriot l'Homarrà, el drac de Vímet del barri del Carme, el basilisc Gallarut, els gegants dels barris i les escoles, etc

També cal destacar el Volcanet, un interessant artilugi pirotècnic -en forma de volcà- mitjançant el qual es dona el tret de sortida a les festes; el pilar caminat dels castellers d'Olot; l'espectacular i teatralitzat Correfoc a càrrec de la colla local (Pim Pam Pum Foc!); el Ball de l'Hora que, com indica el seu nom, té una durada exacte d'una hora i celebra en un carrer petit, estret i ple de gent del centre de la ciutat, i la Batalla de Flors, organitzada des de l´any 1997, que ha aconseguit dotar de personalitat la desfilada de carrosses i promocionar el culte festiu a les flors, ja siguin de paper, seques o naturals.

Declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional el 17 de setembre de 1996.

Text: Redacció festes.org

Imatges: Manel Carrera i Escudé, Rafael López-Monné (cabeçuts portada i gegants) i Ajuntament d'Olot