Lluna plena 
#capgrossos
Articles
Considerada una de les festes majors més destacades de tot Catalunya, és una autèntica reivindicació d'una celebració feta per la gent i per a la gent. Generadora d'il·lusions fugisseres i carregada de moments emocionants i plens d'història viva, la Festa Major és per als olotins i les olotines, un punt de referència que posa fi al període estival i marca el temps de la tornada a la feina.
Tot i que està dedicada a la Mare de Déu de les Neus, Sant Quintí de Mediona celebra la seva festa major el diumenge següent a la festa de l'Assumpció de la Mare de Déu d'Agost. Un dels protagonistes destacats d'aquesta celebració és el seu Ball de Diables, un dels més emblemàtics de Catalunya.
El Terrazel s'ha convertit, des de la seva primera edició el 1990, en l'acte central de la festa major de Sant Llorenç d'Hortons. Gegants, cap-grossos, balls, música i foc, configuren una celebració intensa que convida a reflexionar sobre els perills que corre la natura amb el model de desenvolupament econòmic vigent.
L'aigua i els càntirs són dos dels elements indispensables de la seqüència ritual tradicional de la festa major d'estiu d'Argentona, una vila del Maresme que, cada any des del segle XVII, renova el seu vot de poble a sant Domènec en agraïment per haver-los deslliurat de la pesta.
Felanitx celebra, a mitjans de juliol, dos dies de festa en honor a la seva patrona, Santa Margalida. Les festes destaquen per la sortida del Ball dels Cavallets, els caparrots i els gegants d'aquesta població.
Merma és el nom amb què es coneix l'esquivamosques o Cap de Llúpia de Vic, un estrafolari personatge festiu que sempre va acompanyat per la Vella i el Nen i que vigila, mentre juga a empaitar-se amb la canalla, que ningú no destorbi als gegants.
La vila natal del Timbaler del Bruc i de Pep Guardiola celebra, durant quatre dies, una de les primeres festes majors del Pla del Bages. La festa compta amb una gran quantitat d'actes organitzats per les penyes de joves i les entitats de cultura popular, com els bous de foc.
La Selva del Camp celebra la seva festa major d'estiu pels volts del 4 de juny amb tot un seguit d'actes d'entre els que destaquen l'homenatge a la vellesa i la sortida de l'extens i renovat seguici popular i festiu de la població.
Fa bromes amb els turistes, juga amb els avis i empaita els més menuts que, al mateix temps, l'increpen mentre entonen una cançó característica. En Berruga és el capgròs més popular de Figueres i un dels protagonistes de les Fires i Festes de la Santa Creu.
Centenars d'actes culturals, festius i esportius omplen, cada any, tots els racons de la vila de Figueres quan arriben les Fires i Festes de la Santa Creu. Nascut inicialment a redós d'una fira comercial, l'esdeveniment s'ha anat complementant amb un ampli ventall d'activitats que l'han acabat convertint en la veritable festa major de la capital altempordanesa.
Mastegamosques
Calella (el Maresme)
Festa Major petita (mitjan juny) i Festa Major de la Minerva (pels volts del 23 de setembre)
En Mastegamosques és el nom del capgròs més emblemàtic de Calella i un altre dels membres destacats de la família de capgrossos esparriots esquivamosques de Catalunya.
La sortida d'uns gegants rajolers, les sardanes, una baixada de carretons i les "pomes de relleno" són alguns dels ingredients de la Festa Major d'aquesta població altempordanesa que, gràcies a la seva indústria rajolera, durant anys es va considerar "mare de pobles".
El Cap de Lligamosques d'Olot és un dels capgrossos més emblemàtics de la faràndula de la capital de la Garrotxa i un dels esquivamosques més antics i emblemàtics de tot Catalunya doncs d'ell sembla que procedeixen, per imitació, tota la resta.
Les principals celebracions festives populars de la ciutat de Tarragona, com Santa Tecla o Sant Magí, compten amb un conjunt d'elements festius centenaris, d'entre els que destaquen els Nanos Vells, tretze capgrossos que representen diferents estaments de la ciutat del vuit-cents que es mantenen gràcies a un interessant sistema d'apadrinament.
L'esquivamosques és un personatge festiu que, mitjançant un capgròs que representa un home grotesc, té per missió apartar a tots aquells que amb la seva inoportuna presència puguin destorbar el pas o el ball dels gegants, figures amb qui està estretament vinculat.
Girona també té un capgròs esquivamosques que, juntament amb un grup de quatre capgrossos, havia sortit a la processó del Corpus davant dels gegants. Ha estat recuperat recentment.
A Olot mateix, diversos barris de la ciutat tenen també un Cap de Lligamosques a imatge i semblança del de la comparsa de l'Ajuntament.
Torroella de Montgrí va reintroduir, l'any 2007, la figura de l'esquivamosques a la seva Festa Major de Sant Genís, que cada any se celebra pels volts del 25 d'agost.
Cada dos anys, els nans, cabuts, capgrossos, capparuts i nanos catalans celebren una trobada primaveral, cada vegada en una vila diferent, que serveix per reivindicar la indiscutible importància d'aquestes figures dins la nostra cultura popular
Elecció del capgròs de l'any
Terrassa (el Vallès Occidental)
Algunes poblacions catalanes estan engreixant la seva col·lecció de capgrossos mitjançant un acte que constitueix un gran homenatge festiu a alguna persona que ha destacat en la defensa o millora de la vida social o cultural local. Una d'aquestes poblacions és Terrassa, que cada any, com a preludi de la festa major d'estiu, elegeix el Capgròs de l'Any.