La Diada

La Diada de Catalunya és una celebració popular d'afirmació col·lectiva, de reivindicació política i de record als que han donat la vida per la llibertat del país. En aquest breu article ressenyem alguns dels principals actes de commemoració que es celebren cada any entre el 4 i el 18 de setembre.

Festa d'afirmació col·lectiva i de reivindicació nacional

Com a celebració festiva popular, la Diada es pot inscriure dins una doble categoria. En primer lloc es tracta d'una festa d'afirmació col·lectiva i de reivindicació de les llibertats nacionals. En aquest sentit s'hi inclouen els parlaments dels representants dels diferents partits polítics, les manifestacions reivindicatives i la col·locació ritual de senyeres.

En aquest sentit, l'11 de Setembre conserva encara un ritu patriòtic diferencial ben arrelat: la col·locació i renovació de la bandera catalana. Aquest ritu es realitza tant en l'àmbit domèstic -balcons i finestres- com en d'altres indrets públics -cims de muntanyes, torres, castells i tota mena d'indrets elevats- i recorda d'una manera pública i ostentosa un dels motius de la celebració: la renovació de la convicció de pertànyer a una sola comunitat. En molts casos es realitzen romeries i aplecs en indrets especials amb l'objectiu de reemplaçar la bandera que hi oneja tot l'any. Els més destacats són els del Canigó, el Forcat, Montgròs, el Cogulló de can Torres, cal Xamal, Roca del Cudós, Serrat del Migdia, etc

Festa dedicada als que han mort defensant les llibertats catalanes

En segon lloc, la Diada també s'inscriu dins la categoria de celebracions dedicades al record dels màrtirs, persones que han patit persecució i mort en defensa d'una doctrina, d'una causa o d'una idea i que, d'aquesta manera, donen testimoni de la seva fe en la mateixa.

En aquest sentit, en moltes poblacions es fan homenatges als màrtirs.Totes aquelles poblacions que tenen, entre els seus vilatans, a persones que defensaren Catalunya de les tropes de Felip V, celebren actes en honor seu, amb lectures de textos i ofrenes de flors a la seva casa, monument o tomba. A Barcelona s'homenatja a Rafael Casanova, a Alella (el Maresme) als germans Lleonart, a Sant Hilari Sacalm (la Selva) al general Moragues, a Roda de Ter i Vic (Osona) a Bac de Roda, etc.

Algunes celebracions singulars

A Terrassa (el Vallès Occidental), la Diada es comença a celebrar el cap de setmana anterior quan es recorda la destrucció de la ciutat a mans de les tropes borbòniques l'any 1713 en el marc de la mateixa campanya militar que un any després va culminar amb l'entrada de les tropes de Felip V a la ciutat de Barcelona.

A Cardona (el Bages), una setmana després, és fa un aplec per recordar als ciutadans que van haver de rendir-se un 18 de setembre de 1714.

A Vic (Osona), des de l'any 2003, un seguit d'entitats de la societat civil abanderen les celebracions d'uns nous actes, alternativa a les manifestacions i altres actes institucionals. Així, després de la tradicional concentració davant la placa de Bac de Roda, es fa una lectura d'un manifest, una marxa silenciosa de torxes i finalment una gran foguera on es crema el Decret de Nova Planta mentre sonen els tres himnes catalans: La Balanguera, de les Illes; La Muixeranga, del País Valencià, i els Segadors, del Principat.

En alguns indrets també es fa una foguera d'andròmines al capdamunt de la qual hi ha una efígie de Felip V feta amb roba vella.

Altres actes

Finalment, en aquests darrers anys, alguns ajuntaments o altres organitzacions cíviques aprofiten l'11 de Setembre per oferir als seus co-vilatans actes diversos: trobades de gegants, concursos de colles sardanistes, jocs de cucanya, cantades d'havaneres, actuacions castelleres, actuacions de cants coral a càrrec de grups claverians i altres activitats de cultura popular i tradicional.

Primera Diada documentada

La celebració de la Diada està documentada per primera vegada el 1886 quan es va fer una missa-funeral a Santa Maria del Mar dedicada als que moriren defensant Catalunya durant les guerres i una ofrena a l'estàtua de Rafael Casanova, que aleshores era al Saló de Sant Joan.