Carnaval

Breu ressenya històrica del Carnaval vilanoví

Les primeres referències sobre celebracions carnavalesques mínimament organitzades a Vilanova i la Geltrú es remunten a finals del s. XVII. Pel que sembla les influències marinera, pagesa, veneciana i indiana van contribuir decisivament en la fesomia actual de la celebració. La història de la festa, però, està fortament marcada per la prohibició que va imposar el règim franquista entre 1937 i 1956. Aquest fet va fer que el carnaval vilanoví es convertís en un esdeveniment essencialment reivindicatiu i amb gran poder de recuperació i cohesió d'identitat.

El Ball de Mantons

El dissabte abans de Carnaval es celebra el Ball de Mantons, un ball de gala organitzat per cadascuna de les societats pertanyents a la Federació d'Associacions pel Carnaval. Les societats, entitats cíviques encarregades de l'organització parcial de la festa, són l'autèntic eix vertebrador de tot allò que passa durant aquests dies. Els homes van vestits amb trajo i corbata o llaç i les dones, amb vestit llarg i mantó de Manila. Durant el carnaval vilanoví tenen lloc les "competències musicals": dues formacions de ball realitzen una competència lúdica interpretant alternativament un ballable per intentar arrossegar cadascuna d'elles més públic que l'altra.

La Merenga de Dijous Gras

Dijous Gras és el dia de la Merenga. Al migdia se celebra la Merengada: un pastisser local planta, davant el seu establiment, una monumental merenga que els més joves es disputen atrapar. La merenga que aconsegueixen els serveix per enfrontar-se festivament durant la resta de dia pels carrers adjacents. A la plaça de la vila la merenga pren simbòlicament el poder.

A mitjanit, després de les tradicionals xatonades a les cases particulars o a les societats, centenars de vilanovins es reuneixen en una plaça amb galledes plenes de merenga a punt per empastifar-se de dalt a baix.

L'Arrivo del Carnestoltes

Divendres de Carnaval, envoltat per un impressionant i sorollós seguici, arriba Sa Majestat Carnestoltes. Una de les entitats de la Federació és responsable cada any d'organitzar el seguici del Rei, així com d'escriure el sermó en el que s'hi reflecteix, amb més o menys duresa, sàtira i encert, els esdeveniments de la vida política i social més destacats de l'any.

El Moixó Foguer i la Nit de Mascarots

A la tarda, arriba Sa Majestat El Caramel, rei de nens i nenes i cap el vespre, surt una de les estrelles del Carnaval, el Moixó Foguer, un home nu embetumat de mel que es posa dins una caixa plena de plomes, de la que en surt convertit en un ocell que va escampant les seves plomes. A la nit, les disfresses i les màscares omplen el centre de la ciutat d'una manera més individual en una multitudinària desfilada amanida amb balls gratuïts a l'aire lliure que s'anomena la Nit de Mascarots.

Les Comparses de Carnaval i Danses de Vilanova

Diumenge de Carnaval desfilen les Comparses i es celebren les tradicionals Danses de Vilanova. La desfilada és l'acte més multitudinari del Carnaval i desemboca en la Batalla de Caramels a la Plaça de la Vila. Hi participen més de 6.000 parelles i el públic pot arribar a superar les 300.000 persones. Les parelles inscrites en la quarantena d'entitats participants s'estructuren en més de 90 banderes infantils, juvenils i adultes. A la tarda, les Danses de Vilanova (balls vuitcentistes en què cada home és flanquejat per dues dones) es ballen a la plaça de les Cols.

El Vidalot

Dimarts de Carnaval, és el dia del Vidalot. Es tracta de la comparsa de la barreja, la sàtira i la poca soltada. Les entitats tornen a sortir al carrer darrere les seves banderes o sota el símbol del Vidalot, un personatge popular de la història local. Els comparsers del Vidalot, sorollosos, riallers i esbojarrats, duen espolsadors o picamatalassos i llencen ordi i moresc a la concurrència.

L'enterro d'en Carnestoltes

Dimecres de Cendra,el Carnaval vilanoví s'acaba amb l'enterrament del Carnestoltes, un peculiar seguici festiu que recorre els principals carrers del centre i que acaba al Teatre Principal, on s'instal·la la Casa Mortuòria del Rei i on es pot retre el darrer homenatge al Carnestoltes mort. Seguidament, a la plaça de la vila s'escenifica l'aparició de la Quaresma, un acte parateatral que clou el Carnestoltes vilanoví.

Text: Redacció festes.org

Fotografies: Arxiu videogràfic festes.org i Ajuntament de Vilanova i la Geltrú