Lluna gairebé plena 
#carnaval
Articles
En plena Pasqua Granada, els palafrugellencs celebren una singular desfilada de carrosses, coneguda com el Carroussel. A banda de les colles locals, la festa atrau comparses d'arreu que volen reviure l'esperit carnavalesc en plena primavera.
El barri de la Barceloneta, al districte de Ciutat Vella de Barcelona, celebra pels volts de Pasqua Granada una de les festes més sorprenents de la ciutat. Es tracta de tres dies de festa grossa basada en les animades desfilades dels cors o agrupacions corals del barri.
El Concurs de Disfresses del Carnaval de Tarragona premia diferents aspectes de les carrosses participants i es desenvolupa al voltant de dos actes: la Disfressa d'Or, que té lloc el diumenge anterior a Dijous Gras, i la Rua de l'Artesania, que s'efectua pels carrers del centre de la ciutat el Dissabte de Carnaval.
El seguici mortuori, la crema del difunt Rei Carnestoltes i la lectura del seu testament configuren el punt i final del Carnaval de Roses, una de les celebracions festives més importants de l'any en aquesta població altempordanesa.
La Guerra de Farina remet a l'època de les guerres carlines que, al segle XIX, van enfrontar a carlins i liberals. Durant tot el matí, partidaris d'uns i altres s'enfronten amigablement llançant-se quilos de farina en el marc d'una batalla festiva que acaba amb la presa de l'ajuntament per part dels guanyadors.
El dijous anterior al Dimecres de Cendra, conegut popularment com a Dijous Gras, Jarder o Llarder, és el tret de sortida tradicional a les festes de Carnaval arreu del país. Aquest dia és costum celebrar àpats familiars protagonitzats per tot tipus de menges que combinen els ous amb la carn.
Cada Dijous Gras un conjunt d'éssers emmascarats acompanya l'arribada del Rei Carnestoltes a Torredembarra executant "La Figa te fai", un joc propi de les festes de Carnaval en aquesta vila que consisteix en fer ballar una figa seca amb una canya de pescar.
Una setmana abans de l'inici oficial de les celebracions de Carnaval, els carrers de Torà s'omplen de gegants, disfresses, música i balls per celebrar la Festa de la Llordera. La participació del Brut i la Bruta -els gegants que són símbol de la vila- i l'afluència massiva de gent són els aspectes més destacats en dos dies de disbauxa.
Cada any en ple hivern, Sant Llorenç de Cerdans reviu el Ball de l'Ós, una tumultuosa i desordenada manifestació festiva amb un marcat caràcter sexual que simula la Cacera de l'Ós i que s'ha convertit en una de les més multitudinàries i populars d'entre les que tenen lloc per Carnaval al Vallespir.
L'Estany de Puigcerdà i els jardins que l'envolten configuren un dels racons més bonics i privilegiats de la Cerdanya. Un indret romàntic amb un aire màgic i una particular història, que ha inspirat misterioses llegendes, i que cada any esdevé l'espai central de la festa gran de la localitat.
En el marc del Losar, la festa de cap d'any segons el calendari tibetà, el monestir Shechen de Kathmandú celebra un impressionant conjunt de cerimònies que culminen amb la construcció i crema d'una gran efígie amb aspecte terrorífic que representa l'any vell. La festa presenta sorprenents similituds amb el Carnaval de Catalunya i amb les Falles del País Valencià.
Quan tothom ja pensa en l'enterrament del Carnestoltes i l'arribada de la Quaresma, Sitges celebra, el Dimarts de Carnaval, la Rua de l'Extermini, la més disbauxada, extravagant i lluïda festa en honor al Bisbe dels Folls que té lloc a les nostres contrades.
Una irreverentíssima Comitiva Fúnebre encapçalada pel seu planter de vídues desconsolades passeja la seva desesperació pel mig del poble al compàs de la Troupe de la Funerària. En acabar, i per alleugerir el dol, se serveix moscatell entre tots els assistents i es reparteix una dolça relíquia del Rei Carnestoltes que reprodueix alguna part del cost del difunt.
El Moixó Foguer és un dels personatges característics de la tradició carnavalesca catalana. Es tracta d'una comparsa satírica durant la qual un grup de persones simulen la venda d'un gran i estrafolari "pàjaru", que no és sinó un home que duu el cos completament cobert de plomes.
Documentada ja a finals del segle XVIII, l'Escudellada de Carnestoltes és un dels actes gastronòmics més arrelats de Sant Feliu de Codines. Cada Dimarts de Carnaval els seus habitants i centenars de persones vingudes dels pobles veïns s'hi atansen per tastar aquest saborós brou elaborat segons una recepta pròpia.
Durant el breu període d'excepcionalitat que marquen dos coets voladors, les injeccions d'aigua sortides d'unes grans xeringues tenen llicència per mullar a tots els que, en aquell moment, són dins els contorns de la plaça Major de Montblanc. És la tradicional Xeringa de Carnaval.
Molins de Rei celebra la seva festa de Carnaval amb el Camell, una gran peça de bestiari festiu inspirada en un vell costum molinenc que amb, els seus correcuites, balls i saraus d'espurnes, convida tothom a fer disbauxa per uns dies.
Els carrers i places d'aquesta població nord-catalana reviuen cada any una esbojarrada escenificació protagonitzada per un grup de caçadors que persegueixen un ós salvatge que assetja el poble.
El Ball de Diables de Tarragona és una manifestació festiva i teatral popular que té les seves primeres referències documentals a finals del segle XIV-principis del XV. Segueix el model de ball de diables històric, propi del Garraf, Penedès, Anoia i Camp de Tarragona, amb uns personatges ben definits i uns parlaments.
El "Comiat del Dominguero" és un homenatge satíric i carnavalesc que els santpolencs i santpolenques fan als que habiten la vila de Sant Pol de Mar només durant la temporada estiuenca. Una celebració festiva que marca el final de l'estiu i el principi d'una nova etapa al poble.
La màscara és un element present en tot tipus de celebracions festives que permet la transformació de la identitat del portador. Malgrat que l'ús de màscares no és exclusiu de les festes de Carnaval, aquest element és un dels pilars fonamentals de qualsevol celebració carnavalesca.
La Fogasseta és un plat propi de la gastronomia de Dijous Gras en diverses poblacions de les Terres de l'Ebre i especialment d'Aldover i Xerta. Es tracta d'un entrepà tradicional fet amb un pa rodó farcit amb una truita feta de carn i dos dels productes de l'època: les carxofes i els alls tendres.
Quatre feréstecs homes-óssos baixen de les muntanyes després d'un llarg temps d'hibernació. Tenen gana i, també, gana sexual. La tradicional festa de l'ós, que es perd en el record dels temps, té lloc cada diumenge de Carnaval a Prats de Molló per celebrar el despertar de la primavera.
Si Vilafranca del Penedès no gaudeix encara, en aquests moments, d'un Carnaval que, fruit de la tradició, hagi esdevingut una manifestació popular com pot ser-ho a d'altres poblacions properes com Sitges o Vilanova, sí és cert que, des de fa uns anys, això ha començat a canviar.
Una de les característiques de moltes festes de Carnaval catalanes és la presència de la sàtira. El cartell anunciador de la festa, les carrosses de les rues, els parlaments d'arribada i testament d'en Carnestoltes, les disfresses i les publicacions que aquests dies proliferen.. són instruments i espais privilegiats per a l'exercici de la sàtira carnavalesca.
De totes les celebracions de Carnaval a Andorra, la d'Encamp, amb el Judici dels Contrabandistes, l'operació d'en Carnestoltes i el Ball de l´Óssa, és una de les més populars i la que compta amb un pes identitari més fort.
El Dia de l'Escudella de Castellterçol és la celebració gastronòmica més arrelada a la vila i el moment culminant de les festes carnestoltenques. Aplega cada any prop de 4.000 visitants que gaudeixen de valent amb la ingestió massiva d'una de les combinacions més perfectes entre brou i tall mai inventades.
Cada 5 de febrer moltes poblacions de la geografia catalana celebren una festivitat dedicada a la patrona de les dones: Santa Àgueda. La festa, que sembla ser una romanalla de les festes Matronals romanes, té per principal característica la inversió dels papers socials entre homes i dones.
Les Fires i Festes de Gandia són conegudes per les tradicionals bandes del Tio de la Porra, unes comparses grotesques i satíriques que anuncien, amb un to burleta i irreverent, l'arribada de la festa pels carrers i les escoles. Aquestes comparses fins i tot satiritzen el propi Ajuntament i simbolitzen el traspàs de poders al poble.
La festa de Carnaval és crucial per entendre la vida social de Vilanova i la Geltrú. Es tracta d'un conjunt de celebracions festives amb més de tres segles d'història, caracteritzades per una diversitat d'influències i una riquesa de símbols que poques poblacions catalanes posseeixen.
Una de les principals característiques del Carnaval a Ponts és el multitudinari àpat comunitari, obert a vilatans i forasters, que té lloc el dimarts de Carnaval, l'últim dia abans de la Quaresma. Aquesta pràctica, comuna en d'altres indrets, ha agafat entitat pròpia a Ponts.
El ball del tio tio és un divertit i esbojarrat ball amb foc real amb què tradicionalment s'acaba la festa de Carnaval en molts indrets del país. A la vila termal dels Banys d'Arles, al Vallespir, el costum es manté ben vigent.
La festa de Carnaval a Solsona es caracteritza, entre d'altres coses, per l'aparició d'uns gegants que reparteixen mastegots a tots aquells i aquelles que gosen posar-s'hi a sota: són els Gegants Bojos, una de les famílies de gegants més conegudes i originals del repertori català.
La Sopa de Verges és la tradició popular més important d'aquesta vila després de la Processó de Dijous Sant. Se n'elaboren uns 900 litres que poden arribar a alimentar, aproximadament, a 2.500 comensals a la Plaça Major.
Una de les festes més populars, multitudinàries, participatives i desitjades de tot l'any a Torelló. Amb el Cop d'Estat del Rei Carnestoltes i el retrobament del Falatell, l'escenificació sexual del Pullassu, la cercavila d'inversió de les Senyoretes, la Rua i altres activitats que fan del Carnaval dels pescallunes un referent pels pobles del voltant.
El Carnaval de la vila termal dels Banys d'Arles es caracteritza pels Gregoris, una tradició singular i única que barreja la paròdia a l'Església amb el ritu d'enterrament del Carnestoltes, i pel tio tio, un divertit ball amb foc real amb què tradicionalment s'acaba la festa.
L'Enterrament del Carnestoltes dels Banys d'Arles té per protagonista destacat als Gregoris, una antiquíssima tradició que ha estat recuperada recentment i que fa mofa i escarni de Gregori el Gran, el Papa de Roma que va allargar la Quaresma.
Berga celebra un Carnaval que s'estructura al voltant de l'Arribada i Enterrament del Rei de la Disbauxa, per una multitudinària Guerra de Farina entre carlins i liberals i per una lluïda Rua de disfresses. Berga es converteix, durant cinc dies, en Verga, paradís dels vicis, dels pecats carnals i del colesterol, i també de la sàtira política més punyent.
La Merengada, un dels elements constitutius del Carnaval de Vilanova i la Geltrú, se celebra pels carrers i places del centre d'aquesta ciutat el Dijous Gras. Es tracta d'una multitudinària empastifada col·lectiva amb merenga que a la tarda protagonitzen els més petits i a la nit els membres de les societats del Carnaval vilanoví.
Les Passades protagonitzades per les colles amb les seves carrosses i disfresses són l'eix de la festa de Carnaval de Roses, una celebració que s'ha convertit en la més important d'entre totes les que tenen lloc durant l'any en aquesta població altempordanesa.
El Carnaval del Godall, un dels més populars de les Terres de l'Ebre, ha conservat un dels elements més tradicionals d'aquesta festa: la disfressa senzilla, feta a casa, que permet el camuflatge de la pròpia identitat i que, en fer irreconeixible al que hi ha a dins, propicia el joc, la burla i la diversió. Són les "mascarulles".
El Carnaval de Tarragona contempla una rica seqüència ritual que abasta des del diumenge anterior al Dijous Gras, amb l'intercanvi de colles reusenques i tarragonines i el xarró, fins al Dimarts de Carnaval amb l'enterro del Rei Carnestoltes, que posa fi a una setmana de disbauxa.
La Rua de la 69ena, una desfilada satírica en honor a una verge exuberant i eròtica, i la Rua de Disfresses, una anàrquica mostra de disfresses i comparses, són els dos actes estrella del Carnaval de Sallent, la festa més multitudinària i popular de la vila.
Empaiten a la gent, entren a les cases i cometen tot tipus d'entremaliadures per assegurar el desordre carnavalesc: són els Bòbuls i les Margaridasses, uns misteriosos i singulars personatges, únics a Catalunya, i propis de Sant Vicenç de Montalt.
La proliferació de fulletons satírics que fan escarni dels polítics i poderosos, la guerra de tomaques, l'Expoprofit i la multitudinària Rua de Lluïment de les colles són alguns elements essencials de l'actual festa de Carnaval de la capital del Baix Camp.
La diada gastronòmica del Xarró -l'escudella característica de la ciutat de Tarragona- serveix per iniciar les festes de Carnaval de la capital del Camp, en un acte que, paradoxalment, agermana les entitats festives de dues poblacions històricament rivals: Reus i Tarragona.