Redacció festes.org (Publicació: 24.02.2004 | Actualització: 11.02.2025)
Manel Carrera i Escudé
Com és ben sabut, el Carnaval és un moment festiu en què l'ordre social es capgira i s'abandonen les rutines de la quotidianitat per deixar-se portar per una rauxa irreverent, crítica i satírica. Entre les moltes formes de celebrar la festa, en destaca una de ben divertida i molt estesa al territori català: les guerres lúdiques. Durant tot l'any trobem mostres d'aquest tipus de batalles en carrers i places, però durant els regnat del Carnestoltes els enfrontaments es multipliquen.
Un dels més coneguts és la famosa batalla de caramels que fan a Vilanova i la Geltrú diumenge de Carnaval. Després de la desfilada de les comparses (49 entitats amb un uniforme identificador acompanyades per una formació musical) a la plaça de la Vila s'apleguen al voltant de 5.000 persones, carregades amb dolços projectils (prop de 60 tones de caramels) i s'inicia una gran batalla que finalitza quan una de les colles ocupa simbòlicament el poder, pujant al balcó de l'Ajuntament.
També a Vilanova, Dijous Gras té lloc la 'Merengada', una batalla infantil amb tones de merenga, provocada casualment per un pastisser local que avui congrega nens de tota la vila a la Plaça Major.
Al Carnaval de Reus (Baix Camp) un dels actes més assenyalats fou durant un temps la Tomacada, que es feia dissabte de Carnaval. Durant unes hores, la plaça del Mercadal es tenyia de vermell amb una gran guerra de tomàquets, entre diferents grups disfressats i ben protegits. L'acte, fill de les antigues batalles de productes vegetals que es feien amb les sobres dels productes del mercat, es va a començar a fer informalment l'any 1983, però amb el temps i malgrat les reticències del poder municipal s'ha convertit en part del programa. En l'actualitat, i malgrat els alts i baixos en la participació, es poden arribar a llançar més de 2.000 quilos de tomàquets.
També cal destacar altres batalles com les de farina, hereves de les moltes que es feien a a diferents localitats catalanes durant el temps dels Sants Innocents. Una de les més viscudes té lloc durant el Carnaval de Solsona, on hi participen centenars de joves. També és molt coneguda la de Godall (Montsià).
D'entre els altres tipus de batalles destaca també les de confetti a Vinaròs (Baix Maestrat), filles domesticades de velles batalles de confits que, segons diuen els cronistes, acabaven amb desenes de ferits.
Has detectat algun error? Avisa’ns!



Per saber-ne més
Articles

Batalles amb taronges. Notes sobre una pràctica festiva
Àngel Vallverdú Rom
Festes.org
Termes com Tomatina de Bunyol són prou coneguts a nivell ibèric i internacional igual que ho...
També et podria interessar
De la mateixa categoria

La Merengada, un dels elements constitutius del Carnaval de Vilanova i la Geltrú, se celebra pels carrers i places del centre d'aquesta ciutat el Dijous Gras. Es tracta d'una multitudinària empastifada col·lectiva amb merenga que a la tarda protagonitzen els més petits i a la nit els membres de les societats del Carnaval vilanoví.
Batalla de caramels a Vilanova i al Geltrú (el Garraf)
- diumenge de Carnaval. Després de la desfilada de les comparses (49 entitats amb un uniforme identificador acompanyades per una formació musical) a la plaça de la Vila s'apleguen al voltant de 5.000 persones, carregades amb dolços projectils (prop de 60 tones de caramels) i...
Merengada a Cubelles (el Garraf)
- gran empastifada infantil el Dijous Gras.
Batalla de Carrosses a Alaró (Mallorca)
- en la segona dècada del segle XX, batallaven les carrosses dels liberals contra la dels conservadors. Es llençaven taronges, serpentines i, en alguna ocasió, ous nials i farina tenyida.
Carnaval a Alcover (l'Alt Camp)
- rua de comparses i crema del ninot Carnestoltes. És tradició una batalla de caramels.
Batalla de taronges al Carnaval a Barcelona (el Barcelonès)
- un dels actes tradicionals del Carnaval a Barcelona és la Taronjada, una veritable batalla campal de confeti i globus de color taronja
De la mateixa població

La màscara és un element present en tot tipus de celebracions festives que permet la transformació de la identitat del portador. Malgrat que l'ús de màscares no és exclusiu de les festes de Carnaval, aquest element és un dels pilars fonamentals de qualsevol celebració carnavalesca.

Les festes dedicades a Sant Antoni Abat, tal i com se celebren a la comarca dels Ports de Morella (País Valencià), al Matarranya (Franja de Ponent) i a l'Illa de Mallorca, es caracteritzen per l'aparició de diferents tipus de dimonis, que aquell dia es passegen pels carrers ballant i cometent tot tipus d'entremaliadures.
