Els dejunis

Entre els diferents preceptes que ha imposat el període quaresmal als cristians, el dejuni ha estat històricament un dels més seguits. Avui, malgrat haver minvat força, la pràctica del dejuni s'ha recuperat al món occidental a través de noves teràpies de guariment inspirades en antics costums vinculats al poder de la natura.

Quaresma, temps d'abstinència i dejuni

El temps de la Quaresma, un temps litúrgic de set setmanes establert com a preparació per a la Pasqua, és tradicionalment entre els cristians una època de penitència, recolliment i sobrietat. Comença el Dimecres de Cendra amb un recordatori a tots els fidels que aquell dia, a l'església, reben una benedicció del sacerdot, que els hi fa una creu al front mentre pronuncia la sentència: 'pulvis est et in pulvis reverteris', és a dir, pols ets i en pols et convertiràs.

L'abstinència és una de les característiques més significatives d'aquesta època. Com passa en altres religions com la musulmana, la budista o la jueva, s'imposen certes restriccions en la vida quotidiana i no està permès menjar carn, fumar o tenir relacions sexuals.

En els últims anys, en els països d'àmbit occidental, el temps de Quaresma s'ha convertit, per ser un interval de temps idoni (ja no fa un fred tant rigorós i encara no fa una calor insuportable), el triat per a moltes persones per a practicar algun tipus de dejuni, sovint fins i tot d'una forma totalment desvinculada de les practiques religioses, sino més aviat com una forma de netejar, una vegada a l'any, el sistema digestiu.

Tipus de dejunis i abstinències

Entre els cristians el cicle anual està marcat per molts moments d'abstinència: tots els divendres de l'any i les vigílies de Pentecostès, l'Assumpció, Tots Sants i Nadal. I també els anomenats dies de Tèmpores que són dies assenyalats propers al començament de cada estació.

Sembla que antigament el dejú era molt estricte, durava quaranta hores durant els quals els fidels observaven un dejuni complert. Més recentment era obligat que la Quaresma fos un període durant el qual es menjava poc i d'escàs aliment, verdura, ous, sopes i aigua. Amb el pas del temps la pràctica de l'abstinència ha anat reduint-se a l'àmbit personal: és una pràctica que cadascú fa de manera personal i per això n'és tant difícil avaluar-ne la seva vigència entre nosaltres.

El dejú quaresmal es relaciona amb la privació total de menjar qualsevol tipus de carn o brou de carn, i qualsevol aliment provinent d'animals de sang calenta. Per això durant aquestes dates és habitual fer menjars a base de peix, sobretot bacallà, brous vegetals i verdures.

Formes de dejunar

Hi ha molts tipus de dejuni, des dels que consisteixen en abstenir-se de menjar segons quins aliments durant uns dies o deixar d'ingerir segons quines begudes determinats dies a d'altres més complexes. Hi ha dejunis consistents en només ingerir, durant 2 o tres dies, brou fet amb substàncies depuratives, com api, nap i cebes. D'altres recomanen utilitzar fruites, aigua i té també durant dos dies. Tots aquests dejunis cal que siguin recomanats i seguits per especialistes, doncs alguns d'ells poden ser potencialment perillosos.

En els últims anys també han proliferat nous tipus de dejuni, no necessàriament vinculats al temps quaresmal, que prenen diversos elements de la natura, especialment de diverses plantes, com a matèria primera. En el marc de l'exitós desenvolupament de teràpies curatives alternatives a la medicina tradicional com per exemple l'homeopatia, són moltes les persones que han optat per tractaments amb el dejuni com a protagonista. Alguns d'aquests nous tipus de dejunis són la pràctica durant uns dies del 'cruisme' i el vegetarianisme (que consisteix en efectuar una dieta simple a base d'aliments no cuinats i en menjar només elements vegetals, respectivament).

Un altre tipus de dejunis són els de xarop de sàvia i suc de llimona o els de most, que cada dia són més coneguts i demostren la seva eficàcia en malalties tan diferents com el sobrepàs, la hipertensió o les al·lèrgies.