#ball

El Ball de la Garlanda, el Sopar de Faves i el lliurament de les Faves d'Argent són alguns dels actes més tradicionals d'aquesta festa dels pagesos de Masquefa que, amb els anys, ha esdevingut la festa major petita del municipi.

Una setmana abans de l'inici oficial de les celebracions de Carnaval, els carrers de Torà s'omplen de gegants, disfresses, música i balls per celebrar la Festa de la Llordera. La participació del Brut i la Bruta -els gegants que són símbol de la vila- i l'afluència massiva de gent són els aspectes més destacats en dos dies de disbauxa.

Cada 2 de juliol a la nit, els estrets però bulliciosos carrers del centre turístic de Tossa s'omplen d'abraçades, corredisses, somriures, suor i alegria excitada. S'hi celebra el 'Toquen a córrer', un llarg i animat ball popular de gran tradició que funciona com a epíleg de la Festa Major.

Cada cap de setmana següent a la Pasqua Florida, conegut popularment com "de Pasqüetes", aquesta vila acull una cerimònia ancestral, d'origen i significat misteriosos però que hom creu vinculada a antics cultes relacionats amb el canvi d'estació i l'establiment definitiu del canvi en el temps.

Quatre dies de celebracions organitzades consecutivament per majorals, fadrins i àguedes i que tenen el ball de jotes, les tortades, la subhasta de llenya, les curses de rucs, les cercaviles musicals i els actes religiosos en honor a la Candelera, Sant Blai i Santa Àgueda com a protagonistes.

Són sis, una Dama i el dimoni. Surten en dues ocasions durant l'any, una a l'estiu i una altre a l'hivern, en el marc de les festes més populars d'Algaida. Executen un conjunt de balls que encara són un enigma pels investigadors, que creuen que podrien estar relacionats amb antics rituals pertanyents a cultes precristians.

"Visca Sant Martí i visca Catalunya!". El crit en honor al patró i al país torna a ressonar, cada 11 de novembre, amb la tradicional execució del ball de faixes de Sant Martí de Tous. Cada festa major, el ball més propi de l'Anoia retorna amb tot el seu esplendor i la seva història, essent un dels pocs balls de faixes que hi ha a tot el país.

Cada any pels volts de sant Sebastià, i en el marc de la Festa Major d'Hivern de Moià, surt el Ball dels Garrofins, una dansa d'origen incert i que pren el seu nom de les barretines llarguíssimes i enflocades que duen els seus balladors.

El ball del tio tio és un divertit i esbojarrat ball amb foc real amb què tradicionalment s'acaba la festa de Carnaval en molts indrets del país. A la vila termal dels Banys d'Arles, al Vallespir, el costum es manté ben vigent.

El Molar celebra la Festa de les Xiques, una diada centenària recuperada el 1992 i que, tot i ser un ritus de galanteig en els seus inicis, ara és protagonitzada principalment per la quitxalla, que passa casa per casa repartint les típiques coques.

El Ball de la Moixiganga que es representa el Dissabte de Glòria abans de la Vetlla Pasqual és un conjunt de figures i exercicis gimnàstics que representen els passos de la Passió de Crist. Està organitzat per l'Esbart Rosa d'Abril però compta amb la participació activa dels vilatans que porten espelmes.

Els estudiosos vinculen el Ball de Cercolets, en totes les seves varietats i noms, amb antics rituals agraris. Expliquen que són romanalles d'ancestrals costums pagans que al llarg del temps han anat modificant el seu sentit i estructura. Alguns el vinculen amb les festes de la verema mentre que d'altres el situen en els antics balls de celebració de l'arribada de la Primavera.