Dia Internacional de les Dones

El dia 8 de març se celebra, en diversos països europeus, sud-americans i als Estats Units d'Amèrica, el Dia Internacional de les Dones. Es tracta d'una jornada reivindicativa que té per objectiu conscienciar sobre totes les discriminacions socials, polítiques i econòmiques que encara avui pateixen moltes dones en aquests països.

El camí fins arribar al 8 de març

L'explicació de perquè aquesta diada cívica i reivindicativa es celebra el 8 de març és complexa i ha estat sovint motiu de controvèrsia. L'origen d'aquesta data cal buscar-lo per una banda en el conjunt de fets històrics succeïts a diverses fàbriques americanes a finals del segle XIX i principis del XX, i per l'altra, en la tradició soviètica de celebrar el dia 8 de març com a Dia de la Dona Treballadora. Finalment, també cal destacar el paper de les Nacions Unides, que van fixar aquest dia com a jornada de lluita femenina.

Segons la historiografia nord-americana els orígens del 8 de març com a festa reivindicativa estan lligats a la ciutat de Nova York. Aquesta ciutat va acollir, entre 1857 i 1909, un seguit de manifestacions i vagues de dones vinculades al sector tèxtil que reclamaven millores en la seva situació laboral. Aquest clima va propiciar la instauració del 'Woman's Day' o Dia de la Dona per part de les dones del partit socialista americà, el primer dels quals va tenir lloc el 28 de febrer de 1909 i es va seguir celebrant, cada darrer diumenge de febrer, fins el 1913.

Per la seva banda, a Europa, la Internacional Socialista amb l'impuls de la líder de les socialistes alemanyes Clara Zetkin (1857-1933), va proposar a la II Conferència Internacional de Dones Socialistes de l'any 1910 a Copenhague, instaurar el Dia Internacional de la Dona, que es va celebrar per primera vegada el 19 de març de 1911 a Àustria, Alemanya, Dinamarca i Suècia. La data commemorava una revolta del 19 de març a Prússia i es va instituir per tal d'internacionalitzar el moviment a favor dels drets de la dona i l'assoliment del sufragi universal. Una setmana després, el 25 de març, més de 140 dones treballadores van morir en un tràgic incendi a la fàbrica Triangle de Nova York, un esdeveniment que va tenir grans conseqüències en la legislació laboral americana i en les celebracions posteriors del Dia Internacional de la Dona (1913-1914).

Per altra banda, l'any 1917, les dones russes van protagonitzar una gran vaga per demanar 'pa i pau', unes protestes marcadament antibel·licistes en un moment en què la guerra havia fet estralls. La història va voler que el 23 de febrer de 1917 segons el calendari julià, un 8 de març segons el gregorià, el Tsar abdiqués i el govern provisional atorgués a les treballadores russes el dret de vot.

Anys més tard, el 1975, les Nacions Unides van declarar com a Any Internacional de la Dona, una efemèride que obria les portes del Decenni de les Nacions Unides per a la Dona (1976-1985), proclamat per l'Assemblea General de l'ONU. El 16 de desembre de 1977, l'Assemblea General de les Nacions Unides va convidar tots els Estats a què proclamessin, d'acord amb les seves tradicions històriques i costums nacionals, un dia de l'any com a Dia de les Nacions Unides pels Drets de la Dona i la Pau Internacional. La resolució 32/142 demanava els Estats que continuéssin ajudant a crear condicions favorables per a l'eliminació de la discriminació de les dones i per a la seva plena participació al procés de desenvolupament social.

Dones i festa a Catalunya

A Catalunya la tradició històrica i el costum popular estableix dues festes en què les dones agafen tot el protagonisme: una per Santa Llúcia, el 13 de desembre, patrona de les noies, i l'altra el 5 de febrer, per Santa Àgueda, patrona de les dones casades. S'han intentat instituir altres festes de les dones, algunes amb un marcat caràcter consumista, com la celebració del Dia de la Mare, el primer diumenge de maig, en què es fan honors a la figura materna mitjançant regals, però amb escassa implantació popular.

La festa del Dia de la Dona a casa nostra té, com el Primer de Maig, un marcat caràcter reivindicatiu i es celebra amb manifestacions al carrer, conferències, debats, xerrades i altres accions, algunes amb un marcat caràcter festiu, que tenen per objectiu marcar el camí que encara cal seguir per assolir la plena igualtat de drets entre homes i dones.