Sant Francesc de Sales

Sant Francesc de Sales és considerat el patró dels periodistes i escriptors. Va exercir l'apostolat sacerdotal a la regió calvinista de Chablais (Suïssa). Se'l considera el primer gran escriptor cristià des dels apòstols, motiu pel qual va ser instituït, el 1923, patró de tots els que exerceixen l'ofici de comunicadors.

Francesc de Sales (21 d'agost de 1567, 28 de desembre de 1622) va ser un escriptor que es va distingir per comunicar la seva veritat amb elegància i sense ferir ningú, escrivia i parlava amb tanta delicadesa que ningú no se sentia molest. Va ser un escriptor i orador que no buscava la polèmica sinó la transmissió dels coneixements de l'Evangeli cristià.

La seva destresa amb l'escriptura, pràcticament l'únic mitjà que va fer servir per convertir els calvinistes al cristianisme, va propiciar que, el 1923, Roma el nomenés patró dels periodistes i escriptors catòlics. Per bé que el gremi periodístic català no celebra cap festa en honor al seu patró, si que és habitual que, el 24 de gener, alguns mitjans de comunicació celebrin l'onomàstica del sant amb un refrigeri. El Col·legi de Periodistes de Catalunya acostuma a celebrar una missa concelebrada a l'església de Sant Francesc de Sales de Barcelona, seguida d'un aperitiu.

Biografia d'en Francesc de Sales

Va néixer al Castell de Sales, a la Saboia occitana, fill de família noble. Va viatjar a París als 13 anys per estudiar amb els jesuïtes a la Universitat de París i, posteriorment, a la ciutat de Pàdua, obligat pel seu pare, que volia que fos advocat. A Pàdua, a més d'estudiar Dret, també es va doctorar en Teologia. Però, tot i que volia ser sacerdot, sempre ho va ocultar al seu pare.

Durant l'estada a Pàdua, uns estudiants el van atacar perquè el volien humiliar pel seu comportament i opinions. Però com que a París havia après esgrima, els va derrotar amb l'espasa, deixant-los il·lesos. Els mateixos estudiants, per venjar-se, van contractar una prostituta perquè el temptés. Francesc de Sales, però, la va fer fugir avergonyida per haver gosat tractar de fer-lo pecar. Aquests dos fets es van fer molt coneguts a tot Pàdua i, quan es va doctorar en Dret i Teologia, el rector el va elogiar públicament per actuar amb tanta valentia.

Degut a la seva capacitat mental i espiritual, l'Església li va encomanar una de les missions més difícils, treballar com a missioner a Chablais, prop del llac de Ginebra, en una regió que havia estat 60 anys sota influència calvinista. Va ser rebut amb gran hostilitat per part de la població local, els hugonots, havent de passar nits a la intempèrie i dormir emparrat a les branques dels arbres perquè els llops no el devoressin ni els malfactors el matessin.

Però va tractar a tothom amb tanta bondat que aviat el van acceptar. Cada matí, passava per sota la porta de cada casa uns fulls escrits amb les ensenyances catòliques, amb un estil tant planer i conciliador que al cap de pocs anys va convertir els 72.000 protestants d'aquesta regió al catolicisme.

Va ser ordenat bisbe de Ginebra el 1602 i, com a tal, va publicar llibres que van tenir una gran difusió, com Introducció a la Vida Devota, Tractat de l'amor de Déu o més de mil cartes espirituals. Escrivia amb un estil senzill, amb la intenció que el seu missatge arribés a les persones més humils. Va morir el 1622 a Lió, va ser declarat sant el 1675 i doctor de l'Església el 1877.