Lluna gairebé plena 
Les minves de gener
Costums festius quan baixa el nivell del mar
Diverses poblacions
Mitjans-finals de gener
Redacció festes.org (Publicació: 23.03.2015 | Actualització: 28.01.2025)
Diversos autors
Cada any pels volts de la lluna plena del mes de gener es produeix, a tota la costa catalana, una considerable baixada del nivell del mar coneguda amb el nom de 'minves de gener'. Aquest fenomen natural ha originat diversos costums gastronòmics, jocs populars i, fins i tot, actes reivindicatius.
Les minves de gener
Minves de gener és el nom amb què es coneix popularment un fenomen natural observable a tot el Mediterrani occidental que consisteix en la considerable baixada del nivell del mar (entre 10 i 40 cm) que té lloc cada any durant el mes de gener. Solen durar entre una i dues setmanes i habitualment es produeixen més aviat cap a mitjans o finals de gener.
Aquest descens del nivell de l'aigua està relacionat amb les altes pressions atmosfèriques d'un anticicló hivernal que arriba puntual cada mes de gener, provocant uns dies molt freds però assolellats i una mar en absoluta calma, motiu pel qual el fenomen també és conegut per 'calmes de gener'. També es coneix per 'seques de gener', perquè en baixar el nivell del mar, les roques i les algues queden fora de l'aigua i s'assequen.
Àpats, jocs i reivindicacions
Als trams de costa rocallosa, aquest descens del nivell de l'aigua enmig d'un temps de relativa bonança meteorològica i marítima s'ha aprofitat històricament per celebrar un dels ritus gastronòmics més populars de l'hivern: la garoinada. Es tracta de trobades de caràcter festiu en què colles d'amics o familiars es reuneixen en cales, platges, barraques i cases particulars per anar a buscar (amb les minves de gener les garoines són més fàcils d'agafar), i després menjar aquests animals marins recoberts de pues que viuen a les roques.
Aprofitant les minves de gener, en alguns trams de costa es fan enceses simultànies de totes les talaies i altres torres de guaita i defensa, en un intent per donar a conèixer aquestes singulars construccions al mateix temps que s'aprofita per denunciar alguna situació injusta del món. Si l'encesa és diürna es fan servir pots de fum de color situats al capdamunt de les torres mentre que si són nocturnes s'encén un petit foc o bengala. Així, des de l'any 2017 s'encenen una cinquantena de talaies, torres de vigilància i castells de la costa mallorquina. L'acte se celebra sempre en plena època de les calmes de gener i a prop del 12 de gener, data de la mort de Joan Binimelis, astrònom manacorí que ideà les talaies per alertar de les ràtzies dels pirates.
La calma del mar també se sol aprofitar per jugar al vell i popular joc de llançar una pedra planera damunt la superfície de l'aigua de manera que faci el major nombre de salts possibles. A Cadaqués (l'Alt Empordà) se celebra el 'Llançament de Passanelles', un joc basat en el costum popular de fer botar una pedra pissarrosa per sobre la superfície del mar. Els llançadors se situen davant de deu carrils delimitats per boies davant la platja Gran de Cadaqués, i agafen quatre pedres per jugar. Cada llançament configura, segons la distància obtinguda i el nombre de bots realitzats, una nota musical. Amb tots els llançaments es crea un registre acústic amb el qual s'elabora una composició musical que s'interpreta al final del matí a la mateixa platja. Va començar l'any 1996 aprofitant el fenomen de les minves de gener, tot i que en els darrers anys s'ha celebrat un dissabte del mes d'abril.
Has detectat algun error? Avisa’ns!
Per saber-ne més
Llibres
Memòries del gust. La cuina familiar al Pla de l'Estany
Jaume Fàbrega i Colom
CCG Edicions
Aquest llibre és, en primer lloc, la memòria d'allò que hem menjat. Josep Pla, de fet, ens va...
També et podria interessar
De la mateixa categoria
Fira de Sant Hilari a Vilanova del Camí (l'Anoia)
- festa major d'Hivern, de Sant Hilari. Recuperada el 1984. Fira de Sant Hilari o del Camí Ral amb una important mostra de productes alimentaris i artesans dels Països Catalans, els oficis, els gremis i les confraries medievals (des de 1998).
Aplec a l'ermita de Sant Hilari a Cardedeu (el Vallès Oriental)
- diumenge pròxim al dia 13 de gener, al un temple que data del 1795, restaurat el 1858, tot i que la primera documentació de l'ermita és del 1416. El segle passat es feia el Ball de l'Espolsada, amb acompanyament de flabiol, gralles i tamborí....
Commemoració del setge a la Franja de Ponent
- commemoració de l'entrada i destrucció, el 24 de gener de 1706, per part de les tropes borbòniques de la Franja de Ponent. Van incendiar Calaceit perquè els habitants de la vila es van negar a acceptar Felip de Borbó com a rei, com ho...
Festa major petita de Llofriu (el Baix Empordà)
- pels volts del 23 de gener, diada de Sant Fructuós. Ofici religiós, vermut popular i ballada de sardanes. Ho organitza l'Associació de Veíns i Amics de Llofriu.
Festa de Sant Burget a Monells (el Baix Empordà)
- festa petita que se celebra l'últim cap de setmana de gener. Els primers anys la festa s'anomenava «Cavallada» i consistia en una desfilada de cavalls i altres animals del camp per a la seva benedicció per part d'un sacerdot. Amb el temps s'hi ha...
De la mateixa població
La màscara és un element present en tot tipus de celebracions festives que permet la transformació de la identitat del portador. Malgrat que l'ús de màscares no és exclusiu de les festes de Carnaval, aquest element és un dels pilars fonamentals de qualsevol celebració carnavalesca.
Les festes dedicades a Sant Antoni Abat, tal i com se celebren a la comarca dels Ports de Morella (País Valencià), al Matarranya (Franja de Ponent) i a l'Illa de Mallorca, es caracteritzen per l'aparició de diferents tipus de dimonis, que aquell dia es passegen pels carrers ballant i cometent tot tipus d'entremaliadures.
