La Rabassa

Noms i característiques

La tradició de la mona de Nadal està circumscrita a diverses comarques del nord de la Catalunya Vella i, especialment, a l'Alt i el Baix Empordà, on s'anomena 'Rabassa', 'Rabaça', o també 'Tortell de Nadal'. El costum el trobem, almenys, des de Figueres a Palamós i és molt popular a les poblacions de la regió del Baix Ter (Colomers, Torroella de Montgrí, Verges...).

Es tracta d'una massa de pasta de farina i matafaluga, tipus brioix, farcida de massapà. A la massa sense enfornar se li practiquen diversos talls i, una vegada cuita, se li afegeix sucre blanc per sobre. N'hi ha de diverses mides, en funció de l'edat del destinatari. Tradicionalment, i a diferència del Tortell de Reis, el de Nadal no porta ni nata ni fruita confitada, tot i que en l'actualitat alguns pastissers també n'hi incorporen.

En moltes poblacions, el tortell de Nadal té una forma rodona, d'aproximadament un pam i mig, i un forat al centre. Forma part del conjunt de tortells circulars que trobem en totes les festes del cicle d'hivern -de desembre a març: Nadal, Reis, Sant Antoni, La Candelera, i fins i tot per Sant Medir (principis de març). Per la seva forma circular s'ha relacionat aquest tortell amb el Sol i amb l'Ouroboros o Uròbor, una serp que es mossega la cua, símbol de la renovació cíclica de la vida i el renaixement.

Altres formes de la Rabassa

Ara bé, segons el diccionari de l'Alcover Moll, la Rabassa és una 'Peça de pasta de farina amb sucre i matafaluga, de forma llarguera amb els extrems forcats, semblant a un peix, o bé en forma d'altres animalets, que els padrins donaven a llurs fillols el dia de Nadal (Empordà).'

L'estudiós Ramon Violant i Simorra també explica que la Rabassa antiga i tradicional tenia una altra forma, més enllà de la rodona amb el forat al mig. A les pastisseries actuals de diversos municipis del Baix Empordà, la Rabassa adopta noms i formes ben diverses.

A les pastisseries de Sant Feliu de Guíxols, per exemple, s'ha deixat de fer però recorden que els avis en deien 'anguila' i alguns anaven a Palamós a comprar la 'culebra' de Nadal.

A les pastisseries de Palamós, la Rabassa més tradicional és la que té forma llarguera, com una 'serp' sense enrotllar, oberta pels dos extrems i sense fruita confitada. Però també hi trobem una Rabassa amb forma de serp enrotllada, amb ulls i boca i farcida amb fruita confitada.

A Palafrugell també en diuen 'anguila' o 'serp' de Nadal i té forma circular, enrotllada però sense tancar, amb un extrem que sembla una cua i l'altre, posat cap endins del cercle, que representa el cap de l'animal. En una de les pastisseries de Palafrugell en diuen 'lira', té la forma d'aquest instrument i porta fruita confitada.

A les pastisseries de La Bisbal d'Empordà és on la Rabassa adopta una diversitat més gran de formes. Es pot trobar aquest tortell nadalenc amb forma d'una 'lira' o 'arpa' molt gran, però també amb forma de tortell rodó, amb forma de serp i, fins i tot, amb una forma de vuit horitzontal, com una trena, símbol de l'infinit.

A Torroella de Montgrí, fan una Rabassa com la que el mateix Ramon Violant i Simorra documenta 'formada per dos tires de pasta de brioche retorçades en forma de corda' (veure dibuix).

A Figueres desconeixen el mot 'Rabassa' i fan la mona de Nadal amb forma rodona i un forat al mig (sense fruita confitada).

Funció dins la festa de Nadal

La Rabassa és una espècie de mona de Nadal que els padrins regalen als fillols el dia de Nadal. El padrí el compra de bon matí (o el dia anterior) i espera a casa seva a que arribi el fillol o fillola, que abans de dinar va a visitar-lo per felicitar el Nadal i obtenir el seu regal.

El padrí dóna el tortell al fillol després que aquest li reciti el vers o 'dècima' de Nadal. Curiosament, en algunes cases es manté la tradició que el contingut d'aquest vers tingui alguna relació amb la paraula 'rabassa'. Com aquest:

Bon dia padrí,

Nadal ha vingut;

doneu-me la rabassa

i Déu vós doni salut'.

(Popular)

o les variants:

Bons dies padrina,

Nadal ha vingut;

doneu-me la 'rabaça'

i Déu vos dongui salut'.

(Recollida per Violant i Simorra)

Déu vos guart, padrina,

Déu vos do salut,

Deume la rabassa

Que per çó he vingut.

(Vista a la revista El Regional num 728, de l'any 1901)

Benvolguda padrina

Nadal ha arribat,

doneu-me la rabassa

i que Déu us dongui felicitat.

(Recollida a Palafrugell)

El tortell que caga el tió

Tot i ser un obsequi dolç que el padrí entrega al fillol en mà, en algunes llars empordaneses encara és manté la tradició antiquíssima que la 'Rabassa' la cagui el tió, fent servir una cançoneta que lliga, precisament, el nom antic del tió (rabassa), amb aquest tortell dolç de forma rodona:

Caga rabassa, caga tió

avui és Nadal i demà no.

(Popular)

Sigui com sigui, aquest dolç tortell es menja a bona part de l'Empordà durant tots els àpats de les festes nadalenques, al costat de torrons i neules.