Festa de l'Onso

Emparentada amb les celebracions d'alguns pobles del Pirineu que simulen la cacera -en to burlesc- d'un ós que ha baixat al poble a fer mal, la Festa de l'Onso de La Mata és una festa recuperada l'any 2008 després de quaranta anys sense fer-se. L'organitza l'associació Cultural La Sabatoná.

Els més grans del poble expliquen que cada any pels volts del 2 de febrer, diada de la Candelera (sempre passat Sant Antoni), arribava l'Onso. El refranyer recull aquesta relació: 'Per la Candelera, l'ós surt de la ossera'. Avui la data de la festa s'estableix segons un altre criteri, buscant sempre que coincideixi amb l'arribada de la primavera meteorològica real.

L'Onso és un personatge de la tradició més antiga de La Mata, que anuncia la fi de l'hivern i l'arribada de la primavera. Quan arriba el bon temps els caçadors van a buscar a l'Onso al bosc de la rourera i el porten al poble lligat. I la gent ix al carrer a rebre l'Onso i a donar la benvinguda a la Primavera.

Els veïns de La Mata obrin les cases i ofereixen a tots els visitants tot tipus de menjar i beguda per tal de festejar l'arribada del bon oratge.

La seqüència ritual

La festa comença amb l'arribada del trobador que explica als assistents que s'ha vist rondar un ós pel poble. L'ós ha deixat una llarga letargia hivernal i cerca menjar. Tot seguit l'Onso comença la volta a La Mata vestit amb roba de sac, pells de xai i esquelles per fer soroll. Amb la cara i les mans plenes de greix i carbó intenta arrimar-se a la gent per deixar la seva empremta en el cos dels assistents. Tot i que va lligat amb una corda, intenta fugir tota l'estona i mira d'enfilar-se als balcons amb un tronc de pi mentre la gent l'encoratja amb els crits de 'Onso, onso!'

L'acompanyen les Diableres, una espècie de dimonis que duen l'animal lligat en cordes perquè no s'escapi; el Caçador, la persona que ha trobat l'ós a la muntanya; i el Pastor, la persona que coneix la bèstia i la té ensinistrada i la que, durant tot el trajecte festiu pel poble, guia la bèstia i l'anima a que pugi pels balcons amb les paraules '¡Arrapate Onso!, ¡Arrapate!'. La comitiva fa una ronda pels principals carrers del poble i la gent els obre les cases per oferir menjar i beguda.

La festa acaba amb un sopar de germanor i un ball popular que s'allarga fins a altes hores de la matinada.