Festes de Santa Eulàlia

Les festes de Santa Eulàlia de Barcelona -veritable festa major d'hivern de la ciutat- giren al voltant de la figura d'aquesta dona jove que, gràcies als seus valors, fou elevada a la categoria de divinitat i, en aquesta condició, esdevingué protectora de Barcelona.

En temps remots, les ciutats marcaven els seus límits mitjançant la construcció de temples o capelles dedicats a determinats éssers divins, com els sants. Aquestes construccions, i les imatges que guardaven dins, marcaven els límits territorials al mateix temps que servien per protegir la ciutat. En aquest sentit, les dues protectores de Barcelona són la Mare de Déu de la Mercè i santa Eulàlia.

Una vegada l'any, pels volts del 12 de febrer, la ciutat recorda a una de les seves protectores, renovant la seva súplica per tal que aquesta guardi als barcelonins i la ciutat de tot mal.

La festa a Barcelona

La celebració de les Festes de Santa Eulàlia ha tingut una evolució complicada a causa principalment de la seva coincidència amb el Carnaval. A partir de 1986, se li dóna un sentit diferent i es comença a configurar el model actual per convertir-la en la Festa Major d'hivern de la ciutat. L'any 1998, l'estrena de la gegantona Laia i l'ampliació de la programació, acaben de donar un impuls definitiu a la festa.

Tots els actes s'ordenen al voltant del cap de setmana més proper al dia 12. A la vigília s'acostuma a fer la 'passejada cívica', un recorregut pel Raval, el barri Gòtic i la Ribera, barris dels que s'expliquen costums i llegendes.

El dia 12 de febrer, dia central de la celebració, de bon matí a la Cripta de la Catedral té lloc el Cant de Laudes i els Goigs a Santa Eulàlia. Tot seguit, a l'Ajuntament un grup d'infants de la ciutat llegeixen el pregó de la Laia i l'alcalde posa al balcó el Penó de Santa Eulàlia (una reproducció de l'antiga bandera) mentre la banda de música de la guàrdia urbana, muntada i vestida de gala, interpreta els Segadors.

Durant la tarda hi ha la Processó de les Laies, una passejada de totes les gegantes de Ciutat Vella: la gegantona Laia, l'Eulàlia, la Laieta, la Laia, l'Elisenda, la Lola, la Reina de Saba, la Borda, la Maria Loreto, la Mercè, la Maria la Néta, la Marieta de l'Ull Viu, la Caty i la Violant d'Hongria.. La cercavila recorre els principals carrers del barri i passa per davant la Baixada de Santa Eulàlia, on totes les gegantes fan una salutació a la imatge de la santa que hi ha en una capella de carrer i té lloc la ofrena floral. Les dues gegantes Eulàlia i Laieta (gegantes Nova i Vella de la Plaça Nova) fan el Ball de Santa Eulàlia. Es tracta d'un dels actes amb més encant de les festes. El carrer, anomenat Baixada de Santa Eulàlia perquè és on es creu que la santa va sofrir martiri, és molt estret, un fet que condiciona que l'acte no pugui ser multitudinari.

Aquest dia també es reparteixen els pastissets de la diada, les Aspes de Santa Eulàlia. A la Catedral, té lloc l'ofici dedicat a santa Eulàlia i es ballen sardanes a la Plaça de Sant Jaume.

Divendres al vespre es fa una processó que culmina amb el Ball de l'Àliga davant l'altar major de la Basílica de Santa Maria del Mar, un acte únic i que es remunta a una tradició del segle XVII.

Diumenge al vespre s'acostuma a fer la Trobada de Gegants de Ciutat Vella (des de 1982) i el Correfoc de Santa Eulàlia (des de 1985). A més a més hi ha diada castellera, ballades de sardanes, jocs, contes... i altres activitats enfocades a la quitxalla, com una Mostra de Gegantons Infantils i d'Escola (des del 2005) i la seva ballada, juntament amb d'altres gegantons d'arreu del país convidats. També es fa cada any una Mostra-Exposició de bestiari festiu de Catalunya, que s'instal·la durant una setmana als baixos del Palau de la Virreina i que acaba en cercavila.

En el marc de les Festes de Santa Eulàlia l'Ajuntament atorga els premis Ciutat de Barcelona per guardonar la creació i la investigació ciutadanes.

Les llàgrimes de setembre

A santa Eulàlia també se la coneix, irònicament, com a la patrona de les llàgrimes de setembre. Per la festa major de la Mercè sempre plou, un fet que s'interpreta com que santa Eulàlia plora perquè ja no és ella la patrona de tota la ciutat. De tota manera, santa Eulàlia mai no ha deixat de ser oficialment patrona de la ciutat, ofici que comparteix amb la Mare de Déu de la Mercè i santa Madrona.