Fira de la ceba i el calçot

Un concurs de menjar calçots, diverses parades amb productors de calçots locals i una gran calçotada popular són els elements d'aquesta celebració jove, única en la seva espècie, que evidencia que la passió pels calçots ja fa anys que ha arribat, per quedar-se, a terres gironines.

Breu història del cultiu del calçot a Vila-sacra

Pels volts del 1990 un agricultor de Vila-Sacra va decidir començar a cercar alternatives als cultius tradicionals d'hivern que ja no l'hi rendien com volia. Afrontant el desànim i plantant cara a l'alternativa de vendre's els camps per a urbanitzar, va pensar que si la terra d'aquesta zona era bona per a fer cebes, les cèlebres 'cebes de Figueres' -que eren cultivades als pobles de les afores de Figueres, com Vila-sacra- potser també seria bona per a plantar-hi calçots.

Els primers anys va plantar només un tros i va anar experimentant amb la tècnica: calia veure com el calçot responia en una àrea geogràfica diferent a la de Tarragona, lloc d'origen d'aquesta ceba blanca. Amb els anys va anar perfeccionant el cultiu, adaptant-lo a les característiques físiques del terreny empordanès. Així, es va adonar que un dels factors d'èxit en la plantació de calçots a Vila-sacra - i a tot l'Empordà en general- és encarar les regues de calçots de cara al nord: aquesta és l'única manera d'afrontar els problemes que origina la tramuntana als camps.

El resultat d'anys de dedicació al cultiu del calçot en aquestes terres atramuntanades ha estat excel·lent i ha originat un tipus de calçot diferent del de les comarques tarragonines: un calçot més llarg i més dolç, un calçot més gustós que, a més a més, no fa fil quan es menja.

Amb els anys, l'agricultor ha anat incrementant la seva producció i avui ven els seus calçots a restaurants i particulars provinents de totes les comarques gironines, Andorra, Barcelona, Catalunya Nord i fins i tot a Tarragona.

L'èxit d'aquest pagès va encoratjar també a altres agricultors locals, que també s'han anat decidint a plantar calçots i a substituir els seus cultius tradicionals, com el blat de moro i l'ordi. Avui, Vila-sacra és coneguda arreu del país, a més a més de per les seves delicioses cebes, també pels seus calçots.

Fira amb els calçots locals

L'any 2004, vist l'arrelament del cultiu a la zona i vista la popularitat que ha agafat el calçot i les calçotades en terres gironines, l'Ajuntament i els productors locals van decidir engegar una celebració semblant a la de Valls. L'objectiu de la Fira de la Ceba i el Calçot de Vila- sacra és ben clar: donar a conèixer la qualitat i varietat de calçots que es fan en aquesta població de l'Alt Empordà.

Al matí, la celebració gira al voltant d'una fira que consisteix en un seguit de parades de tot tipus de menjars artesanals. També hi ha parades dels productors locals de calçots, que deixen tastar els seus productes als visitants i permeten comprar feixos de calçots i cebes. També hi ha artesans que elaboren productes relacionats amb el calçot, com pastissos o melmelades.

Concurs de menjar calçots

L'acte estrella de la festa és, però, el Concurs de Menjar Calçots, que cada any reuneix a diversos apassionats calçotaires que competeixen per veure qui és capaç de menjar-se més quilos de calçots en mitja hora.

Durant tot el matí un nodrit grup d'homes va coent els milers de calçots que es menjaran durant la Calçotada Popular per a uns 400 assistents que tindrà lloc cap a les 2. La particularitat d'aquesta cuita és que els calçots, a falta de tòries (els sarments dels ceps), es couen sobre les flames del foc fet amb canyes seques. La calçotada col·lectiva culmina amb l'entrega dels Premis Ceba i Calçot a persones o entitats que hagin destacat per realitzar alguna tasca important per al poble.

La fira i la festa es tanca amb la tradicional ballada de sardanes que contribueix a fer païr bé els calçots del dinar.

(Text elaborat amb informacions de Jaume Dabau i Maria Carme Barceló)