Festa de la Mare de Déu de l'Ecologia

El Santuari Ecològic del Castell de Gallifa és el marc incomparable on cada any es desenvolupa la Festa de la Mare de Déu de l'Ecologia, un espai d'encontre i defensa dels valors ecològics des d'una perspectiva cristiana.

Com a continuadores d'una tradició que les enllaça amb les divinitats femenines ibèriques i amb les deesses gregues, com Àrtemis, les Mares de Déu cristianes, a més a més de ser la Mare de Jesucrist, simbolitzen per extensió a la Mare Terra, la Gaia dels científics.

A Gallifa, el Vallès Occidental, des de fa uns anys, aquesta relació entre la Mare de Déu i la Terra (i també, la terra) és explícita: hi ha un santuari que alberga la Mare de Déu de l'Ecologia.

Petita història

El 1985, el rector de Gallifa, mossèn Josep Dalmau - un mossèn implicat amb el moviment obrer, cristià i català-, inicià la reconstrucció de l'ermita romànica situada al capdamunt d'un turó, en el recinte de l'antic castell de Gallifa, a cavall entre el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.

Al no disposar d'una imatge per a l'ermita, el col·leccionista Jesús Prujà li oferí una imatge de talla d'una Mare de Déu del segle XI, que havia trobat a les golfes d'una masia dels voltants d'Olot. Tot i que d'aquesta imatge no se'n coneixia ni el nom ni l'origen, Mossèn Dalmau l'acceptà, rebatejant-la amb l'advocació de la Mare de Déu de l'Ecologia.

La festa

El primer diumenge de juny -coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient, que se celebra des del 1972-, el Patronat del Santuari Ecològic de Gallifa convoca, com cada any des del 1986, l'aplec en honor a la Mare de Déu de l'Ecologia.

Aquest aplec congrega persones vingudes d'arreu del país i inclou la lectura del tradicional 'Elogi de la Naturalesa' -un text pronunciat cada any per una persona d'envergadura intel·lectual i humana del país (l'han fet Raimon Panikkar, Lluís Maria Xirinacs, Miquel Coll i Alemany, Santiago Vilanova, Enric Aguilar, Pepe Beunza, Octavi Piulats, etc)- , xerrades al voltant de l'ecologia i la Naturalesa, un menjar popular a l'aire lliure, concerts, ballades de sardanes, etc.

És tradició que, durant l'aplec o en alguns altres moments de l'any, l'ofrena que es faci a la Mare de Déu (advocada de la virginitat fecunda, de la Naturalesa verge), sigui la plantada d'un arbre en el recinte del voltant del santuari.