Gibosa decreixent 
#mare de déu
Articles
Sant Feliu de Llobregat viu, cada dilluns de Segona Pasqua, una celebració festiva que té lloc a l'ermita de la Salut, situada al parc de Collserola. Els participants surten de bon matí de la plaça de la vila i passen tot el dia a la serra. Un dels actes més destacats de la festa és l'extraordinari Ball de la Soca, efectuat al voltant d'una gran soca d'arbre.
Cada primer de maig, milers de persones s'apleguen al voltant d'una ermita dedicada a la Mare de Déu de la Cisa, una marededéu bruna de tradició reculada i reputada fama, especialment entre els mariners i navegants de la comarca, tal i com testimonia la impressionant col·lecció d'ex-vots pintats de la que és dipositària, una de les més importants de la Mediterrània.
Cullera celebra les seves festes majors en honor a la Mare de Déu del Castell, amb les processons d'anada i tornada de la imatge del seu santuari al poble, la cercavila de Sant Vicent Ferrer i la processó de la Nit de l'Aurora al barri marítim de Sant Antoni.
El poble de Cubells compleix, des de temps immemorial, amb el vot d'anar processionalment i en silenci a visitar la Mare de Déu de Salgar en el seu santuari situat, entre penyes abruptes, a vuit quilòmetres de la població. El romiatge té lloc cada any el dia de Sant Marc, el 25 d'abril.
Festa de la Mare de Déu de Montserrat
Abadia de Montserrat, Monistrol de Montserrat (el Bages)
26 i 27 d'abril
Cada any milers de pelegrins vinguts d'arreu del país visiten la muntanya de Montserrat per celebrar una festa dedicada a la Mare de Déu de Montserrat. Els visitants participen de les celebracions litúrgiques i festives al monestir i gaudeixen amb les múltiples possibilitats que ofereix la muntanya més emblemàtica de Catalunya.
La Mare de Déu de Montserrat
Abadia de Montserrat, Monistrol de Montserrat (el Bages)
26 i 27 d'abril
La talla de la Mare de Déu de Montserrat és una de les peces més significatives de l'art romànic català. Venerada sense interrupció des de finals del segle XII, la talla d'aquesta particular marededéu ha esdevingut una icona nacional.
Cada any el Dilluns de Pasqua els habitants de la Pobla de Montornès i d'altres pobles dels voltants pugen a l'ermita de la Mare de Déu de Montornès per celebrar-hi un aplec en què és tradicional menjar la mona i ballar sardanes.
Cada Dilluns de Pasqua els tianencs i tianenques pugen a peu fins a l'ermita de la Mare de Deu de l'Alegria, per tal de passar un dia entre familiars, amics i retrobats, ballant sardanes i anant a cercar la Coca de l'Alegria, pròpia d'aquesta jornada.
Festa de la Mare de Déu dels Dolors
Banyoles (el Pla de l'Estany)
Divendres abans del Diumenge de Rams
Cada any el divendres abans del diumenge de Rams, es celebra a Banyoles la Festa de la Mare de Déu dels Dolors. Aquella nit, té lloc la Processó dels Dolors que està encapçalada pel Manípul de Manaies, una de les esquadres de soldats romans més gran del país.
D'entre els milers d'activitats que es programen cada any en el marc de les festes de la Mercè de Barcelona destaquen les que es desenvolupen el 24 de setembre, dia de les matinades, el Seguici Popular, la diada castellera i la Cavalcada.
Les Festes de Misericòrdia, la segona de les cites festives majors de Reus, constitueixen un moment excepcional que té com a punt neuràlgic el santuari de Misericòrdia. Al seu voltant es desenvolupen els actes més importants de la festa, protagonitzats pel riquíssim conjunt d'elements festius de la ciutat.
Les Borges del Camp celebra la seva festa major cada any pels volts del 8 de setembre amb l'Arribada de la Mare de Déu, un ancestral ritus que consisteix en anar a cercar la imatge d'aquesta marededéu, patrona de la vila, a la seva ermita i portar-la al poble enmig d'un gran esclafit de coets carretilles.
El dia 8 de setembre és el dia que els cristians celebren la festa de la nativitat de la Mare de Déu. La festa es viu amb especial intensitat en tots aquells santuaris de les maresdedéu trobades, anomenats així perquè foren erigits en el lloc on fou trobada, en circumstàncies especials, una imatge de la Mare de Déu.
El dia 8 de setembre és el dia que els cristians celebren la festa de la nativitat de la Mare de Déu. La festa es viu amb especial intensitat en tots aquells santuaris de les maresdedéu trobades, anomenats així perquè foren erigits en el lloc on fou trobada, en circumstàncies especials, una imatge de la Mare de Déu, Maria, amb un infant sobre els seus genolls.
Des de fa segles, a principis del mes de setembre, els pastors de banda i banda de la Vall de Núria, baixen amb el seu bestiar per celebrar la tradicional Festa dels Pastors en honor de Sant Gil, el protector dels homes que any rere any recorren els camins del Pirineu buscant millors zones de pastura pels seus ramats.
La Selva del Camp consagra els dies 14 i 15 d'agost a la representació d'una joia del teatre medieval català que compta amb un text escrit a finals del segle XIV. Més de 200 persones escenifiquen el Misteri de l'Assumpció de Maria en el marc d'una de les celebracions populars més esperades durant tot l'any a la vila.
L'escenificació del Misteri d'Elx, un drama sacre d'arrels medievals cantat en llengua catalana, és una de les representacions religioses més antigues i complexes que encara perviuen. La participació massiva d'actors i cantors vocacionals i la impressionant posada en escena, l'han convertit en un dels màxims exponents del seu gènere.
A principis d'agost Pollença, celebra la Festa Major en honor de la seva patrona, la Mare de Déu dels Àngels. En aquest marc té lloc una de les escenificacions populars més importants del calendari festiu català: un impressionant simulacre de la batalla contra corsaris invasors que rememora un dels episodis més violents de la història local.
Els habitants de la Cala, nom amb què és coneguda l'Ametlla de Mar, celebren la seva festa major d'hivern en honor a la patrona, la Mare de Déu Candelera amb nombrosíssimes activitats i una processó amb més de dues mil torxes que rememora el dia en què la seva llum va salvar uns pescadors d'un fort temporal.
La festivitat de la Immaculada Concepció, una de les festes amb més tradició de Catalunya (se celebra des de 1281), és el primer dia del calendari tradicional en què hom menja torrons a les cases, un costum que ha acabat batejant a la Puríssima amb el sobrenom de Mare de Déu Torronera.
Andorra celebra cada 8 de setembre, i des de l'any 1873, la seva festa en honor a la patrona, la Mare de Déu de Meritxell. Al petit Principat pirinenc es paralitza tota l'atrafegada activitat habitual i el Santuari de Meritxell, que alberga una talla romànica d'una marededéu de tres ulls, es converteix aleshores en el centre de les celebracions religioses, lúdiques i institucionals.
El barri de l'Espanyol de la Ràpita celebra la seva festa major amb una ofrena de fruits i flors a la Mare de Déu i un Campionat de Morra, un ancestral joc d'agilitat mental i estratègia propi dels pescadors i mariners de les Terres de l'Ebre.
Moltes viles i pobles catalans celebren la seva festa major d'estiu pels volts del 15 d'agost, dia de l'Assumpció de Maria, una festa basada en uns fets extraordinaris i fantàstics que relaten la mort i la posterior elevació al Cel de l'ànima i el cos de la Mare de Déu.
Amb motiu de la diada a la Mare de Déu del Carme, la localitat marinera de l'Ampolla celebra la tradicional processó marítima nocturna i l'espectacular castell de focs aquàtic, un esdeveniment que suposa un punt i apart en el calendari festiu anual dels mariners i navegants locals.
La Mare de Déu del Carme, Maria del Carmel o Stella Maris (Estrella del Mar) és la protagonista del conjunt de celebracions festives que tenen lloc a la costa catalana pels volts del 16 de juliol. D'on prové el culte a aquesta marededéu vinculada al mar?
Les festes de la Mare de Déu de Gràcia de Maó marquen la fi de l'intens cicle festiu de l'illa i el final de l'atrafegada temporada d'estiu. Com a totes les festes majors menorquines, els equilibris dels cavalls en els multitudinaris jaleos són els grans protagonistes de la celebració.
L'Estartit celebra, cada 16 de juliol, una festa dedicada a la Mare de Déu del Carme que consisteix en el passeig, primer per terra i després per mar, d'una imatge de la Verge que en tot moment va acompanyada, durant la seva sortida anual, per música de cobla.
El Santuari Ecològic del Castell de Gallifa és el marc incomparable on cada any es desenvolupa la Festa de la Mare de Déu de l'Ecologia, un espai d'encontre i defensa dels valors ecològics des d'una perspectiva cristiana.
Traques, flors i àpats populars, així com una solemne processó, són els principals ingredients de les festes d'hivern del barri de Campanar de València, que cada any se celebren pels volts del 19 de febrer en honor a la Mare de Déu.
Cada any pels volts del 8 de setembre, i durant més de deu dies, Cambrils celebra una de les seves festes més importants, la Festa Major del Camí, dedicada a la Mare de Déu del Camí, protectora de la vila.
La darrera setmana d'agost, i en dos caps de setmana, Ulldecona celebra les seves festes majors dedicades a la Mare de Déu de la Pietat amb centenars d'actes festius de tota mena i que destaquen pels jocs amb bous, el Ball de Mantons i la Gran desfilada de Carrosses.
Morella commemora cada sis anys, i durant nou dies, la intervenció miraculosa de la Mare de Déu de Vallivana contra la pesta l'any 1673. Els morellans reviuen una tradició que es manté intacta des de segles enrere, quan les autoritats municipals, veient que la Mare de Déu va guarir tots els malalts, van emetre un vot comprometent-se a retre-li grans festes.
No totes les calamarsades de principis d'agost tenen conseqüències nefastes pels municipis on cauen. Al Pla de Santa Maria, a l'Alt Camp, s'han empescat un acte que, en el marc de la Festa Major de les Neus, converteix les pedres en sucre dolç i les temibles pedregades en una desitjada pluja de caramels.
Des de fa uns anys, la localitat d'Arenys de Mar s'omple de fum, pipes i cigarros de tota mena per celebrar la Mare de Déu Fumadora, una versió particular de la festa de la Puríssima, on s'ha recuperat l'antic ritual de fumar, que es converteix per uns dies en l'activitat central de la festivitat.