Processó de la Burreta

Barcelona no compta avui dia amb processons massa lluïdes, ni pel que fa a la participació popular ni pel nombre de passos que hi desfilen. Antigament, però, aquesta havia estat una ciutat de processons amb personalitat pròpia. Les dels barris de Gràcia, Poble Sec, Sant Martí o Sant Andreu del Palomar eren ben lluïdes, així com la de Collblanc, al llindar amb l'Hospitalet.

Al centre de la ciutat, una de les més destacades era la processó de la Bona Mort, popularment coneguda com la processó dels Ossos, una espectacular cercavila de personatges que portaven elements relacionats amb la mort: cranis, dalles, ossaris, rellotges de sorra... Va ser iniciada pels monjos de Sant Agustí l'any 1700 i recorria, amb l'esperit de la Dansa de la Mort de Verges, els carrers del barri vell de Barcelona. Amb la reforma de la litúrgia del Concili Vaticà II quasi totes aquestes processons van desaparèixer.

El diumenge de Rams, avui

A Barcelona, el diumenge de Rams ha estat un dia en què tradicionalment els avis surten a passejar amb els seus néts i els compren la palma o rams que després porten a beneir a la sortida de les esglésies, que aquell dia fan una cerimònia especial.

A la Ciutat Vella, es celebra la processó de Diumenge de Rams de Barcelona, també coneguda per la Burreta o la 'Borriquita'. Es tracta d'una processó d'implantació molt recent, que va néixer l'any 2002 de la mà d'una entitat d'origen andalús, filial número 12 de la Macarena de Sevilla: la Pontificia y Real Hermandad y Cofradía de Nazarenos de Nuestro Padre Jesús del Gran Poder y María Santísima de la Esperanza Macarena.

La processó surt de l'església de Sant Agustí, al barri del Raval de Barcelona i fa un recorregut pels carrers del centre de la ciutat gòtica i torna a l'església de Sant Agustí, on té lloc la tradicional rebuda de Jesucrist i beneïda de les palmes.

La processó, que va encapçalada per membres de la Guàrdia Urbana de Barcelona a cavall i de gala, està formada per un estol de nens i nenes vestits de blanc, uns portant uns panells amb dibuixos de les estacions del Via Crucis i els altres portant palmes, sacerdots i acòlits amb la creu parroquial i cirials, els germans majors i la Junta de Govern de la confraria, amb les vares i l'estendart de l'entitat, i tot un sèquit de feligresos anònims que porten palmes o rams.

El nucli central de la processó està format pel pas anomenat Entrada de Jesús a Jerusalem, una imatge de Jesucrist assegut damunt d'un burro, amb una palma en una mà i repartint benediccions amb l'altra. L'animal protagonista del pas és el que dóna el nom popular a la processó. Aquesta imatge de Jesucrist sobre la burreta va ser realitzada als tallers de Sant Antoni Maria Claret d'Olot. Darrera el pas hi va una banda de música que posa les notes que fan moure la processó.

Mentrestant i durant tot el matí, un nombrós grup de persones balla sardanes a l'esplanada de davant de la Catedral.