Grillades

Un costum propi de la Setmana Santa de la Torre d'Oristà, com també de moltes altres poblacions del país, és cultivar les grillades, uns testos amb diferents tipus de llavors que, una vegada germinades a dins, produeixen uns filaments o brins vegetals de color blanc molt característics. Les grillades es col·loquen a l'interior de l'església el Dijous Sant, com un element de guarniment del monument que conté el sepulcre de Jesucrist.

Com que les grillades exemplifiquen el procés de resurrecció de la Natura, hom creia que posant aquests testos amb els filaments vegetals sobre el sepulcre es contribuïa a la resurrecció de Crist, que havia estat mort aquella mateixa nit. La grillada que portava cada casa es posava al costat dels ciris que també decoraven els mateixos veïns. El costum de les grillades de Setmana Santa es va anar perdent, per diversos motius a la Torre d'Oristà, en un procés generalitzat a tot el país.

Des de l'any 2006, la Comissió Exposicions Populars de la Torre d'Oristà ha recuperat l'antic costum de fer grillades per Setmana Santa i les introduït en les celebracions de la Setmana Santa, aquesta vegada com a guarniments dels altars del Viacrucis que cada Divendres sant al matí es celebra pels carrers d'aquesta població del Lluçanès.

El procés

Les grillades han estat, i encara són, un costum popular que s'inicia en l'àmbit familiar. En l'actualitat, les grillades comencen a preparar-se en cada casa unes setmanes abans de la Setmana Santa quan es posen les llavors dins els testos. Cada llavor requereix el seu temps: el més tardaners en grillar són els pèsols, que s'han de posar al test entre 20 i 25 dies abans. En canvi els cigrons i els fesols (faves) requereixen només en 20 dies, el blat, el colze i les llenties 15 dies, mentre que l'ordi només requereix entre 10-12 dies. Sobre la massa de terra humida del final del test es posen les llavors i, a sobre d'aquestes, una capa de terra més fina.

El test es posa en un indret ben fosc i calent de la casa, i a poder ser amb una mica d'humitat, i es va regant amb força freqüència però amb cura. D'aquesta manera s'aconsegueix que el filament no faci la fotosíntesi i que no surti de color verd, si no que els filaments vegetals que sortiran de cada llavor tindran un color blanc característic. L'objectiu és que els filaments surtin com més blancs millor. Antigament, quan a les cases no hi havia ni calefacció ni llum elèctrica, els testos amb les grillades es posaven sota els llits. En l'actualitat, qualsevol racó fosc i càlid és adequat per aconseguir aquesta blancor.

Una vegada els filaments de la tenen pam i mig, es guarneix el test i l'espessa grillada amb elements decoratius (flors de paper, brodats de teixit) i altres elements. Cada test es posa com a guarniment en cada un dels altars que hi ha al carrer de dalt (carrer Mossèn Riba Pont) per on, cada Divendres Sant al matí, es desenvolupa el Viacrucis de la Torre d'Oristà.

La comitiva del Viacrucis s'atura en cada un dels dels catorze altars o estacions que hi ha distribuïts pel carrer de Mossèn Riba, el carrer que va de l'església al cementiri. Per això, cada altar és guarnit amb els testos de les grillades, que ofereixen una vistosa combinació de colors i formes segons el gust de cadascú, però també amb d'altres elements florals, com plantes de tot tipus, i ornamentals, com brodats.

El cultiu de les grillades és tot un art i, tot i ser relativament senzill i assequible, el procés requereix el coneixement i domini dels elements ambientals necessaris per tal que la grillada es desenvolupi amb èxit: l'aigua, la terra, i les condicions de llum i temperatura adequades.

(Text elaborat amb informacions de Joana Sabatés i Plata)