Les Enramades

Petita història de la festa

La festa de les Enramades té, com la majoria de festes populars, un origen desconegut però vinculat, pel que sembla, a antiquíssims rituals de culte a la natura en l'època de floració, a les tasques agrícoles i al poder del Sol. Amb el temps, la celebració ha experimentat transformacions molt significatives, però ha sabut adaptar-se i també reflectir els diferents moments i èpoques històriques que ha viscut.

A partir del segle XV, el cristianisme va adoptar la festa, que va començar a celebrar-se a l'interior de les esglésies en temps de la vuitada del Corpus. Segons explica la llegenda, un dia, celebrant-se la missa de Corpus a l'interior del temple, una flama prengué en el brancatge ornamental de boix, freixe i flors, i es va produir un gran incendi. Aquest fet va provocar l'obligada sortida d'aquests actes religiosos al carrer. I a partir d'aquí va començar la tradició.

A Arbúcies, la consolidació de la festa com a esdeveniment de religiositat popular va arribar durant el segle XVIII, en el moment en què es va començar a vincular la realització de catifes de flors i ornamentacions al carrer als habitants de cada barri. Les catifes de flors es realitzaven perquè el Santíssim Sagrament hi passés per sobre; i a partir d' aquesta diada, cada barri organitzava la seva festa.

El Concurs de Catifes

Una de les parts més destacades de la celebració comença setmanes abans dels dies de Corpus. Les flors es comencen a collir un mes abans en racons del Montseny. Després de la recollida de flors i plantes comença la seva selecció tenint en compte el dibuix del disseny de la catifa.

Diumenge abans de Corpus té lloc el Concurs de Catifes de Flors, un dels actes més esperats de la festivitat, on els participants culminen dies d'intens treball col·lectiu. Els carrers centrals de la vila es cobreixen amb catifes de flors naturals, i els milers de persones que assisteixen al concurs queden fascinats amb la creativitat, i també amb els colors i els perfums que desprenen aquestes autèntiques obres d'art.

Les catifes es van construint al llarg de tot el matí, en un procés en el que participen persones de totes les edats i condicions socials. Primer es pinta amb guix al terra el dibuix que setmanes abans s'ha decidit que tindria la catifa. N'hi ha de tot tipus, però abunden els que tenen les sanefes florals i els temes de més rabiosa actualitat com a protagonistes. Al llarg del matí, les catifes van agafant forma, sota la mirada atenta de turistes i locals.

Periòdicament, les catifes es van regant amb aigua per tal que el sol no les faci malbé. A la tarda, després que un jurat nomeni la catifa guanyadora, una magnífica cercavila de culttura popular festiva (amb gegants, capsgrossos, músics i grups d'animació) recorre tots els carrers que han confeccionat catifes.

Les Enramades, festes de carrer

La nit anterior a la diada de Corpus es fa l'elaboració de enramades: ornamentacions amb brancatges, rames i banderetes, posades davant de les cases i que cobreixen el carrer d'un costat a l'altre.

El dia de Corpus, cap al migdia, comença la passejada. Abans passejava el seguici eclesiàstic però avui aquest acte s'ha convertit en una gran cercavila amb musica de grallers, gegants i danses tradicionals. Després del ball es va a fer un vermut popular i una botifarrada a la plaça, i la tarda es tanca amb la Passada de la Plaça a dos quarts d'11 del vespre. La festa es clou amb una mostra de música tradicional (sardanes, xotis i vals). El divendres al matí es fa la Passada Matinal i la Dansa a la Plaça. Per la tarda concert i ball. Al vespre, sardanes a la plaça de la Vila.

Aquesta estructura festiva es repeteix cada dia en un barri diferent de la vila, que durant la vuitada de Corpus, gaudeix així de set festes en una.

Text: Manel Carrera

Fotografies: Arxiu festes.org