Gibosa decreixent 
#corpus
Articles
Un dels elements més antics i enigmàtics no només de la Patum de Berga sino també de tot el folklore festiu català són els anomenats Plens. Vestits amb la seva peculiar indumentària vermella i verda, són els personatges encarregats d'encendre els emblemàtics Salts de Plens de la gran festa berguedana.
Estesos a terra formant part d'una catifa, en un balcó engalanant una façana o cultivats dins de testos, els clavells formen part de la idiosincràsia de la Festa del Corpus de Sitges, una diada en què les sitgetanes i sitgetans barregen el culte religiós amb la passió que senten per aquesta flor.
La festivitat del Corpus de Barcelona és una de les celebracions més antigues i lluïdes de la història de la ciutat i també una de les festes més mítiques dels Països Catalans. Basada en una processó que data del 1320 i que va exportar un model de fer festa a molts pobles i ciutats catalanes, avui ha perdut bona part del seu esplendor inicial.
Girona celebra una de les processons de Corpus més antigues de Catalunya. Documentada ja a principis de segle XIV, ha perdut bona part de tot el seu esplendor com a festa ciutadana, però manté el privilegi de ser una de les celebracions litúrgiques més importants de tot l'any d'entre les que celebra la comunitat cristiana gironina.
Les celebracions del Corpus comencen amb el pregó oficial i continuen amb la Processó, ja documentada a Lleida el 1340, que compta amb la participació dels cavallet, l'àliga, els gegants i el seguici religiós que duu la custòdia i que passa per damunt les catifes de flors que s'han elaborat per a l'ocasió.
Tot i que quan hom pensa amb l'ou com balla el relaciona quasi sempre amb Barcelona i amb la seva Festa de Corpus, aquesta associació no és del tot encertada. Per una banda, perquè la història documenta ous com balla fora de les dates de Corpus i per l'altra, perquè són moltes les poblacions catalanes que en l'actualitat han integrat aquest recurs festiu en la seva programació de Corpus.
La Patum no només se celebra pels carrers del barri antic de Berga en dates de Corpus. El cap de setmana de Pentecosta, per exemple, els veïns i veïnes del carrer de la Pietat de Berga celebren un conjunt d'actes patumaires que, des del 1962, han esdevingut el preludi de la gran Patum.
La Garriga celebra el Corpus confeccionant diferents catifes de clavells esteses al llarg dels seus carrers més cèntrics, fent una processó religiosa i una gran batalla festiva que posa punt i final a les celebracions. La festa, però, comença la setmana abans amb diverses activitats organitzades per les entitats culturals, com ara la Trobada de Gegants.
Una massiva participació popular, unes catifes elaborades exclusivament amb clavells i altres materials naturals, enramades i el muntatge d'una font efímera dedicada a l'Ou com Balla són quatre dels trets que singularitzen la Festa del Corpus en aquesta localitat vallesana.
Des de fa molts anys, quan arriba la festivitat del Corpus, a molts indrets de Catalunya és costum posar ous sobre els brolladors de les fonts i fer-los ballar amb la força de l'aigua. El ritus, tan simple com misteriós, desperta passions entre els estudiosos que discuteixen encara avui sobre el seu origen i significat.
Ontinyent celebra un dels Corpus Christi més emotius de tot el País Valencià. Una processó religiosa d'aires plenament festius que enfonsa les seves arrels enllà de la història i que s'ha anat enriquint, en els darrers anys, amb la recuperació de molts entremesos que s'havien perdut i que fan lluir la festa amb gran esplendor.
Així com cada festa té els seus balls, la seva música, la seva indumentària i els seus ritus, així cada festa també té la seva herba, la seva planta, la seva flor. Una de les plantes associades a les celebracions que ronden la diada de Corpus és la ginesta, que aquests dies està en plena floració.
La coca amb cireres és una peça de rebosteria que trobem en molts forns i pastisseries durant els mesos de maig i juny, coincidint amb l'època de fructificació del cirerers. En algunes poblacions ha esdevingut una de les menges pròpies de la diada de Corpus.
És una de les mules festives més emblemàtiques de Catalunya i tota una icona d'aquesta població de la Garrotxa on, en dies de festa, no és estrany veure-la penjada en balcons i finestres, al costat de domassos i banderes. De caràcter alegre i entremaliat, només surt tres vegades l'any i disposa d'un ball, una cançó i una música propis.
Arbre sagrat, arbre farmaciola, arbust màgic, llar de divinitats benefactores... el saüc és, pel catalans, el bonarbre, una planta amb innumerables propietats. Sempre present en masos i cases de pagès, les seves flors, fulles i fruits han estat utilitzades des de temps immemorials per guarir tot tipus de malalties comunes i per protegir de la malastrugança.
Festes dels barris o del Pa Beneït
El Vendrell (el Baix Penedès)
primer dissabte de juliol i setmana següent
Aquesta celebració, que té lloc consecutivament als diferents barris de la ciutat durant una setmana, té per protagonistes a les parelles de joves ben guarnides que porten coques a beneir, la crema de diverses falles satíriques al·lusives a l'actualitat de cada barri i els sopars de veïns que ocupen els carrers per menjar junts.
L'Àliga de Valls és una de les peces més estimades de la imatgeria festiva de la capital de l'Alt Camp. Surt dues vegades l'any, per Corpus i per Sant Joan, i excepcionalment per les Festes Decennals, i es caracteritza per portar una corona reial, conservar la tradició de dur un colom viu al bec i ballar acompanyada per 3 aligons.
El foc i la pólvora de trabucaires i tronades, juntament amb els improperis, la Custòdia i els altres entremesos de les comparses són l'eix de la festa del Corpus de Solsona, una diada que es celebra des d'almenys l'any 1331 i que té en les tandes de ballets de diumenge de Corpus i la Roda de Foc els seus actes més destacats.
Emmarcada dins les celebracions de la capvuitada de la festa de Corpus, la Festa de les Enramades és una de les més carismàtiques i antigues de la vila. Els carrers guarnits, els embotits i les tradicionals balladetes, juntament amb d'altres activitats lúdico festives són les protagonistes d'unes festes que han estat declarades d'interès turístic local.
Tothom qui va a la Patum sense ànim de participar-hi obertament, com a simple espectador, amb la intenció de presenciar la festa des de la barana de la plaça de Sant Pere, veu amb un pànic terrible com les dues guites, la Gran i la Xica, tenen una especial preferència per enlairar el seu coll i socarrimar-los el cul, propiciant que tastin en primera persona què és la Patum.
Declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional, aquesta autèntica exhibició d'obres d'art efímeres fetes amb plantes i flors sobre l'asfalt, que té lloc durant la vuitada de Corpus i compta amb una gran participació, és una de les festes populars més importants del cicle festiu a la vila.
Durant gairebé una setmana els barris de la vila de Capellades bullen amb la seva festa popular més important de l'any. Una gran bleda, les paneres de tortells, els balls tradicionals i la presència constant de la imatgeria local són alguns dels elements més característics d'aquestes celebracions.
Són una de les parelles de gegants més emblemàtiques de Catalunya i protagonistes d'una de les festes majors més importants de les comarques gironines: les Festes del Tura d'Olot. Tot i que les figures actuals són del 1889, la seva presència en festes olotines es remunta a principis del segle XVI.
Una de les festes de Corpus més emblemàtiques i mítiques del calendari català. Durant els dies que el cristianisme consagra a la plenitud, els plens, el tabal, els Gegants, l'Àliga, la Guita, els Nans i la resta d'entremesos, juntament amb berguedans i forasters, ballen al ritme frenètic de tot un poble.
Tots els pobles que envolten el Massís de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac disposen d'una de les llegendes més importants i antigues de Catalunya: la Llegenda del Drac de Sant Llorenç del Munt. Protagonitzada per un heroi vinculat a la fundació mítica del país, és el relat que origina i explica la presència de la majoria dels més de quatre-cents dracs festius que poblen avui en dia les festes populars catalanes.
Després d'haver quasi bé desaparegut, la vella tradició d'engalanar amb artístiques i espectaculars enramades cadascun dels carrers i places ha tornat amb força a Sant Llorenç de Morunys.
La Geltrú, un nucli agregat a Vilanova, celebra les Festes de Corpus amb les tradicionals catifes de flors, l'ou com balla i la processó amb tots els entremesos, d'entre els que destaca el Drac de la Geltrú.
Les Bredes-Breda de la Plaça
Arenys de Munt (el Maresme)
Setmanes següents al Corpus (principis de juliol)
Tot i que aquestes festes es celebren força temps després de Corpus, contenen tres elements característics d'aquesta festivitat: les Enramades, les festes per barris i l'Ou com Balla. Arenys de Munt dóna continuitat a aquests costums tot combinant-los amb altres actes culturals, esportius i gastronòmics de caire popular.