Festes de Moros i Cristians

Sant Jordi no està només associat al llibre, a la rosa i al llegendari heroi que va matar el drac per salvar la princesa. També és el patró d'Alcoi, en honor del qual tenen lloc la Festa major o Festes de Moros i Cristians de la localitat, declarades d'interès turístic internacional el 1980.

Gairebé 5.000 persones representen la gesta medieval ocorreguda a Alcoi el 1276, en la qual, segons la llegenda, Sant Jordi tingué un protagonisme decisiu en la conquesta catalana de la ciutat alcoiana, en mans sarraïnes. Els participants s'agrupen en dos bàndols, el moro i el cristià, formats cadascun per 14 filades o agrupacions de festers, que representen, simbòlicament, el combat pel manteniment de la ciutat o la seva conquesta, respectivament.

La festa comença a escalfar motors dos dies abans de Sant Jordi, el 21 d'abril, en l'anomenat Dia dels Músics. A 2/4 de 8 de la vesprada té lloc la festa del pasdoble, on desfilen totes les corporacions musicals. La desfilada acaba al pont de Sant Jordi, on hi té lloc un espectacular castell de focs.

La vigília de Sant Jordi és el Dia de les Entrades, dia amb què s'inicien les festes pròpiament dites, començant amb una missa ben matinera, a 1/4 de 6 del matí. A les 6, després del toc d'alba i rés de l'Ave Maria, s'hissa l'ensenya de la Creu al castell, que dóna començament a la Primera Diana, plena de brillantor i alegria, en què cada una de les filades està representada per una esquadra de deu festers i el seu cap, seguida per la seua banda de música.

A 1/4 d'11, totes les filades ja han desfilat i, un quart després, té lloc l'Entrada dels Cristians, que simbolitza la concentració de les tropes cristianes en defensa de la vila d'Alcoi durant el regnat de Jaume I, al segle XIII. El capità cristià surt del Partidor d'Aigües i es dirigeix cap a la plaça d'Espanya, on se li entreguen les claus de la vila. A la tarda, a les 5, té lloc l'Entrada dels Moros, rememorant les formacions del cabdill Al-Azraq durant l'assetjament que va practicar a Alcoi.

Diada de Sant Jordi

L'endemà, dia de Sant Jordi, es toca Diana a les 9 del matí, que dóna pas a l'inici de la marxa dels dos bàndols per recorreguts diferents, fins a trobar-se a la plaça d'Espanya. El dia de Sant Jordi és especialment emotiu perquè té lloc la Processó de la Relíquia, a les 11 del matí, en què es trasllada la imatge del sant a l'església de Santa Maria. A partir de les 7 de la vesprada, una segona processó, la General, retorna la relíquia al temple acompanyada de la imatge eqüestre de Sant Jordi. El Sant Jordiet, que és el xiquet que es tria per sorteig cada any per representar el patró dels alcoians, protagonitza els actes d'este dia.

Després d'una jornada tant solemne, és de justícia que, a 2/4 de 12 de la nit tingui lloc la Retreta, una desfilada informal de festers sobre carrosses guarnides i il·luminades, que culmina amb un castell de focs al pont de Sant Jordi.

Dia de l'Alardo

A les 10 del matí del tercer dia, o Dia de l'Alardo, se celebra l'ambaixada mora. L'Estafeta -genet moro- negocia la rendició del castell alcoià i, davant de la negativa cristiana, és l'ambaixada mora la que es desplaça en pes a negociar la rendició d'Alcoi. Acabada la negociació també sense resultats, comença l'Alardo o batalla d'arcabusseria, que rememora els fets succeïts a Alcoi el 23 d'abril de 1276 i en què es disparen uns 5.000 quilos de pólvora. Cap a les 11 del matí, ixen del castell el capità i l'alferes cristià, seguits per les seues hosts, dividint-se en dos bàndols per parar una emboscada a l'exèrcit sarraí. Però el bàndol cristià no se surt amb la seva i Al-Azraq es fa amb la possessió del castell.

A 2/4 de 5, el bàndol cristià també protagonitza l'Estafeta i l'Ambaixada, amb idèntics resultats. Acabada l'ambaixada, hi ha una nova batalla d'arcabusseria, una nova eixida del castell, una nova lluita i un nou canvi de tornes: aquesta vegada, els cristians foragiten les hosts mores i tornen a recuperar el castell.

Finalitzen els actes amb l'Aparició. Amb totes les llums apagades, a 2/4 de 10 la nit, apareix el Sant Jordiet sobre els merlets del castell, muntant un cavall blanc i llançant fletxes que s'arrepleguen i guarden com a record, entre el ventament de campanes i els acords de l'Himne de la Festa.