Redacció festes.org (Publicació: 31.10.2023 | Actualització: 09.10.2024)
Diversos autors
Moltes cultures d'arreu del món dediquen un dia del seu calendari anual a celebrar una festa que recorda i honora als avantpassats familiars. En la tradició cultural catòlica, aquesta festa s'anomena Tots Sants i se celebra a principis de la tardor, entre el 31 d'octubre, dita Nit d'Ànimes (el que alguns anomenen 'Halloween', que vol dir Vetlla de Tots Sants) i l'1 i el 2 de novembre, Tots Sants i Dia dels Difunts respectivament, en plena època de bolets, castanyes, moniatos i codonys.
La festa neix i es desenvolupa gràcies a una creença popular d'origen desconegut que afirma que, durant aquests dies, les ànimes dels difunts tornen a casa per visitar els vius. D'entre tots els costums que aquesta creença ha generat un dels més estesos a casa nostra consisteix en encendre unes petites llumenetes que cremen tota la nit en honor als avantpassats difunts. Hom creu que la flama de la llumeneta connecta amb l'esperit o ànima dels morts i que quan se n'encén una, la persona recordada 'apareix'.
L'encesa de llumenetes pels difunts és un costum íntim, personal, que es realitza sobretot a l'àmbit domèstic, a l'interior de les cases, i potser per això no gaudeix del ressò mediàtic que tenen altres costums de la festa, com les visites als cementiris, la menjada de castanyes o les captes d'infants disfressats.
El costum, variants i noms populars
Un dels procediments més estesos per a fer aquestes llumenetes de Tots Sants és mitjançant una senzilla espelma de cera o una llàntia d'oli (o d'alguna altra matèria combustible). També hi ha qui fa servir ciris, candeles i fins i tot canelobres.
Un procediment una mica més elaborat consisteix en omplir un recipient amb força aigua i una mica d'oli (o només oli) i posar-hi una mena de petits portaflames flotants que es fan amb un cartró o tros de suro rodó i un ble. Les flames suren dins el líquid i es mantenen enceses fins que el ble consumeix tot l'oli. Cada una d'aquestes espelmetes està dedicada a l'ànima d'una persona difunta.
El costum d'aquestes llumenetes flotants el trobem ben documentat arreu del país amb noms diversos. A Catalunya s'anomena 'animetes' o 'palometes' (Terres de l'Ebre). A Mallorca i Menorca, en diuen 'ànimes' o 'animetes ' mentre que al País Valencià s'anomenen 'ànimes', 'animetes', 'minetes', 'palometes' o 'mariposetes'. En castellà es diuen lamparillas o mariposas.
Tingui la forma que tingui, una vegada encesa, la llumeneta es deixa tota la nit a la finestra o al balcó de casa, o bé en alguna de les estances que havia freqüentat el difunt, com la seva habitació. D'altres posen la llum a l'interior d'algun recipient que tenen per casa, com carbasses o torradores de castanyes fetes de terrissa, que queden il·luminades. Modernament, molta gent posa aquest llum davant les fotografies dels difunts que sol haver-hi repartides per la casa. També hi ha qui deixa la llumeneta encesa al cementiri, damunt la tomba del difunt.
Quan s'han d'encendre les llumetes de Tots Sants?
La tradició cristiana catòlica explica que les ànimes dels difunts arriben l'1 de novembre i tornen a marxar l'endemà. L'escriptor i dibuixant Apeles Mestres, ho va concretar encara més:
'A les dugas de la tarde del dia de Tots Sants [1 de novembre], les ànimas del Purgatori tornen totas a la terra a habitar las casas que habitaren en vida y à enrotllarse de las personas ab qui las lligan llassos més o menos estrets. Durant la nit vetllan entorn dels llits dels seus parents o succesors, pacificas y resignadas. Al sentdemà, això és á las dugas de la tarde del dia dels morts, tornan altra vegada al Purgatori, desde ahont partéixen directament al Cel las que durant las vintiquatre horas que han permanescut en la terra han recollit bons recorts y pregàries'
Tot i que hi ha persones que ja les posen tota la setmana abans a Tots Sants, les llumenetes es poden encendre la nit del 31 d'octubre, anomenada Nit d'Ànimes, o bé la nit de l'1 de novembre, nit de Tots Sants.
Els que les posen la nit del 31 d'octubre i les mantenen enceses fins el matí següent ho fan amb el propòsit d'ajudar les ànimes dels avantpassats a trobar el camí de casa enmig de la foscor. És una llum que assenyala el camí, atrau a les ànimes i que els dóna la benvinguda.
Antigament, però, sembla que l'encesa de les llumenetes es feia la nit de l'1 de novembre i que formava part de les pràctiques rituals -en aquest cas una ofrena de foc i llum- encaminades a ajudar a honorar les ànimes dels difunts i ajudar-les a sortir del Purgatori.
Sigui quin sigui el propòsit (per guiar-los el camí fins a casa o com a ofrena per retre'ls honor), encendre aquestes llumetes per Tots Sants és, sens dubte, una bona idea per tal de recordar als éssers estimats que ja no són entre nosaltres.
Has detectat algun error? Avisa’ns!










Per saber-ne més
Llibres

Animetes santes. Costums tradicionals valencians sobre el més-enllà
Josep Lluís Santonja
Edicions del Bullent
La mort és una constant en la vida. Totes les persones sabem que més tard o més prompte hem de...
També et podria interessar
De la mateixa categoria
Nit d'Ànimes i llums de les animetes a Oliva (la Safor)
- a Oliva, algunes persones mantenen la tradició dels llums de les animetes. Era tradicional encendre, en un vaixell ple d'oli, les "palometes". Una per cada ànima d'un familiar perdut i que es mantenien des del dia de Tots Sants fins el migdia del dia...
La llumeneta a Aielo de Malferit (la Vall d'Albaida)
- en casa es posava la llumeneta o nineta, segons la creença popular, per a il·luminar el camí de l'animeta del difunt. La llumeneta era un gotet d'aigua amb oli i damunt una corda que es deia 'torçuda', fet amb fil de cotó ben...
Candeles enceses a les cases de Tortosa (el Baix Ebre)
- segons Violant i Simorra, en aquesta població les famílies encenen totes les candeles i llums d'oli que tenen a la casa i les deixen a la cuina en honor als familiars morts.
Canelobres familiars a les esglésies del Pallars
- al Pallars havia estat tradició que cada família fes cremar un canelobre (Pallars Sobirà) o estadal (Vall d'Àneu i Vallferrera) de cera enrotllada en honor i memòria dels seus avantpassats.
De la mateixa població

La màscara és un element present en tot tipus de celebracions festives que permet la transformació de la identitat del portador. Malgrat que l'ús de màscares no és exclusiu de les festes de Carnaval, aquest element és un dels pilars fonamentals de qualsevol celebració carnavalesca.

Les festes dedicades a Sant Antoni Abat, tal i com se celebren a la comarca dels Ports de Morella (País Valencià), al Matarranya (Franja de Ponent) i a l'Illa de Mallorca, es caracteritzen per l'aparició de diferents tipus de dimonis, que aquell dia es passegen pels carrers ballant i cometent tot tipus d'entremaliadures.
