Redacció festes.org (Publicació: 31.10.2023 | Actualització: 19.10.2026)
Diversos autors
Un dels costums propis de la Festa de Tots Sants a casa nostra consisteix a encendre petites flames, en llànties o espelmes, en record dels avantpassats familiars. Es tracta d'un costum íntim i personal que aquests dies té lloc a l'interior d’algunes llars, lluny del focus mediàtic.
Moltes cultures d'arreu del món dediquen un dia del seu calendari anual a celebrar una festa per recordar i honorar als avantpassats familiars. En la tradició cultural catòlica, aquesta festivitat s'anomena Tots Sants i se celebra a principis de la tardor, en plena època de bolets, castanyes, moniatos i codonys. El període comprèn des del 31 d'octubre (l'anomenada Nit d'Ànimes, origen del que molts coneixen com a Halloween, que vol dir precisament «vetlla de Tots Sants») fins a l'1 i el 2 de novembre: Tots Sants i el Dia dels Difunts, respectivament.
La festa neix i es desenvolupa a partir d'una creença popular d'origen incert que sosté que, durant aquests dies, les ànimes dels difunts tornen a casa per visitar els vius. D'entre tots els costums que aquesta tradició ha generat, un dels més estesos a casa nostra consisteix a encendre petites llumenetes que cremen tota la nit en honor dels avantpassats. Hom creu que la flama connecta amb l'esperit o ànima dels morts i que, quan se n'encén una, la persona recordada 'apareix'.
L'encesa de llumenetes pels difunts és un costum íntim i personal que es realitza sobretot en l'àmbit domèstic, a l'interior de les llars. Potser per això no gaudeix del ressò mediàtic que tenen altres pràctiques de la festa, com les visites als cementiris, la castanyada o les captes d'infants disfressats.
El costum, variants i noms populars
Un dels mètodes més estesos per a fer aquestes llumenetes de Tots Sants és utilitzar una senzilla espelma de cera o una llàntia d'oli (o d'alguna altra matèria combustible). També hi ha qui fa servir ciris, candeles i, fins i tot, canelobres.
Un procediment un xic més elaborat consisteix a omplir un recipient amb força aigua i una mica d'oli (o només oli) i col·locar-hi uns petits portaflames flotants, fets amb un disc de cartró o de suro i un ble. Les flames suren sobre el líquid i es mantenen enceses fins que el ble consumeix tot l'oli. Cadascuna d'aquestes espelmetes està dedicada a l'ànima d'un difunt.
El costum d'aquestes llumenetes flotants el trobem ben documentat arreu del nostre país amb denominacions ben diverses. A Catalunya s'anomenen animetes, o palometes (Terres de l'Ebre), mentre que a Mallorca i Menorca en diuen ànimes o animetes. Al País Valencià es coneixen com a ànimes, animetes, minetes, palometes o mariposetes. En castellà s'anomenen lamparillas o mariposas.
Tingui la forma que tingui, i es digui com es digui, el costum és molt semblant: una vegada encesa, la llumeneta es deixa tota la nit a la finestra o al balcó, o bé en alguna de les estances que havia freqüentat el difunt, com la seva habitació. D'altres col·loquen el llum a l'interior d'algun recipient que tenen per casa, com ara carbasses o torradores de castanyes fetes de terrissa, que queden il·luminades per dins. Modernament, molta gent posa aquestes llums davant les fotografies dels familiars difunts que sol haver-hi repartides per la casa. També hi ha qui deixa la llumeneta encesa al cementiri, damunt la tomba del difunt.
Quan s'han d'encendre les llumetes de Tots Sants?
La tradició cristiana catòlica explica que les ànimes dels difunts arriben l'1 de novembre i tornen a marxar l'endemà. L'escriptor i dibuixant Apel·les Mestres, ho va concretar encara més:
'A les dugas de la tarde del dia de Tots Sants [1 de novembre], les ànimas del Purgatori tornen totas a la terra a habitar las casas que habitaren en vida y à enrotllarse de las personas ab qui las lligan llassos més o menos estrets. Durant la nit vetllan entorn dels llits dels seus parents o succesors, pacificas y resignadas. Al sentdemà, això és á las dugas de la tarde del dia dels morts, tornan altra vegada al Purgatori, desde ahont partéixen directament al Cel las que durant las vintiquatre horas que han permanescut en la terra han recollit bons recorts y pregàries'
Tot i que hi ha persones que ja les posen tota la setmana prèvia, les llumenetes s'encenen tradicionalment la nit del 31 d'octubre (la Nit d'Ànimes) o bé la nit de l'1 de novembre (nit de Tots Sants).
Els que les fan servir la nit del 31 d'octubre i les mantenen enceses fins l'endemà al matí ho fan amb el propòsit d'ajudar les ànimes dels avantpassats a trobar el camí de casa enmig de la foscor. Les llumenetes són un punt de llum que assenyala el camí, atrau a les ànimes i que els dóna la benvinguda.
Antigament, però, sembla que l'encesa de les llumenetes es feia la nit de l'1 de novembre com a part de les pràctiques rituals -una ofrena de foc i llum- destinades a honorar els difunts i ajudar-los a sortir del Purgatori.
Sigui quin sigui el propòsit -guiar-los en el camí fins a casa o retre'ls honors mitjançant una ofrena de foc-, encendre aquestes llumetes per Tots Sants és, sens dubte, una bonica manera de recordar als éssers estimats que ja no són entre nosaltres.
Has detectat algun error? Avisa’ns!
Per saber-ne més
Llibres
Animetes santes. Costums tradicionals valencians sobre el més-enllà
Josep Lluís Santonja
Edicions del Bullent
La mort és una constant en la vida. Totes les persones sabem que més tard o més prompte hem de...
També et podria interessar
De la mateixa categoria
Nit d'Ànimes i llums de les animetes a Oliva (la Safor)
- a Oliva, algunes persones mantenen la tradició dels llums de les animetes. Era tradicional encendre, en un vaixell ple d'oli, les "palometes". Una per cada ànima d'un familiar perdut i que es mantenien des del dia de Tots Sants fins el migdia del dia...
La llumeneta a Aielo de Malferit (la Vall d'Albaida)
- en casa es posava la llumeneta o nineta, segons la creença popular, per a il·luminar el camí de l'animeta del difunt. La llumeneta era un gotet d'aigua amb oli i damunt una corda que es deia 'torçuda', fet amb fil de cotó ben...
Candeles enceses a les cases de Tortosa (el Baix Ebre)
- segons Violant i Simorra, en aquesta població les famílies encenen totes les candeles i llums d'oli que tenen a la casa i les deixen a la cuina en honor als familiars morts.
Canelobres familiars a les esglésies del Pallars
- al Pallars havia estat tradició que cada família fes cremar un canelobre (Pallars Sobirà) o estadal (Vall d'Àneu i Vallferrera) de cera enrotllada en honor i memòria dels seus avantpassats.
De la mateixa població
La màscara és un element present en tot tipus de celebracions festives que permet la transformació de la identitat del portador. Malgrat que l'ús de màscares no és exclusiu de les festes de Carnaval, aquest element és un dels pilars fonamentals de qualsevol celebració carnavalesca.
Les festes dedicades a Sant Antoni Abat, tal i com se celebren a la comarca dels Ports de Morella (País Valencià), al Matarranya (Franja de Ponent) i a l'Illa de Mallorca, es caracteritzen per l'aparició de diferents tipus de dimonis, que aquell dia es passegen pels carrers ballant i cometent tot tipus d'entremaliadures.