Llumenetes de Tots Sants

Un dels costums propis de la Festa de Tots Sants a casa nostra consisteix a encendre petites flames, en llànties o espelmes, en record dels avantpassats familiars. Es tracta d'un costum íntim i personal que aquests dies té lloc a l'interior d’algunes llars, lluny del focus mediàtic.

Moltes cultures d'arreu del món dediquen un dia del seu calendari anual a celebrar una festa per recordar i honorar als avantpassats familiars. En la tradició cultural catòlica, aquesta festivitat s'anomena Tots Sants i se celebra a principis de la tardor, en plena època de bolets, castanyes, moniatos i codonys. El període comprèn des del 31 d'octubre (l'anomenada Nit d'Ànimes, origen del que molts coneixen com a Halloween, que vol dir precisament «vetlla de Tots Sants») fins a l'1 i el 2 de novembre: Tots Sants i el Dia dels Difunts, respectivament.

La festa neix i es desenvolupa a partir d'una creença popular d'origen incert que sosté que, durant aquests dies, les ànimes dels difunts tornen a casa per visitar els vius. D'entre tots els costums que aquesta tradició ha generat, un dels més estesos a casa nostra consisteix a encendre petites llumenetes que cremen tota la nit en honor dels avantpassats. Hom creu que la flama connecta amb l'esperit o ànima dels morts i que, quan se n'encén una, la persona recordada 'apareix'.

L'encesa de llumenetes pels difunts és un costum íntim i personal que es realitza sobretot en l'àmbit domèstic, a l'interior de les llars. Potser per això no gaudeix del ressò mediàtic que tenen altres pràctiques de la festa, com les visites als cementiris, la castanyada o les captes d'infants disfressats.

El costum, variants i noms populars

Un dels mètodes més estesos per a fer aquestes llumenetes de Tots Sants és utilitzar una senzilla espelma de cera o una llàntia d'oli (o d'alguna altra matèria combustible). També hi ha qui fa servir ciris, candeles i, fins i tot, canelobres.

Un procediment un xic més elaborat consisteix a omplir un recipient amb força aigua i una mica d'oli (o només oli) i col·locar-hi uns petits portaflames flotants, fets amb un disc de cartró o de suro i un ble. Les flames suren sobre el líquid i es mantenen enceses fins que el ble consumeix tot l'oli. Cadascuna d'aquestes espelmetes està dedicada a l'ànima d'un difunt.

El costum d'aquestes llumenetes flotants el trobem ben documentat arreu del nostre país amb denominacions ben diverses. A Catalunya s'anomenen animetes, o palometes (Terres de l'Ebre), mentre que a Mallorca i Menorca en diuen ànimes o animetes. Al País Valencià es coneixen com a ànimes, animetes, minetes, palometes o mariposetes. En castellà s'anomenen lamparillas o mariposas.

Tingui la forma que tingui, i es digui com es digui, el costum és molt semblant: una vegada encesa, la llumeneta es deixa tota la nit a la finestra o al balcó, o bé en alguna de les estances que havia freqüentat el difunt, com la seva habitació. D'altres col·loquen el llum a l'interior d'algun recipient que tenen per casa, com ara carbasses o torradores de castanyes fetes de terrissa, que queden il·luminades per dins. Modernament, molta gent posa aquestes llums davant les fotografies dels familiars difunts que sol haver-hi repartides per la casa. També hi ha qui deixa la llumeneta encesa al cementiri, damunt la tomba del difunt.

Quan s'han d'encendre les llumetes de Tots Sants?

La tradició cristiana catòlica explica que les ànimes dels difunts arriben l'1 de novembre i tornen a marxar l'endemà. L'escriptor i dibuixant Apel·les Mestres, ho va concretar encara més:

'A les dugas de la tarde del dia de Tots Sants [1 de novembre], les ànimas del Purgatori tornen totas a la terra a habitar las casas que habitaren en vida y à enrotllarse de las personas ab qui las lligan llassos més o menos estrets. Durant la nit vetllan entorn dels llits dels seus parents o succesors, pacificas y resignadas. Al sentdemà, això és á las dugas de la tarde del dia dels morts, tornan altra vegada al Purgatori, desde ahont partéixen directament al Cel las que durant las vintiquatre horas que han permanescut en la terra han recollit bons recorts y pregàries'

Tot i que hi ha persones que ja les posen tota la setmana prèvia, les llumenetes s'encenen tradicionalment la nit del 31 d'octubre (la Nit d'Ànimes) o bé la nit de l'1 de novembre (nit de Tots Sants).

Els que les fan servir la nit del 31 d'octubre i les mantenen enceses fins l'endemà al matí ho fan amb el propòsit d'ajudar les ànimes dels avantpassats a trobar el camí de casa enmig de la foscor. Les llumenetes són un punt de llum que assenyala el camí, atrau a les ànimes i que els dóna la benvinguda.

Antigament, però, sembla que l'encesa de les llumenetes es feia la nit de l'1 de novembre com a part de les pràctiques rituals -una ofrena de foc i llum- destinades a honorar els difunts i ajudar-los a sortir del Purgatori.

Sigui quin sigui el propòsit -guiar-los en el camí fins a casa o retre'ls honors mitjançant una ofrena de foc-, encendre aquestes llumetes per Tots Sants és, sens dubte, una bonica manera de recordar als éssers estimats que ja no són entre nosaltres.