Fira de Bruixes i Fes-ta Bruixa

Sant Feliu Sasserra és un d'aquells municipis que han reinventat la festa de Tots Sants inspirant-se en la història del poble, marcada per les bruixes i els bandolers. Les celebracions es divideixen en la Fes-ta bruixa i la Fira de Bruixes i són un homenatge festiu als fruits de la tardor i als coneixements i pràctiques de totes aquelles persones que varen morir a la forca.

Les bruixes i el Lluçanès

La bruixeria neix a l'Edat Mitjana com una forma de protesta organitzada pels serfs per lluitar contra un ordre social que els oprimia. Tot i que en parlar de la bruixeria sovint la llegenda i la fantasia es confonen amb la realitat històrica, sembla que les bruixes eren les encarregades d'organitzar unes trobades nocturnes durant les que es feien farses satíriques en contra del senyor i la institució eclesiàstica.

Durant aquestes reunions, algunes de les quals es feien dins les mateixes esglésies, es ballaven unes danses rodones de caires pagà -que sembla que podrien ser a l'origen de les sardanes-, tal i com ho documenta Cels Gomis en el seu cèlebre llibre i La bruixa catalana. Quan s'esdevenia algun desastre, la gent trobava l'explicació en els maleficis, literalment 'fer mal per mitjans ocults' que suposadament es feien durant aquestes reunions.

La caça de bruixes s'estengué per tot Europa a partir del segle XIV i prengué màxima intensitat entre els segles XVI i XVII. Es tractava d'un conjunt d'accions destinades a acabar amb aquestes reunions, d'entre les que destacaven les persecucions i les execucions de persones considerades bruixes.

A Sant Feliu Sasserra i a tot el Lluçanès en general, no foren ni l'Església ni la Inquisició qui perseguiren la bruixeria sinó que foren les autoritats civils -el Consell i Jurats del terme- les encarregades de penjar a les bruixes. Al Serrat de les Forques, un indret situat en un extrem del poble, hi fou penjada el 8 de gener de 1767 l'última de les bruixes catalanes: Maria Pujol, dita pel malnom "la Napa", natural de Prats de Lluçanès.

La Festa de les Bruixes

Avui, la festa dedicada a les bruixes de Sant Feliu Sasserra consta de dues parts: la Fes-ta bruixa, que se celebra el dia 31 d'octubre a la nit i va destinada al públic més jove i la Fira de Bruixes, que té lloc pels carrers del poble durant tot el dia 1 de novembre.

La Fes-ta Bruixa està organitzada per l'associació juvenil Q-fois i comença amb la Invocació de la Festa: un espectacle nocturn a la plaça de l'església durant el qual una bruixa baixa del campanar i dóna la benvinguda als assistents. La festa continua després amb la Cercavila esotèrica, que recorre els carrers del poble protagonitzada per personatges llegendaris que han sobreviscut al pas del temps i que són ben coneguts a la Catalunya Central. La festa acaba amb un concert i ball de nit ambientat en la bruixeria i durant el qual es pot tastar la beguda reina de la nit: el xuclet de bruixa.

La Fira de Bruixes

La Fira de les Bruixes té lloc el dia de Tots Sants, l'1 de novembre, pels carrers del nucli antic del poble. Es tracta d'una fira comercial de productes artesanals i d'objectes relacionats amb la bruixeria i l'esoterisme que s'anima, durant tot el dia, amb accions teatrals realitzades pels propis habitants de Sant Feliu sota la direcció de la companyia Gog i Magog. Pels carrers i places s'escenifiquen rituals d'iniciació, preparació d'ungüents i altres remeis d'herbes, explicacions de rondalles i històries de bruixes, encanteris i danses de fertilitat i de pluja, entre d'altres accions relacionades amb el món del misteri i la bruixeria.

Els dos moments més destacats de la festa són els Samaniats, recreacions dels rituals d'adoració al mascle cabró (Satanàs) que executaven les bruixes antigament, i les accions teatrals que pretenen reviure el que succeïa durant les caceres de bruixes: detenció, judici i suplici, escarni mitjançant processó pública i finalment execució de la bruixa a l'emblemàtic serrat de les Forques.

Text: Redacció festes.org

Fotografies:Ajuntament Sant Feliu Sasserra. Fira de les Bruixes