Rifes de panellets

La Castanyada i Tots Sants són dues festes de caràcter eminentment familiar, domèstiques, que durant segles, la societat rural havia celebrat a l'interior de cada casa. Amb l'arribada de la industrialització, la festa salta a l'esfera pública en les grans ciutats: apareixen les castanyeres que venen ambulantment els fruits típics de la tardor i les societats obreres tendeixen a substituir l'espai familiar com a àmbit de celebració. En aquest context, a les grans ciutats catalanes que van protagonitzar la Revolució Industrial, com Barcelona o Reus, les societats culturals, recreatives o esportives organitzaven rifes de panellets que, a la capital del Baix Camp, perviuen amb tota vigorositat.

A mitjans del segle XIX, els cafès preparaven taules molt ben parades, amb profusió de plats plens de panellets i fruita confitada, tots ben embolicats. Els panellets s'anaven rifant, tot procurant refer els de la taula perquè aquesta fes sempre goig i convidés a prendre part a la rifa. També els pastissers organitzaven les seves rifes, i rifaires particulars que, a Barcelona, posaven les seves taules en diferents indrets de la ciutat per rifar plats de panellets i pollastres, utilitzant cartes com a mitjà d'efectuar el sorteig.

A Barcelona, es té constància documental que, fins als anys trenta del segle XX, a la Rambla, i especialment al pla de la Boqueria, també es rifaven paperines de panellets, costum que encara manté ben viu a l'Escola del Mar del barri d'Horta i Guinardó, en què el 30 d'octubre celebren la rifa del pollastre i els panellets al pati de l'escola.

Reus, rifaire

A Reus, el costum de rifar panellets està força arrelat i ha perviscut fins l'actualitat, per bé que cap als anys 80 del segle XX va estar a punt de perdre's.

Des de llavors, les rifes de panellets reusenques, també anomenades popularment Rifa de la Confitura, han reviscolat i, actualment, acostumen a organitzar-ne cada any l'Orfeó Reusenc, la Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia, els Xiquets de Reus i el Casal Despertaferro. Els reusencs van d'un lloc a l'altre jugant una mica aquí, una mica allà, donant preferència a l'entitat de què són socis o a la que per costum van a socialitzar-se.

A l'Orfeó Reusenc, per exemple, es rifen panellets i confitura entre les 11 del matí i les 2 del migdia, i s'hi tornen a posar entre 6 i 9 del vespre. Cada participant pot apostar els plats que vol a cada número i cada aposta val una determinada quantitat de diners. Quan la majoria de números estan coberts, qui ha estat fent anar el bombo i cridant ‘va bola, va bola', ara crida ‘bola va!' i en treu una. Aquells que han jugat al número guanyador reben els plats corresponents al valor de la seva aposta, ja siguin panellets, confitura, fruits secs, ampolles de vermut o d'altres licors...

Text: Redacció festes.org

Fotografies: Carrutxa, Xiquets de Reus