El Gall Gallet

A Benassal, la festa de Sant Nicolau era el dia indicat perquè tots els xiquets regalessin un bon titot -o gall d'indi- al mestre, en èpoques en què era habitual sentir la frase ‘passes més gana que un mestre d'escola'. Després de caure en desús, la festa es va recuperar i, actualment, és una de les celebracions més esperades per tots els benassalencs, grans i petits.

Originàriament, els escolars de major edat anaven pels masos a buscar, o bé un gall, o bé un titot, el més gran que trobaven, que adquirien amb els diners que prèviament havien recaptat entre els companys. El nusaven a una verga fina i llarga, generalment de pi, perquè pesés poc, i el passejaven pels carrers. A cada casa, els benassalencs lligaven una llista al mateix pal, fins que acabava tot guarnit. Quan els xiquets havien recorregut tot el poble, donaven el present al mestre.

La festa de Sant Nicolau, doncs, servia per rescabalar el mestre, ni que fos mínimament, d'haver de passar les penúries econòmiques que passava. Actualment, en una època en què el professorat compta amb un sou digne i hi ha una major consciència respecte dels drets dels animals, la festa ha evolucionat. S'ha substituint el titot viu per una reproducció de cartró, alhora que també se n'hi ha incorporat una altra que representa un gall, fent honor al nom de la festa.

La celebració va mantenir-se ben viva fins el 1968, any a partir del qual va caure en l'oblit. El 1998, l'escola i l'Associació de Pares d'Alumnes (APA) la van recuperar, però adaptant-la a les necessitats de l'actualitat. Així mateix, la festa sempre havia tingut lloc el 6 de desembre, diada de Sant Nicolau, per bé que, des que aquest dia és festiu arreu de l'Estat espanyol, la celebració s'ha hagut de traslladar al dia previ.

Els dies anteriors al 5 de desembre, la dotzena-catorzena d'alumnes que acostumen a cursar 6è. preparen les llistes amb què adornaran la verga, unes tires de paper de seda de colors ben vius. Al matí del gran dia, els alumnes ho posen tot a punt per a la celebració, que té lloc a la tarda. Llavors, ells encapçalen una cercavila per tot Benassal, seguits per tots els escolars en fileres de dos, des dels més petits de P3 fins als alumnes de 5è, que prenen bona nota de com ho hauran de fer l'any vinent.

La cercavila passa per cada una de les cases de tots els alumnes de sisè, on un familiar els espera per donar-los la llista que cada xic ha preparat d'antuvi. Entre casa i casa, van cantant les cançons típiques, com:

"Sant Nicolau de la Torre En Diumenge
els xiquets el paguen, i el mestre se'l menge."

o

"Gall gallet, un dineret.
Gall gallot, un dinerot.
Als corrals dels frares,
a matar corders,
que venim de Roma
de portar la corona.
Al gloriós sant Nicolau,
panses i figues
o allò que vullgau."

o

"Sant Nicolau
de la Torre En Diumenge;
els xics el paguen
i el mestre se'l menge."

Quan han recorregut totes les cases dels alumnes de 6è, retornen a l'escola i hi fan un gran berenar col·lectiu, recordant així el gran tiberi que, originàriament, podia fer el mestre amb el titot que li havien regalat.

Festa singular amb similituds arreu

La festa de Benassal, per bé que es desenvolupa de forma especialment concreta i singular, presenta similituds amb d'altres que tenen lloc a Xert, Catí o Benicarló, entre d'altres viles, on els ànecs, pollastres o indiots també esdevenen protagonistes de la festivitat de Sant Nicolau.

Quan la societat era eminentment rural, cada mas acostumava a deixar campar lliurement el seu aviram, que tenia perfectament identificat amb algun tipus de marca a la pota. Tot i això, el dia de Sant Nicolau era obligat tancar tots aquests animals al propi estable, ja que era un dia en què es tenia llicència per agafar qualsevol animal que rondés pel carrer i poder-se'l cruspir amb total impunitat.

Text: Redacció festes.org, amb informacions de Ximo Calvo i Les festes de Benassal, de Carles Salvador