Lluna gairebé plena 
Redacció festes.org (Publicació: 11.06.2023 | Actualització: 14.10.2024)
Manel Carrera i Escudé
Juntament amb els gegants, nans i altres entremesos, en qualsevol festa hi trobem grups de persones executant balls populars o d'exhibició, al so de músiques i coreografies diverses. De balls n'hi ha de molts tipus, però entre ells destaca, per la seva antiguitat i extensió a la nostra terra, el Ball de Bastons.
Definició i estructura del Ball
El Ball de Bastons és una dansa col·lectiva que es balla en grups de 8 a 16 persones. Els balladors es posen en dues rengles -que també poden ser quadres o rotlles- i amb uns bastons de fusta curts que duen a les mans, colpegen acompassada i rítmicament els uns contra els altres seguint una coreografia preestablerta i una melodia tocada per diferents instruments, normalment la gralla i el tabal.
Tot i que en els orígens aquest fou un ball eminentment masculí, en l'actualitat la presència de dones en el Ball de Bastons és molt habitual i fins i tot hi ha diverses colles formades exclusivament per noies. A les formacions hi acostuma a haver balladors de totes les edats (hi ha colles d'infants molt petits) i de pràcticament totes les condicions socials, professions i procedències.
Els balladors solen anar vestits d'una forma que presenta trets comuns: una indumentària de fons blanca on s'hi sobreposen faldellins, mocadors, capells i cintes de tots colors. Els balladors acostumen a dur cascavells i picarols als camalls i calcen sovint espardenyes de pagès.
Orígens i simbologia
El Ball de Bastons és una de les danses que més teories al voltant del seu origen ha generat entre els erudits i estudiosos. Sembla que tothom coincideix a assenyalar que es tracta d'una dansa antiquíssima i que potser és una romanalla d'antigues danses rituals en les quals es volien representar i simular les feines camperoles i ramaderes. El fet que es realitzi amb bastons fa que la principal teoria sobre el seu origen parli de que es tractava d'un ritual agrari que perseguia la fertilitat de la terra.
En canvi, molts creuen que es tracta d'un ball guerrer, d'entrenament, habilitat i força per tal de preparar-se davant l'eventualitat de possibles conflictes armats. Així, el Ball de Bastons seria el ball d'entrenament que els soldats executaven en temps de pau. De la mateixa manera, s'esmenta que aquesta dansa prové de jocs que simulaven enfrontaments entre dos bàndols, tal i com demostra el fet que sovint les dues rengleres de balladors duen indumentàries amb un color diferent.
A Catalunya, sembla que alguns dels balls els executaven els transportistes de carro, traginers i carreters, que feien servir els radis de les rodes dels seus vehicles per picar els uns contra els altres.
El Ball de Bastons a Catalunya
El Ball de Bastons compta amb una gran popularitat a Catalunya i en els darrers 20 anys està experimentant una revifalla molt important, amb la creació de noves colles fins i tot en indrets on no hi havia tradició bastonera. En l'actualitat (2004) hi ha més de 100 colles repartides per tot el territori. D'entre les comarques amb més colles destaquen l'Alt Penedès (11 colles), Bages (15), Barcelonès (11), Baix Llobregat (10), Baix Penedès (6), Garraf (6) i Osona (7).
La referència més antiga que tenim a casa nostra del Ball de Bastons és de l'any 1150, quan se'n documentaren en les festes de noces entre el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la princesa Peronella, filla del rei d'Aragó.
Hi ha qui diu que a casa nostra el Ball de Bastons podria haver estat un ball de recapte. Amb el nom de 'Llevat de Taula', qui desenvolupava aquestes danses eren generalment persones sense recursos econòmics que passaven casa per casa picant bastons amb l'objectiu d'esperar algun benefici (menjar, beure o diners en efectiu) derivat de l'exhibició, amb la que esperaven complementar la seva migrada economia.
En l'actualitat les motivacions per esdevenir bastoner no són l'assoliment d'una recompensa econòmica o material, sinó que més aviat es relacionen amb les ganes de passar-ho bé i socialitzar-se tot participant en l'enriquiment del patrimoni cultural de la població.
El Ball de Bastons en altres cultures
El Ball de Bastons està molt estès en d'altres països d'Europa i també arreu del món, amb les seves variants i peculiaritats locals. Coneguts amb el nom de 'Morris dance' trobem balls de bastons a Anglaterra, Irlanda, Austràlia, Nova Zelanda, Micronesia, Nepal, Irlanda, Suècia, Finlàndia, Noruega, etc
En alguns llocs aquest ball també presenta característiques cerimonials, mentre que en d'altres es realitza amb pals de bambú i sense moviments entrenats amb antel·lació.
Has detectat algun error? Avisa’ns!
Per saber-ne més
Llibres
Ball de Bastons de l'Arboç - 225 anys d'història
Robert Rovira i Ferré, Esteve Cruanyes i Oliver
Ball de Bastons de l'Arboç
Desprès d'una llarga tasca d'investigació i recopilació de dades (13 anys) es va poder editar un...
Manual de descripció coreogràfica de balls de bastons
Montserrat Garrich i Ribera, Núria Vinyoles i Insa
Esbart Català de Dansaires
Aquest llibre, escrit per Montserrat Garrich, Anna Vinyoles i Núria Vinyoles, és la concreció...
Els balls de bastons
Diversos autors
Editorial Alta Fulla
Monogràfic dedicat al ball de bastons: la història, la música, la coreografia, la indumentària,...
Bastons a Vilanova
Xavier Orriols i Sendra
El Cep i la Nansa Edicions
Danses de la terra 1. Música i dansa tradicional de les comarques de Barcelona
Jan Grau i Martí
Edicions El Mèdol
Danses de la terra parteix d'un estudi pel qual el folklorista Joan Amades i Gelats (1890-1959) va...
El Ball de Bastons de Tarragona
Jordi Bertran Luengo
Cos de bastoners de l'Esbart Santa Tecla
Ball de bastons a Ribes. Passió, festa i tradició (Colla Gran)
Diversos autors
Editorial Arsis
Elaborat per la Colla Gran amb la col·laboració de Blas Coscollar i publicat per Arsis Editorial,...
El Ball de Bastons de Prats de Lluçanès
Roser Reixach i Brià
Associació Solc, música i tradició al Lluçanès
El llibre és un repàs per la història d'aquesta expressió cultural que actualment es manté ben...
Les músiques del ball de bastons i el seu context
Àngel Vallverdú Rom
Edicions Cossetània
Diversos estudis han tractat sobre el ball de bastons des d'una perspectiva local o poc...
Bastons a Masquefa
Diversos autors
Ajuntament de Masquefa
Totxets de Camporrells. 30 anys de recuperació d'un ball i una tradició popular (1979-2009)
Diversos autors
Grup dels Totxets de Camporrells
Llibre-CD que conté tot el material possible aplegat sobre aquest ball de bastons que l'any 2009...
Bastoners!
Sebastià Serra
El Cep i la Nansa Edicions
El Max i la Júlia passen la Festa Major del poble a la masia dels avis. Els encanta jugar per tota...
El Ball de Bastons a les comarques de Tarragona
Diversos autors
Diputació de Tarragona
Aquest nou llibre sobre temàtica bastonera vol ser una eina per plasmar aquesta expressió...
El Ball de Bastons de Gelida
Aureli Capmany i Farrés
Edicions La Calaixera
La llarga tradició bastonera de Gelida ha merescut l'atenció d'eminents estudiosos del nostre...
Mireu com passen tocant els bastons
Àngel Vallverdú Rom
Edicions Cossetània
L'any 2007 es va celebrar el centenari de la primera notícia escrita del Ball de Bastons de...
Un cop fort i sec. Història del Ball de Bastons del Vendrell (1733-2008)
Diversos autors
Edicions Cossetània
En aquest llibre es pretén donar una visió global del Ball de Bastons del Vendrell, des dels seus...
Balls i danses de les comarques de Tarragona, 6. Baix Penedès i Tarragonès
Josep Bargalló i Badia
Diputació de Tarragona. Servei de Publicacions
Sisè i últim volum d'aquesta col·lecció sobre els balls de les comarques de Tarragona. Aquest...
El Ball de Bastons de Tàrrega. Una perspectiva històrica de les festes del Carme
Albert Fitó i Pi
Associació Cultural Guixanet
Aquest llibre ofereix una perspectiva històrica sobre el Ball de Bastons de la capital de...
Els bastonets d'Algemesí
Toni Bellón Climent
Edicions del Bullent
Malgrat el renom i la dimensió que han adquirit les festes de la Mare de Déu de la Salut...
Bastons! Història del Ball de Bastons a Vilafranca del Penedès (1771-2019)
Antoni Ribas Beltran
Esbart Català de Dansaires
L'obra repassa la història del Ball de bastons a Vilafranca des de que està documentat, la seva...
Articles
El Ball de Bastons de Torredembarra. 10 anys de la seva recuperació
David Morlà Gómez
Diari El Mònic de la Torre
El Ball de Bastons és una de les danses més tradicionals de la nostra vila i la que, sens dubte,...
Els balls de bastons de Prats de Lluçanès
Roser Reixach i Brià
Revista Caramella IX
Cada any, per Pasqua, els carrers de Prats de Lluçanès són recorreguts per les dues colles...
Ball de bastons, visca la terra! Danzas de palos e independentismo en Cataluña
Àngel Vallverdú Rom
Eusko Ikaskuntza
L'article descriu el fenomen ocorregut al món bastoner a partir de la primera dècada del segle...
Contents i enganyats. Ball de bastons, Ball de diables, Moros i Cristians i les noces de Ramon Berenguer IV
Diversos autors
Festes.org
A partir de mitjan segle XX, gràcies a l'obra de Joan Amades, s'ha imposat la creença que la...
Revistes
Bastons. La revista del món bastoner
Diversos autors
Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya
Una nova eina de comunicació centrada en el ball de bastons oberta a la col·laboració de...
Audio / CD
Ball de Bastons-Catalunya
Diversos autors
Tecnosaga, S.A
Editat per la discogràfica Tecnosaga dins la seva col·lecció "La tradición musical en España",...
El Ball de Bastons. Sèrie: 2
Diversos autors
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Recopilació de 59 melodies extretes del ric i diversificat patrimoni musical de les colles...
També et podria interessar
De la mateixa categoria
Bastoners de Barcelona (el Barcelonès)
- web de l'Esbart comtal i dels bastoners de la ciutat de Barcelona, amb orígen del ball de bastons, història, agenda, músiques, descàrregues, arxiu fotogràfic... i molt més.
Colla de Bastoners d'Esplugues de Llobregat (el Baix Llobregat)
- en aquesta pàgina trobareu informació sobre la Colla de Bastoners d'Esplugues. Durant els anys 80 un grup de gent interessada en la cultura popular es van dedicar a recuperar danses i crear-ne de noves. El ball de bastons fou una de les danses que...
Garroters d'Esplugues Els Caralluts (el Baix Llobregat)
- nova colla de ball de bastons que ha nascut a Esplugues de Llobregat. Història, balls, agenda....
Ball de Bastons de l'Arboç (el Baix Penedès)
- allà on el Ball de Bastons de l'Arboç actua, es respira un aire de Festa Major. És com traslladar-ne un tros de la nostra a d'altres Festes Majors d'altres indrets.
Bastoners de Sant Cugat del Vallès (el Vallès Occidental)
- el nostre grup representa la força i l'entusiasme juvenil barrejat amb la cultura tradicional arrelada al nostre poble, ja que mantenim els balls tradicionals i introduïm balls de creació pròpia que, respectant les arrels, s'han dotat de més risc i espectacularitat. Tenim vora una...
Ball de Bastons de Lleida (el Segrià)
- el ball de bastons de Lleida, o ball de bastonets, com s'ha anomenat històricament a Lleida, és el ball festiu més arrelat i que més temps s'ha mantingut en actiu a la Festa Major. En tenim notícies des de l'any 1701 i mentre que...
Ball de Bastons de Montbrió del Camp (el Baix Camp)
- a finals de 1.995, arrel dels contactes mantinguts amb el folklorista reusenc Josep Bargalló i Badia, el qual constatà que al segle passat hi hagué una colla a la nostra població. La Casa de Cultura de Montbrió del Camp prengué la iniciativa d'intentar recuperar...
Ball de Bastons de Riudoms (el Baix Camp)
- la secció de ball de bastons del CERAP es va formar l'any 2017, amb l'objectiu de ser el primer pas per a la constitució a l'entitat d'un esbart que promogui la dansa tradicional catalana. El grup assaja periòdicament i participa en el seguici festiu...
Bastoners del Poble-sec de Barcelona (el Barcelonès)
- va ser creat per Frederic Gaude i Viñas el 7 de gener de 1988 amb la finalitat de formar una entitat dedicada a la recerca, l'estudi, l'aprenentatge i la divulgació de totes les disciplines relacionades amb la música i la dansa d'arreu del món....
Colla de Bastoners de La Granada (l'Alt Penedès)
- colla fundada l'any 1955 en el marc de la Festa de la Minerva, avui ja desapareguda. Actualment la "Colla de Bastoners de La Granada" disposa de tres grups: grans, mitjans i menuts. Els vestits dels balladors s'han innovat força, predominant els colors blanc, vermell...
Colla bastonera de Moià (el Moianès)
- la primera referència del Ball de Bastons a Moià és del 1808.
Bastoners de Gràcia (el Barcelonès)
- tenen el seu origen la tardor de 1981, si bé històricament es situa al segle XIX una colla pròpia, creada pel sector del tèxtil de la Vila. La recuperació del ball de bastons ve impulsada per diferents vilatans com en Jordi Badal i altres...
Bastoners de Font-Rubí (l'Alt Penedès)
- es basa en els balls de bastons tradicionals de la comarca, especialment en el Ball de bastons dels Monjos. El ball que duen a terme s'executa amb l'estructura bàsica del ball de bastons: dues fileres de quatre balladors encarades, fent un total de vuit...
Bastoners de Terrassa (el Vallès Occidental)
- web d'aquesta colla hereva dels primers balls de bastons a la ciutat, documentats l'any 1840 i relacionades amb les festes del Corpus i els diferents gremis de la ciutat. La colla actual sortí a ballar al carrer per primer cop el dia de St.Jordi...
Ball de Bastons a Rajadell (el Bages)
- l'origen d'aquest Ball de Bastons és als segles XVI i XVII, malgrat que la primera referència fidedigne és de 1858-59. És el primer grup mixt de bastoners a Catalunya i és un dels grups impulsors de la I Trobada Nacional de Bastoners de...
Colla Gran del Ball de Bastons de Sant Pere de Ribes (el Garraf)
- el ball de bastons és el més popular dels balls del seguici festiu de Sant Pere de Ribes, amb 16 colles i prop de 200 balladors. La seva presència a les festes de Sant Pau (25 de gener) i Sant Pere (29 de juny)...
Ball de Bastons de La Llacuna (l'Anoia)
- es funda a principis del segle XX (recuperat el 2004). El vestuari es amb una faixa i banda blau cel, corbata blau marí, faldilla vermella amb vora daurada, camalls vermells, espardenyes amb vetes blanques. L'acompanyament és amb gralla, flabiol o violí. Es fan actuacions...
Ball de Bastons de Llorenç del Penedès (el Baix Penedès)
- la web mostra la nostra història, existent des de 1896, la colla de grans i petits, les nostres activitats, els nostres balls i músiques, de forma detallada. Formem part de l'entitat cultural El Centre de Llorenç.
Ball de Bastons de Torredembarra (el Tarragonès)
- el Ball de Bastons és una de les danses més tradicionals de la nostra vila i la que, sens dubte, ha estat més present a la festa major de Torredembarra al llarg dels anys. La notícia més antiga d'una actuació de Ball de...
Ball de Palitrocs de Benavarri (la Ribagorça)
- ball popular de la Ribagorça o la Llitera, format per un gran nombre de balladors vestits de pastor amb faldellí, els quals, proveïts de bastons, dansen un ball de cintes molt curiós i interessant. A la mà dreta porten un bastó, que repiquen amb...
Ball de Totxets de Camporrells (la Llitera)
- ball de bastons propi de Camporells, que es dansa el dia 30 de juliol, en el marc de les festes de Sant Abdó i Sant Senen.
Els Ceballuts de Sant Feliu de Llobregat (el Baix Llobregat)
- aquesta colla de bastoners es va fundar l'any 1996. Participa activament en diverses activitats festives a la nostra ciutat i arreu de Catalunya, amb l'objectiu de conservar i donar a conèixer aquest típic ball català.
Colla de Ball de Bastons de Masquefa (Anoia)
- som una entitat que difon la cultura i tradició catalanes a través del ball de bastons. Actualment la colla té 14 balladors/es, i acostuma a quedar els divendres al vespre o els diumenges a la tarda per assajar els balls. Tenim unes ballades fixes...
Colla de bastoners Els Picots del Fluvià (l'Alt Empordà)
- colla de bastoners de Sant Miquel de Fluvià. Fou creada a l'estiu 2013 i la seva primera actuació fou el 28.09.2013. Coreografies i músiques originals.
Ball de Bastons d'Igualada (l'Anoia)
- el Ball de Bastons d'Igualada es va presentar a la Festa Major d'Igualada el 2009 fruit de les inquietuds d'un grup de persones per recuperar el Ball de Bastons d'Igualada, datat per primera vegada el 1687 i que a principis del segle passat va...
Bastoners de Gelida (l'Alt Penedès)
- l'origen del Ball de Bastons a Gelida és desconegut, tot i que s'acostuma a situar al voltant dels anys 1840 i 1850. Al llarg d'aquests anys, han estat molts els gelidencs i gelidenques que han donat vida al ball de bastons al nostre poble.
Ball de Bastons de La Selva del Camp (el Baix Camp)
- ja documentat en un manuscrit del maig de 1816: «Al debant los Ganfarons, tras de estos los dos Gegants, luego los Balls dels Diables, lo de St Antoni Abad propi dels Traginers, lo dels moros y Christians propi dels Sabaters, lo dels Valencians, propi...
Els bastonets d'Algemesí (la Ribera Alta)
- dansa integrant de les Festes de la Mare de Déu de la Salut, declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Aquesta dansa apareix documentada per primera vegada en 1839, apuntant-se una importació del ball des de Morella (Danses del Sexenni). Anys més...
Bastoners de Sant Quintí de Mediona (l'Alt Penedès)
- és el ball que trobem documentat més antic de tots els balls, ja que la primera referència escrita és del 1818. A principi del segle XIX era dels pocs balls de bastoners que hi havia a la comarca, i recorria diverses festes majors del...
Ball de Bastons de Sitges (el Garraf)
- un document del 1727 anomena 'lo ball de bastons', el que situa a la vila la referència més antiga del ball a les comarques del Garraf, el Baix i l'Alt Penedès, al mateix temps que l'anotació es converteix en la primera referència documental dels...
Ball de Bastons de Solsona (el Solsonès)
- el 1680 vuit nois procedents de la vila de Sanaüja van venir a Solsona per Festa Major a ballar el Ball de Bastons a la processó de la Mare de Déu del Claustre d'aquell any. El 1702 ja eren nois solsonins qui realitzaven aquestes...
De la mateixa població
La màscara és un element present en tot tipus de celebracions festives que permet la transformació de la identitat del portador. Malgrat que l'ús de màscares no és exclusiu de les festes de Carnaval, aquest element és un dels pilars fonamentals de qualsevol celebració carnavalesca.
Les festes dedicades a Sant Antoni Abat, tal i com se celebren a la comarca dels Ports de Morella (País Valencià), al Matarranya (Franja de Ponent) i a l'Illa de Mallorca, es caracteritzen per l'aparició de diferents tipus de dimonis, que aquell dia es passegen pels carrers ballant i cometent tot tipus d'entremaliadures.
