Bous de foc
Llum, fúria i adrenalina al cor del Matarranya
Calaceit (el Matarranya)
Del 14 al 18 d'agost i cap de setmana de Pasqua Granada
Manel Carrera i Escudé (Publicació: 10.08.2026 | Actualització: 15.07.2026)
Comissió de festes de Calaceit
Els bous de foc són l'element d'imatgeria festiva més emblemàtic i arrelat de Calaceit. Aquesta localitat del Matarranya compta actualment amb quatre carcasses d'alumini amb forma de bou -dues d'adults i dues d'infantils- que són utilitzades durant les festes populars del llarg de l'any per omplir els carrers de llum, olor de pólvora i adrenalina.
Calaceit celebra dues grans festivitats al llarg de l’any: la Festa Major d’Estiu -que té lloc del 14 al 18 d’agost en honor de la Mare de Déu de l’Assumpció i de Sant Roc- i les Festes de Primavera, que se celebren el cap de setmana de Pasqua Granada en honor a la Santa Espina.
Un dels elements més destacats en totes dues celebracions són els bous de foc. Es tracta d’unes carcasses metàl·liques amb forma de brau dissenyades per ser portades per una sola persona. El portador carrega l’estructura sobre les espatlles -sostenint-la per damunt del cap- mitjançant unes barres que simulen les potes de l’animal.
Actualment, el municipi disposa de quatre bous de foc repartits en dues categories, adults i infantils. Els dos exemplars grans fan aproximadament un metre i mig de llargada per un metre d’alçada (amb les potes incloses) i pesen uns 15 kg. Per la seva banda, els dos exemplars infantils són més reduïts, amb un cos que fa cinquanta centímetres de llargada per seixanta d’alçada i un pes d’entre 8 i 10 kg.
A sobre el llom de la carcassa es fixa, mitjançant uns ganxos, l’anomenada «càrrega»: una estructura pirotècnica que s’adquireix a una empresa especialitzada. En els bous adults, sol incloure dues fileres d’onze sortidors sense tro cadascuna, que es redueixen a sis en la versió infantil, amb la possibilitat d’incorporar-hi coets erràtics (coneguts popularment com a borratxos). El conjunt es completa, just damunt del cap de l’animal, amb una roda de foc -un mecanisme de tres sortidors giratoris- i un parell de banyes de foc formades per dos sortidors fixos.
Aquesta càrrega s’activa des d’un sol punt d’encesa i crema de manera automàtica i seqüencial. L’encesa té una durada uns deu minuts en els bous grans i uns quatre en els infantils. Durant el temps que el mecanisme pirotècnic està encès, la bèstia avança caminant o corrent, interactuant amb el públic i omplint tot l’espai d’espurnes i excitació.
Els portadors d’aquestes figures vesteixen una granota vermella i fan servir guants protectors per motius de seguretat. L’encesa i maneig dels bous adults és un privilegi tradicionalment reservat als quintos de la Comissió de Festes d’aquell any, sempre que n’hi hagi. Els bous infantils, en canvi, es reserven de manera habitual als xiquets i a les dones, tot i que, darrerament, elles també han començat a portar els bous grans amb total normalitat.
Els bous de foc són propietat de l’Ajuntament de Calaceit, que en gestiona l’ús mitjançant la Comissió de Festes. Al llarg de l’any, és habitual que aquestes figures participin en les celebracions de poblacions veïnes que no disposen de bous propis o que els tenen deteriorats.
La tradició dels bous de foc és antiga i compartida amb nombrosos municipis del Matarranya i el seu entorn, com la Freixneda, Fontdespatla, Maella o Massalió. A Calaceit, els materials de construcció de les carcasses han anat evolucionant amb el temps: als anys cinquanta del segle XX eren de fusta, a la dècada dels vuitanta es va passar al ferro i els models actuals, que daten del 2002, estan fabricats amb alumini per fer-los més lleugers. Els bous infantils, que es van incorporar a la festa l’any 2015, també van ser fets amb alumini.
A Calaceit, els bous de foc surten al carrer dues vegades l’any: per les Festes de Primavera, a finals de maig o principis de juny, i per la Festa Major, a l'agost.
Les Festes de Primavera se celebren el cap de setmana de Pasqua Granada -generalment a finals de maig o a principis de juny- coincidint amb un moment clau per al cicle agrari de la vila, molt lligat a l’olivera, la vinya i l’ametller. A diferència de les multitudinàries festes d’agost, les de primavera tenen un caràcter molt més íntim i familiar, viscut des d'un vessant purament local. El dissabte s’organitza la romeria fins a l’ermita de Santa Anna, on es fa una missa, un dinar popular i diversos jocs tradicionals com la barra ensabonada, l’estirada de corda o les curses de sacs. Un cop es torna al poble, aquella mateixa nit se celebra la Nit del Foc a la plaça d’Espanya. Els bous de foc en són els grans protagonistes amb un total de sis sortides, repartides a parts iguals entre els exemplars adults i els infantils. Tot i que els grups convidats canvien cada any, darrerament els bous locals actuen acompanyats per elements d’altres localitats, com la Dragonina i els Diablons de Constantí, o el Drac petit i la Cabra petita de Reus.
A mitjan agost, la Festa Major d’estiu en honor a l'Assumpció i a Sant Roc, els bous de foc tornen a tenir un paper estel·lar. La seva primera aparició es produeix uns dies abans dels actes centrals, concretament el Dia dels Petits, quan es fan córrer dos bous de foc infantils. Posteriorment, durant les nits del 14, 15, 16 i 17 d’agost, les sortides segueixen un patró molt ben definit: primer es fa un ball a la plaça d’Espanya amenitzat per una xaranga i, en acabar, es deixen anar tres bous de foc, començant sempre per l'infantil. Un cop finalitzada l’actuació dels bous, la gresca es trasllada al poliesportiu amb una sessió de ball a càrrec d’una orquestra que s’allarga fins a la matinada.
Has detectat algun error? Avisa’ns!
Contacte
Ajuntament de Calaceit. Regidoria de festes
https://www.instagram.com/bous_foc_calaceit/
Plaça major, 1
44610 Calaceit
978851001
Per saber-ne més
Articles
El bou
Jan Grau i Martí
Revista Gegants
En general es dona per acceptada la teoria que el bou del bestiari festiu és un element...
Vídeo / DVD
Camell confidencial. El costat humà
Oriol Roig i Bertran
Amics del Camell
Aquest DVD, produït pels Amics del Camell en col·laboració de l'Ajuntament de Molins de Rei i la...
També et podria interessar
De la mateixa categoria
Vaca Xula de Vacarisses (el Vallès Occidental)
- constrïda pel Taller del Drac Petit d'en Jordi Grau Martí de Terrassa amb cartró i resina.poxy. Estructura de fusta i brodats obra de Conxita Font.
Bou de Reus (el Baix Camp)
- és un animal festiu d'animació i de foc construït el 2004 per l'escultor Manel Llauradó. Participa durant les festes de Sant Pere i de Misericòrdia a la ciutat de Reus tot i que no és estrictament del Seguici Festiu de Reus.
Bou de Foc del Vendrell (el Baix Penedès)
- la figura va ser construïda l'any 1986 amb una estructura de fusta recoberta amb pasta de paper per un grup de joves (Salvador Arroyo, Pau Arroyo, Jordi Arroyo, Josep Sivill i David Pérez), alguns dels quals havien realitzat, el 1980, el Drac del Vendrell....
Bous del barri de Sant Ferriol d'Olot (la Garrotxa)
- el barri de Sant Ferriol d'Olot té dos bous, el vell, que va ser creat als anys 70 amb la idea de ser una figura que empaités a la gent durant les cercaviles, i el bou nou, que duu barretina, llança aigua per la...
Vaca del barri de Sant Ferriol d'Olot (la Garrotxa)
- creada l'any 2019 per l'escultora olotina de renom internacional Rosa Serra, que ha optat per una figura en posició vertical, d'uns tres metres d'alçada i amb les taques de molts de colors, perquè l'objectiu de l'escultora ha estat fer una vaca molt alegre i...
Bou de Figueres (l'Alt Empordà)
- és de color marró, amb unes banyes i una cua llargues. Porta una faldilla de roba de color granat amb ribets grocs. A sobre el llom hi porta una banda de roba negre amb el logotip. Porta un collar amb una esquella grossa penjada...
Bou tradicional de Valls (l'Alt Camp)
- a Valls el bou és documentat des de l'any 1764, en una crònica on es relata la sortida extraordinària dels diversos balls i elements festius per acompanyar el retorn de la Mare de Déu del Lledó al seu santuari, amb motiu de la festa...
Bou de Valls (l'Alt Camp)
- element festiu del seguici popular de Valls recuperat pel Casal Popular La Turba i l'AAEET. Segons documenta el Llibre de la Mare de Déu del Lledó, el 27 de maig de 1764 van sortir en cercavila "la mulassa, el dragó, l'osu i el...
Bou de Solsona (el Solsonès)
- la primera referència del bou data del període 1773-1794. Durant gran part dels segles XIX i XX, va ser l’únic exemplar de tot el Principat i, per tant, va servir de model per a diferents poblacions que havien tingut un element similar en el...
Bou de Tortosa (el Baix Ebre)
- va ser construït el 1982 pels germans Piles. L'ajuntament, que volia recuperar tots els elements de bestiari documentats a la ciutat, encarregà conjuntament la construcció del bou, l'àliga i els primers cavallets. La primera referència la trobem al llibre de despeses del Calvari on...