#bestiari festiu

Nascut l’any 1907 per donar forma corpòria a un ésser espantacriatures propi de l’imaginari col·lectiu lleidatà, el Marraco és una figura del bestiari popular que s’ha convertit en un dels elements simbòlics més importants de la ciutat de Lleida.

Nascuda en ple procés de recuperació del carrer com espai de festa, la Cuca de Castellbisbal va ser una de les bèsties de foc que va participar en la mítica concentració de dracs de Barcelona de l’any 1979. Dotada d’una gran expressivitat i d’una agilitat i rapidesa de moviments inigualable, la Cuca destaca pel seu singular cos articulat de deu metres de llargada portat per vuit persones.

Girona disposa d’una de les mules festives més singulars del món, la Mula Baba, una figura de bestiari que, en determinades ocasions, es converteix en un teatret de titelles des d’on s’expliquen llegendes i tradicions de la ciutat.

La festa major de Molins de Rei es celebra cada any pels volts del 29 de setembre, diada del patró de la vila. D'entre els centenars d'activitats programades destaca el Correcuita del Camell, el passeig d'una gran figura del bestiari festiu català que es dedica a empaitar a menuts i grans.

El que avui coneixem per correfoc va néixer de forma inesperada l’any 1979 a Barcelona en un context històric de reivindicació de la tradició pròpia i d'efervescència política que reclamava més llibertat i participació en els afers públics. I ho feu gràcies als balls de diables i el bestiari festiu, dues expressions d’un substrat cultural forjat durant segles a partir del domini i l’ús festiu de la pólvora.

A Reus, d'un ou deforme posat per un gall, fecundat per una serp i incubat per un gripau n'ha sortit el basilisc, la primera bèstia festiva d'aquestes característiques nascuda en el segle XXI. Amb cap de gall, ales de drac, cua de serp i cos de gripau, la bèstia es va presentar el 2007 en el marc de les Festes de la Misericòrdia.

La Festa de la Fil·loxera de Sant Sadurní d'Anoia és una celebració popular que, mitjançant l'ús de la pirotècnia, la música i els elements de la imatgeria festiva tradicional, escenifica la victòria que la vila va obtenir, a finals del segle XIX, sobre la terrible plaga de la fil·loxera que va arrasar totes les vinyes del Penedès.

La Momerota i la Momeroteta són dues de les peces més emblemàtiques del bestiari festiu i de foc de Mataró. Aquests animals de cartró pedra són mare i filla i passegen el seu caràcter subversiu per les festes populars de Mataró -molt especialment durant la Festa Major de les Santes- escopint foc i perseguint a petits i grans.

La Cuca Fera de Begues és la cuca fera més grossa de Catalunya. Nascuda l'any 1934, està associada a l'Avenc de la Ferla, un impressionant i profund solc negre situat al Massís del Garraf que, segons la llegenda, és on viu aquesta impressionant bèstia.

L'Àliga de Valls és una de les peces més estimades de la imatgeria festiva de la capital de l'Alt Camp. Surt dues vegades l'any, per Corpus i per Sant Joan, i excepcionalment per les Festes Decennals, i es caracteritza per portar una corona reial, conservar la tradició de dur un colom viu al bec i ballar acompanyada per 3 aligons.

La ciutat de Lopian organitza, des de 1998, un esdeveniment festiu que aglutina, durant dos dies, a representants de la cultura tradicional d'Occitània i, especialment, a una mostra del bestiari festiu del Llenguadoc, el que en aquest racó del món es coneix per "animals totèmics".

Algunes esglésies del país conserven en el seu interior, al costat dels orgues o instal·lades entre els arcs, unes testes de pirates berebers de grans dimensions, fetes amb pedra o fusta i abillades amb un turbant i una gran barba, que hom anomena 'carasses'.

La Festa del Most de La Granada és un conjunt d'activitats festives inicialment destinades a celebrar els bons resultats de la collita de raïm. Es desenvolupen en dos caps de setmana i inclouen tots tipus d'activitats culturals, d'entre les que destaca la tradicional pujada del Ruc al campanar.

Cada any des del 1997, una ciutat diferent acull la Mostra Representativa del Bestiari de Catalunya, una trobada que pretén donar a conèixer la riquesa i diversitat de la fauna festiva que pobla les celebracions populars catalanes.