Ball de la Moixiganga

La recuperada dansa parateatral es va presentar en societat el dia de Sant Joan. La Coordinadora de Danses de Reus sabia que la moixiganga s'havia ballat a Reus, però no se'n disposava de cap música ni partitura per bastir-ne una coreografia mínimament respectuosa amb la història. Pels volts del 2003, però, es van trobar unes partitures a Banyoles, propietat d'una orquestra, entre les quals hi havia la de la moixiganga reusenca.

Amb aquesta base, la coordinadora va conceptualitzar el ball, que escenifica la passió i mort de Crist, mentre que l'execució de la dansa va a càrrec d'una quinzena de nois i noies de l'esplai Fent-nos Amics. La moixiganga de Reus va ser apadrinada per la de la Geltrú, en un acte d'allò més emotiu que va generar una gran adhesió popular, segons el tècnic del departament de festes Marc Navarro.

El Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria Carrutxa, però, discrepa obertament de com es va recuperar la moixiganga. La presidenta de l'entitat, Montsant Fonts, va posar en qüestió que la melodia fos reusenca i apuntava: "Una interpretació de la documentació coneguda la podria vincular, en tot cas, al tipus de moixigangues existents al País Valencià amb un caire de divertiment profà, amb construccions humanes i amb components burlescos". Carrutxa, doncs, nega la continuïtat històrica a la moixiganga estrenada el 2007 amb la que va formar part dels seguicis festius reusencs des del segle XVIII fins al primer terç del segle XIX, sota l'ampara del gremi de sastres.

La recuperació de la moixiganga, però, no va ser l'única novetat de la festa major del 2007. El Seguici infantil es va enriquir amb un ball de Pastorets. La comissió de protocol de la festa major reusenca té la intenció de continuar fomentant la recuperació de la multitud de balls parlats que s'havien escenificat a Reus al llarg de la seva història, des del ball de Marcos Vicente -un ball de moros i cristians dansat fins el segle XX- al ball de de criades -en què homes vestits de criades feien sàtira de les xafarderies de la ciutat-, el d'en Serrallonga, el de dames i vells, el ball de bastons d'en Saurí, el d'Isabel la Catòlica... La forta tradició de teatre popular amateur de Reus va provocar que, al llarg dels segles, s'executessin multitud de balls, que es van anar perdent amb el pas del temps. L'objectiu, ara, és recuperar-los.

Text: Redacció festes.org

Fotografies: Salvador Palomar, Bernat Ferrer