El toc de castells. Història i històries d'una música

Els instruments i les músiques són elements que ens remeten a una tradició i a una memòria compartida. La unió arcaica del flabiol i de la gralla solistes amb un grup de balladors que fan sonar panderos o bastons; la formació elemental (i molt «mediterrània») formada per dues gralles i un tabal; el so del sac de gemecs amb el flabiol i la tarota (de la cobla primitiva); l'ús dels camalls de cascavells, que ens remeten a antigues supersticions de purificació de l'espai ritual de la festa; els passos de dansa; els vestits i els seus colors; el repic de les campanes; l'esclat d'una tronada a les dotze del migdia; les melodies del Toc de Castells, de les Matinades i del Toc de Processó; que els balladors facin volar el pandero i la pandereta per damunt dels seus caps amb un gest ancestral de la Mediterrània... En el treball que teniu a les mans intentarem conèixer millor una de les músiques més interessants i antigues d'aquest paisatge festiu compartit: el Toc de Castells. Una música que brolla de la sensibilitat del segle xviii i arriba fins a nosaltres mostrant una cadena de creativitat (una «tradició») i una capacitat d'adaptació envejables. I, a partir d'aquesta tonada, conèixer el seu context i les altres músiques que l'acompanyen o que l'han acompanyat en el seu «recorregut» vital. Un estudi que és, alhora, una aproximació al món casteller a través de la música.