La cuina vegetariana moderna

Primera traducció al català, més d'un segle després de ser escrita (1912), d'aquesta obra que va ser precursora del vegetarianisme a Catalunya. Si el prestigiós cuiner manresà fou un avantguardista en la divulgació de la cuina en molts dels seus vessants, sorprèn especialment que ja a començament del segle XX fos sensible als incipients moviments naturalistes que tenien com a objectiu fonamental la millora de la salut de les persones. Connectat com estava a la modernitat, el nostre país no va quedar al marge del moviment. Noms tan assenyalats com Jaume Santiveri o el doctor Josep Falp i Plana, amb un bon grup de representants de la classe benestant, fundaren el 1908 la Lliga Vegetariana de Catalunya. En el discurs del banquet inaugural s'afirmava que: 'A Catalunya, com a València, les illes Balears i la resta d'Espanya, el vegetarianisme és indígena, es troba a l'escudella de pagès o de Quaresma, composta només de patates i hortalisses, fonamental a la nostra taula, que la ciutat viciada ha convertit en un caldo de carn fins contaminar amb aquest mal ús les viles campestres', i també que es buscava, amb el foment del vegetarianisme, 'elevar el nivell de la salut i de la higiene al grau de les nacions més cultes'. Cal remarcar que a casa nostra el vegetarianisme tingué també predicament a la classe obrera, especialment amb el naturisme anarquista. El llibre, que inclou centenars de receptes, ens demostra que aliments que ara ens volen vendre com a innovadors o exòtics -productes vegetals que recorden carns, greixos de coco, derivats de la soja, fècules o midons de procedència llunyana...- ja fa temps que volten pel món. Introducció de Toni Massanés, director de la Fundació Alícia.