Danses sagrades. Màgia, religió i sacralitat dins la dansa catalana

Danses sagrades. Màgia, religió i sacralitat dins la dansa catalana

La dansa ha acompanyat l'ésser humà des de l'inici de la civilització. Practicar-la intensament produeix una gran quantitat d'endorfines que proporcionen un estat de satisfacció corporal. Eventualment, aquest estat hauria conduït a un suposat èxtasi que hauria permès la connexió amb el més enllà. D'aquesta manera, les societats primigènies van assumir que s'havia arribat a aquesta via mística per la voluntat del món extrahumà. Amb l'aparició de les religions politeistes, la societat va acceptar que la dansa va ser un art proporcionat pels déus, igual com ho havien estat altres arts i coneixements fonamentals. En canvi, les religions abrahàmiques ja no van fer esment de la dansa com un coneixement sagrat, però sí que la van reconèixer com una eina per a lloar i donar gràcies al Senyor. La nostra dansa tradicional ha conservat manifestacions coreogràfiques diverses, algunes emanen dels entorns de creença màgica, d'altres practicades a l'entorn dels rituals de pas, permetent l'evolució de l'ànima cap un nou estadi i, finalment, una munió de balls desenvolupats dins de la pràctica catòlica. A més d'aquesta diversitat de danses màgico-religioses, trobem un grup de danses guerreres, la majoria de les quals han estat adreçades a la divinitat per tal d'obtenir o agrair el seu favor.



De la mateixa temàtica

Llibres

Articles

Vídeo / DVD

Del mateix autor

Llibres

Cançons de Bressol