NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 22 de setembre de 2017 | Maurici | Dia Europeu sense Cotxes    cerca       subscriu-te   

Ecosistema: Protagonistes > Gegants > Gegants de Girona


Gegants d'Olot
Ballant des de 1521
Olot (la Garrotxa), Corpus i Festes del Tura


Gegants d'Olot el 1880


Gegants d'Olot el 1948


La parella actual


 

Són una de les parelles de gegants més emblemàtiques de Catalunya i protagonistes d'una de les festes majors més importants de les comarques gironines: les Festes del Tura d'Olot. Tot i que les figures actuals són del 1889, la seva presència en festes olotines es remunta a principis del segle XVI.

La notícia més vella que actualment es té de l'existència d'un gegant a Olot és del 1521 quan es troba esmentat un pagament per fer ballar el gegant en la festa de Corpus: "Item mes e despes yo Damia Mija que per dit de Consola, doni albara y o cotre sous son per balar lo gagant al Corpus de dit any". El gegant antic representava un guerrer, portava cabellera i bigoti de pèl natural, sostenia una porra que recolzava sobre l'espatlla amb la mà dreta i duia una espasa penjada a la cintura. Duia també un casc que li cobria el cap. La gegantessa, que s'estrenà per Corpus de 1609, portava un ram de flors a la mà dreta. Se sap que els gegants antics també participaven en les funcions religioses dels dies de Sant Esteve i Santa Sabina, patró i copatrona de la parròquia d'Olot, així com en ocasions excepcionals, com la festa de canonització de sant Ramon de Penyafort, l'any 1601.

Després de patir diversos desperfectes a finals del XIX es decidí fer unes figures noves, que s'estrenaren per Corpus de 1889. Aquests gegants nous, que són els actuals, van ser obra de Miquel Blay (gegant) i de Celestí Devesa (geganta), tots dos alumnes de Josep Berga i Boix, director del taller d'imatgeria religiosa "L’art cristià " i lloc on foren modelats i vestits els gegants. Les cares d'aquests dos gegants s'inspiren en persones reals d'Olot, un mosso de pastisseria i una estanquera. L'any 1980 se'n van fer unes rèpliques idèntiques, de fibra i alumini, material que els feu menys pesants.

Des del 1984, per decisió del Ple de l'Ajuntament d'Olot (ratificat l’any 1995), els gegants només surten en dues ocasions durant l'any: per la festa de Corpus i per les Festes del Tura, al setembre. A més a més, tampoc poden actuar fora de la ciutat, una prohibició trencada anys abans, el 1902, quan van participar en els Concurs de Gegants, Nans i Monstres Tipichs de les Festes de la Mercè de Barcelona i on va guanyar la Medalla d'Or i el Diploma d'Honor.

Els gegants d'Olot ballen al so d'un valset popular amb una melodia composta pel dominic Miquel Sisé, mestre de capella de l'església de Sant Esteve. El ball té dues coreografies diferents, basades en les trobades de les dues figures.

Els gegants d'Olot van sempre acompanyats per un flabiolaire (recuperat l'any 1983) que interpreta la melodia acompanyat per un tamborí. Els gegants van acompanyats per un capgròs anomenat Lligamosques, un nan dels més antics de Catalunya i ja documentat al 1678. Es tracta d'un esparriot que obre pas als gegants, empaita i esvera la mainada a cops de xurriaques. La principal característica del nan és que la tradició esmenta que ha de sortir a les processons i cercaviles amb el cap pelat untat amb mel.

Els gegants participen a la processó del Corpus i al final fan el Ball de gegants, acompanyats per la cobla d’Olot, La Principal d’Olot. També surten a la cercavila de Festa Major, les Festes del Tura d’Olot.

Text: Redacció festes.org


  2673 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





comprar
Els Gegants de Figueres
Ferreira, Juli / Brau Edicions
En Juli Ferreira, gran aficionat als gegants i a la cultura tradicional ...

Gegants i altres entremesos de la Garrotxa
Murlà i Giralt, Josep / Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca
Un treball exhaustiu sobre tots i cada un dels elements festius (gegants, ...

comprar
100 Gegants. Petita Guia dels Gegants de Catalunya
Masana i Soler, Heribert / El Cep i la Nansa Edicions
Una guia infantil on trobareu 100 gegants de pobles, viles i ciutats de ...

llegir
Les figures de la festa
Grau i Martí, Jan / Revista de Juneda
Des dels inicis de la humanitat, totes les cultures han recorregut a la ...

llegir
Els Gegants de Torroella
Vert i Planas, Josep / Revista de Girona 156
S'han recollit moltes noticies respecte a l'origen dels gegants a les processons ...

llegir
Els gegants d'Olot
Murlà i Giralt, Josep / Revista de Girona
Els gegants d'Olot, els actuals, amb testes fetes pels escultors Miquel ...

llegir
Revista del Baix Empordà
Diversos autors, / Revista del Baix Empordà
Revista cultural de periodicitat trimestral de la comarca del Baix Empordà. ...



Gegants d'Olot
http://gegants.olot.org/
Olot (la Garrotxa)
farandula@olot.org




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Contacte
© 1999-2017 festes.org