|
Calendari: Festes d'Estiu > Festes de Sant Joan > Festes amb cavalls
|
|
Ses carotes
El trofeu de fusta més preuat
Ciutadella (Menorca), fins al 24 de juny
Carota indultada 1996
Lladriola
Carotes a l'interior d'una casa
Carota en un aparador
Carotes indultades 1964 i 1965
Carota indultada 1997
Carota indultada 2008
Els esbossos d'unes carotes
Artista amb dues de les seves carotes (2009)
Les carotes es porten fins la zona on hi ha els cavallers
I es mostren al públic assistent als Jocs d'Es Pla
Cavaller a punt d'iniciar el trot
Inici del trot del Joc de Ses Carotes
Cavaller amb la carota damunt el cavall
Jove amb un tros de carota
Trossos de carota a casa d'un ciutadellenc
|
| Supervivents dels antics tornejos medievals, les carotes han passat de ser l'escut amb què es representava l'enemic en el marc dels jocs cavallerescos de l'Edat Mitjana, a esdevenir, juntament amb les lladrioles, una de les icones més representatives de les festes de Sant Joan de Ciutadella.
Les carotes i les lladrioles
Les carotes són uns escuts de fusta o adargues grosses damunt les quals hi ha pintades una carota grotesca de la qual han acabat manllevant el nom. Estan fetes amb diferents planxes seques i primes de llenya de pi unides per darrera amb una maneta i dos bastaixos horitzontals que serveixen per subjectar-les a mode d'escut.
Per la seva banda, la lladriola, també anomenada rudiola, guardiola o lludriola, és una peça de terrissa crua, eixugada o cuita al sol, de poc més de deu centímetres. És de color marronós i duu l'escut heràldic del Caixer Senyor. Les lladrioles acompanyen sempre a les carotes i s'utilitzen per a rompre-les.
Oficial i lúdicament, tant les lladrioles com les carotes s'utilitzen només durant els Jocs d'Es Pla de les festes de Sant Joan de Ciutadella, un conjunt espectacular i arriscat de jocs d'habilitat protagonitzat per cavallers i llurs cavalls. Ara bé, des de fa uns anys, s'han convertit en una de les icones de la celebració santjoanera: n'hi ha als aparadors de les botigues, amb totes les mides i formes imaginables, com a element decoratiu, i a l'interior de les cases i a les cavalleries. Per altra banda, els dies que dura la festa els artistes locals fan rèpliques de fang de les lladrioles, decorant-les amb motius diferents cada any, unes peces que són pensades perquè es puguin comprar i guardar-se a casa com a record de l'edició de la festa en curs.
Origen de les carotes i les lladrioles
Expliquen els historiadors locals que a l'Edat Mitjana, en ocasió de determinades festes, es feien uns torneigs cavallerescos que consistien en realitzar certes proves o jocs sobre els cavalls amb l'objectiu de demostrar honor i destresa. De torneigs d’aquestes característiques se’n feien en diferents moments de l'any i en ocasió de festes ben diverses al Born de totes les grans ciutats catalanes, com Barcelona, Ciutadella, Perpinyà, Palma o València. Hi ha qui pensa que inicialment aquests jocs eren a vida o mort, autèntics combats en què calia demostrar qui era millor cavaller per convèncer als nobles o reis que valia la pena que els contractessin per les seves empreses guerreres. A partir del segle XVII aquests combats a cavall eren ja exclusivament festius, que tenien lloc com un lluïment, per a divertiment de la gent.
Un d'aquests jocs era el que s'anomenava "Tirar lladrioles". Un dels cavallers anava amb diverses lladrioles a la mà i les llençava contra l'altre cavaller, que duia un escut per a protegir-se'n. Hi ha qui creu que aquest combat era una representació de la lluita entre moros i cristians dels temps de la conquesta catalana, doncs el cavaller que fugia duia l'escut pintat amb rostres, sovint grotescos o deformats, de moros, sarraïns, mentre que el que llançava les lladrioles representava als cristians. En funció de la magnitud de la festa hi havia més o menys parelles de cavallers practicant aquest joc i, per tant, es llançaven més o menys lladrioles. Així, per exemple, en l'arribada del príncep Hesse a Menorca hi ha constància que es tiraren 1000 lladrioles.
Les carotes actuals són, doncs, una evolució d'aquests primitius escuts cavallerescos.
Del taller a la brega
El procés protocolari que hi ha al voltant de la creació de les carotes comença cada any al desembre, quan el Caixer Senyor designa, personalment i en secret, la persona que pintarà les carotes de l'any en curs. La designació només ha de complir un requisit: l'artista escollit ha de ser de Ciutadella. Tot i que la designació es fa al desembre, no és fins més endavant (a mitjans d'abril) que es fa públic qui serà l'encarregat de pintar-les. Ser escollit per pintar les carotes de les festes és un dels majors prestigis que es pot atorgar a un artista ciutadellenc. Una vegada fet l'encàrrec, l'autor fa una proposta artística al caixer senyor, que inclou uns esbossos. No hi ha un criteri establert per a l'elaboració dels continguts dels dibuixos que tant poden ser personatges coneguts, vius o morts, de Ciutadella, personatges famosos d'arreu del món, o personatges totalment desconeguts o irreconeixibles. És l'artista qui decideix la temàtica i el contingut de les carotes de l'any en curs, un procés que sol portar amb un secretisme radical.
La tria de tema escollit i/o els personatges a pintar els presenta l'artista dues setmanes abans de l'inici de les festes al Caixer Senyor, a qui es justifica la idea i amb qui es comenta la jugada per tal que doni el seu vist-i-plau definitiu. A partir d'aleshores l'artista comença a treballar. Sobre les planxes de fusta que li entrega el fuster, l'artista hi dibuixa primer uns esbossos amb llapis, que després acoloreix. A mesura que les va acabant, l'artista entrega les carotes al Caixer Senyor, que les guarda a casa seva, en secret. La tradició marca que uns dies abans de Sant Joan (concretament a partir del Dia d'Es Be i fins la vigília de Sant Joan), el Caixer Senyor doni a conèixer les carotes a la premsa local, que en publica la imatge als diaris de l'endemà. Però que no és fins a les 9 del matí del Dia d'Es Be que obre les portes de casa seva perquè, tot aquell qui vulgui, pugui anar a veure les carotes que seran exposades als passadissos de l'escala principal del seu palau fins la vigília de Sant Joan.
Oficialment, de carotes només n'hi ha vuit. Sis es rompen durant els Jocs d'Es Pla i dos s'indulten. De les dues carotes indultades - designació que només es coneix el mateix dia 24-, una se la queda el Caixer Senyor com a record de l'any en què va organitzar les festes i l'altra l'Ajuntament de Ciutadella que la guarda en el Museu Municipal on resten les carotes d’anys enrere. A la pràctica, però, l'artista sempre acaba fent més carotes -fins a 12- vuit d'oficials escollides pel Caixer Senyor i quatre de més a més. D'aquestes quatre extres, dos són pel Caixer Senyor, que les entrega en forma de regal a determinades persones i dues més són per l'artista, que les entrega també a mode de preuat regal a alguna persona estimada.
Les vuit carotes s'exposen a casa el Caixer Senyor fins el dia 24, dia del Joc de les Carotes. Aquell dia, les carotes es baixen al Pla abans que els cavallers hi accedeixin, en absolut secret perquè ningú sap encara quines han estat les carotes indultades. Acabat el joc de l'anella, els vigilants de les carotes les mostren al públic, aixecant-les de cara al balcó on hi ha els horts de les cases benestants. És un dels moments més emotius de la jornada i no està exempt de riscos, perquè sempre hi ha algú que les vols agafar abans d'hora. Les sis carotes es mostren entre la munió de gent i es duen fins l'indret on els cavallers comencen les curses.
També és tradició que abans d'entregar les lladrioles als genets que han de córrer les carotes passi un dels ajudants de la casa del noble a oferir-les a les autoritats que assisteixen al Pla, per si volen retirar-ne alguna com a record de la diada. Després, el mateix assistent passa a oferir-les a les amistats del caixer senyor que són a l'hortet de la casa pairal per presenciar les festes.
El Joc de les Carotes: art per a ser romput
El dia 24 al capvespre és el dia assenyalat per a rompre les carotes. A fosqueta, la cavalcada amb tots els cavallers -més de 100- va a l'Ajuntament a demanar permís per començar els Jocs i després es dirigeix al convent de Santa Clara a demanar que ningú prengui mal. Tot seguit, els caixers i llurs cavalls es dirigeixen al Pla per a començar els Jocs, que són: el Joc de l'Ensortilla, el Joc de les Carotes i el Joc de Córrer Abraçats. El segon d'aquests jocs s'anomena Joc de les Carotes i consisteix en una espectacular batussa que té per objectiu rompre l'escut de fusta damunt el qual hi ha pintada la carota grotesca. Aquest joc es repeteix sis vegades, una darrera l'altra, tantes com carotes hi ha. Els genets hi participen de dos en dos, muntats a cavall tots dos i a galop tirat. El cavaller que corre a la part dreta amb la carota de fusta al braç esquerre mentre que el que corre a l'esquerra duu la lladriola a la mà dreta. Surten des del principi d'Es Pla, muntats sobre sengles cavalls, i inicien una ràpida cavalcada enmig de la multitud que els obre un passadís perquè puguin passar.
El joc consisteix en el fet que l'altre cavaller ha de rompre la carota amb les lladrioles. En un moment de la cursa, imprevisible i diferent cada vegada, un dels cavallers ataca a cops de lladriola a l'altre, que es defensa amb l'escut o carota. L'objectiu d'aquesta acció no és una brega, sino rompre la carota ritualment. Si el caixer no ho aconsegueix amb la lladriola, ho pot fer a cops de puny. Si ni així ho aconsegueix, ha de ser el propi portador de la carota qui la trenqui amb el genoll. Perquè el joc acabi bé, les carotes s'han de rompre i els cavallers s'han d'abraçar abans d'acabar la cursa. Al final, la carota es trenca en diferents peces que salten i cauen al terra. L'objectiu de tots els joves que hi ha al voltant del passadís, just en l'indret on cau la carota a terra, és aconseguir-ne un tros. Hi ha autèntiques baralles per aconseguir un tros de carota, com més gran millor. A Ciutadella, aquests trossos de carota rompuda són una espècie de trofeu, un record de l'edició de la festa que els joves guarden gelosament al llarg dels anys i que en els propers dies apareixen exposats en les botigues familiars. I, per recordar la proesa d'haver-ne aconseguit una, alguns les emmarquen dins un quadre amb la fotografia de la carota original i el tros aconseguit.
Text: Manel Carrera i Escudé, amb informacions de Silvia Vivó (artista 2009), Florenci Sastre (historiador local) i Toni Anglada.
Fotografies: Manel Carrera i Escudé
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
