NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Diumenge, 23 de juliol de 2017 | Cassià    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes de Tardor > Festes de Tots Sants > Cercaviles d'ànimes


Nit d'ànimes
Els Espantanens de la Cerdanya es passegen per Puigcerdà
Puigcerdà (la Cerdanya), Una nit propera al 31 d'octubre


Tota la comitiva


La Nit


En Rosegacebes


En Papassa


Un grup de timbalers els acompanya


 

En Papassa, en Rosegacebes, la Nit i altres fantasmes espantanens de la Cerdanya recorren, cada any per Tots Sants, els carrers i cases de Puigcerdà, escenificant així el que raconta la tradició: que aquest dia, els esperits dels morts visiten als vius.

La tradició explica que per Tots Sants els morts visiten als vius. Aquesta visita de les ànimes dels avantpassats té lloc la nit de l'1 de novembre quan tot tipus de personatges que s'assimilen a la mort (fantasmes, ànimes, esperits) deambulen pels carrers buscant als seus parents. Val a dir però, que modernament, per influència de la festa del Halloween, en molts pobles la visita té lloc un dia abans, durant la nit del 31 d'octubre.

Aquesta nit moltes cases els esperen recordant dolorosament la seva presència, amb espelmes davant les seves fotografies o amb un plat a taula durant el sopar. Però també hi ha qui els rep amb alegria, celebrant aquest retrobament. També hi ha qui, per evitar que les ànimes en pena entrin a casa seva, posa una carbassa il·luminada per dins amb una espelma en un lloc ben visible de l'entrada de la casa.

Els Espantanens de la Cerdanya es passegen per Puigcerdà

Des de fa uns anys, a Puigcerdà s'escenifica aquesta visita de les ànimes dels avantpassats pels carrers i places del poble assimilant la mort a personatges temuts, que fan por. Hi participen un tipus de personatges tradicionals del folklore català: els "espantanens". Presents en diverses cultures d'arreu del món, els espantanens o espantacriatures són personatges imaginaris que els pares inventen per fer creure a la mainada. A casa nostra hi ha una extensíssima llista d'aquests personatges que, si els nens no es porten bé, entren per la casa i se'ls enduen.

Els fantasmes que surten la nit del 31 d'octubre són espantacriatures originaris de la Cerdanya: el Rosegacebes (del Vilar d’Urtx, municipi de Fontanals de Cerdanya), la Nit (Meranges) o en Papassa (Urús, Bellver)...

En Rosegacebes és una ànima errant, un fantasma que, carregat amb un bon grapat de cebes, entra a les cases per estirar els llençols dels nens mentre dormen, agafar-los pels peus i endur-se'ls. En Rosegacebes és l'ànima damnada d'una persona que quan era viva es dedicava a robar les cebes d’un veí. Un dia, el propietari de l'hort, empipat que li robessin les cebes va maleir al lladregot, "Qui em roba les cebes, així n'hagi de menjar-ne en vida i en mort!", condemnant-lo així a vagar per tota l’eternitat com una ànima en pena. La presència d'aquest ésser espantacriatures es detecta quan es veu una ceba rosegada.

En Papassa és la versió cerdana del Papu o Papus, un dels espantacriatures més populars. Es tracta d'un gegant horrible, una bèstia malèfica, misteriosa, emparentada amb les petites cuques que fan malbé les collites. En Papassa duu un vestit negre, amb la cara tapada i el cap encaputxat. De tant en quant en Papassa agita la seva ran capa negre i treu foc pels ulls.

La Nit habita els cims de Meranges. És una dona que va tota de negre, desgrenyada i arrugada i es diverteix turmentant les criatures. A la capa, porta unes incrustacions brillants en forma d’estrelles.

En Camunyes és una bestiota de boca gran i llargs ullals que engoleix els nens. Viu als terrats i a les golfes, i des d'allà baixa per emportar-se els nens.

En Banya Verda és un dimoniàs que duu una enorme banya verda al centre del front. Va armat amb una forca, on punxa tots els nens dolents que troba al seu pas, carregant-los en una cistella i els porta a
l'infern.

El Jan del Gel és un espantanens típic de la Vall de Ribes. Per evitar que els nens surtin fora de casa quan fa molt de fred, se'ls amenaça amb la presència del Jan del Gel. El seu cos és de gel i deixa gelat
i exànime amb una sola mirada. Llavors es carrega el malaurat a l'esquena i se l'enduu al seu antre i se'l menja amb sopa.

La Mort és l'espantanens i espantagrans definitiu. A Catalunya, tot i que no se la cita mai pel seu nom (no sigui que vingui de debò), s'espantava amb ella els nens fent ús d'algun dels seus sobrenoms: la Blanca, la Calva, la Desdentegada, la Seca... Es feia creure als nens que vindria i se'ls enduria, emportant-se'ls dins d'un sac a l'esquena. Les seves mans estan tan fredes que els deixaria gelats i porta una
dalla amb la inscripció "Nemini parco" (a ningú no perdono).

Tota la comitiva de fantasmes espantanens recorre els carrers de Puigcerdà a partir de la tarda, quan comença a fer-se fosc.

Text: Redacció festes.org

Imatges: Grup de Recerca de Cerdanya


  3833 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  







Grup de Recerca de Cerdanya
http://www.recercacerdanya.org
Puigcerdà (la Cerdanya)
grup@recercacerdanya.org




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Contacte
© 1999-2017 festes.org