NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 6 de desembre de 2019 | Nicolau    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Hivern > La Candelera > Festes de l'Ós


Festa de l’Ós
L’Ós surt del seu amagatall
Sant Llorenç de Cerdans (el Vallespir), Diumenge de Carnaval


La pell de l'animal


Record de la festa


Un jove es vesteix d'ós


L'Ós i el Menaire


La Monaca


El Vell i la Vella


Els Botifarrons


Pagesos i transvestits


La Carriola amb una de les seves víctimes


Afaitada final de l'ös


Ballada de sardanes


 

Cada any en ple hivern, Sant Llorenç de Cerdans reviu el Ball de l’Ós, una tumultuosa i desordenada manifestació festiva amb un marcat caràcter sexual que simula la Cacera de l’Ós i que s'ha convertit en una de les més multitudinàries i populars d’entre les que tenen lloc per Carnaval al Vallespir.

La vila de Sant Llorenç de Cerdans celebra, cada any per Carnaval, una extraordinària celebració que combina els elements característics d’aquestes dates (inversions, disfresses, tio-tio, etc) amb un ritus arcaic, d’origen ancestral i comú en diverses poblacions del Pirineu: la Festa, Cacera o Ball de l’Ós.

La Festa de l’Ós es celebra cada any en ple temps hivernal, coincidint amb les dates de Carnaval i barrejat entre els actes propis d’aquesta festa. Antigament, però, com en d’altres poblacions catalanes, el Ball de l’Ós es celebrava sempre el dia 2 de febrer, coincidint amb la meitat exacte de l’hivern i moment en què hom creu que l’ós, que és hivernant en algun indret del bosc, treu el cap per saber si ha de tornar cap endins (l’hivern encara no ha acabat) o bé si ja pot sortir (el bon temps ja ha arribat).

La seqüència ritual

A Sant Llorenç de Cerdans la cacera de l’Ós té lloc Diumenge de Carnaval, al migdia. Una gernada acompanya el que és un simulacre de cacera d’aquest animal. Un grup d’homes, encapçalats pel Menaire o conductor de l’animal, surten pels carrers a empaitar un ós, que és representat per un jove que duu una pell real d’aquesta bèstia que fins fa poc poblava els boscos que rodegen el poble. En el seu deambular pels carrers l’ós provoca el caos: intenta fecundar algunes de les dones que va trobant envestint-les, es llança damunt qui l’increpa, corre i salta enfurismat, espanta als menuts, etc

Els caçadors i el Menaire tracten de capturar-lo i en determinats indrets del recorregut escenifiquen que ho aconsegueixen i el fan ballar. El Menaire recita, en català, un text en què s’enorgulleix d’haver-lo capturat. L’ós, però, sempre aconsegueix escapar i continua el seu recorregut turbulent i salvatge pels carrers. Finalment, en la darrera plaça, l’ós és afaitat i mort amb un cop de bastó, moment que dóna pas a les tres sardanes amb què es clou la Cacera de l’Ós.

La comitiva de l’Ós

A l’Ós l’acompanyen tres tipus de personatges característics i genuïns de Sant Llorenç de Cerdans que l’ajuden en les seves malifetes. La Monaca és una singular i aconseguida disfressa en la qual un home vestit de negre sembla estar atravessat per un altre vestit de blanc. Aquest potent efecte, que converteix la Monaca en un estrany ésser siamès, s’aconsegueix mitjançant un maniquí adherit al qual li ballen cames i braços. Tots dos, l’actor i el maniquí, duen una gorra blanca i la cara tapada per una careta estrafolària. La Monaca és un personatge amb un simbolisme misteriós, però que en el marc de la festa fa la funció de contagiar l’esperit festiu, obrint pas, entrant a les cases per balcons i finestres, empaitant i avalançant-se sobre els espectadors amb fúria.

El Vell i la Vella, són dos personatges emmascarats amb sengles caretes grotesques d’avis, que van de bracet, i que duen un escalfador on hi cremen pèl de porc. La fortor insuportable que fa el fum en cremar s’escampa pels carrers i, d’aquesta manera, aconsegueixen que la gent s’aparti. Els dos vells cerquen dones, joves i velles, i els posen l’escalfador sota les faldilles per tal de forçar-les a obrir les cames i, així, l’ós pugui sentir l'olor del seu sexe. D’aquesta manera, el Vell i la Vella, trien i assenyalen les dones sobre les que l’Ós s’afuarà, envestint-les i llançant-les a terra per tal de provar de fecundar-les. Tant la Monaca com el Vell i la Vella exerceixen un paper molt destacat per posar en evidència el simbolisme sexual de la Cacera.

Els “Botifarrons” són un conjunt de deu homes, completament vestits de blanc i amb la cara enfarinada que acompanyen l’ós embatumant la cara de tothom amb uns botifarrons negres sucats en cervesa i envestint als que oposen resistència. Els Botifarrons contribueixen a sembrar, entre els espectadors, el desordre i l’excitació necessaris perquè la festa pugui desenvolupar-se.

Altres personatges

Als personatges que formen part de la comitiva de l’Ós s’hi sumen un altre grup de comparses que deambulen pels carrers, caòtica i festivament, fent encara més carnavalesca la cacera.

Els Pagesos són dos personatges, un home i una dona, que, habillats amb una estrafolària i grotesca disfressa intenten vendre les verdures i hortalisses podrides que duen dins un carro cantant-ne les excel·lències. En el seu trajecte els Pagesos fan burla amb tots els que els segueixen el seu joc impossible.

La Carriola o Brueta és una comparsa formada per un home vestit de nen petit que jau damunt un carretó -que simula ser el seu bressol- i que condueixen diversos homes amb els cares pintades de blan o negre. Durant el trajecte pels carrers, un dels homes va “raptant” les dones que troba pel camí. Cada dona raptada és portada damunt el gran-nen, que simula muntar-la mentre els altres homes li donen cervesa per beure i botifarra negre.

La Figuereta són un conjunt de dones que duen uns pals llargs dels que penja un cordill al extrem del qual hi ha una figa. Aquesta comparsa, que és comuna en moltes poblacions catalanes, recompensa amb una figa la boca que n’aconsegueix una. Les dones de Sant Llorenç de Cerdans, però, emulant els homes de la Carriola, de tant en tant aborden un home i li empastifen la cara amb una figa, provocant la sorpresa i excitació de la víctima.

Finalment, una impressionant corrua d’homes transvestits de dones, dones transvestides d’homes, emmascarats i tapats, i molts tipus de disfresses de tipus sexual acompanyen la comitiva interactuant amb tothom.

Aquesta tumultuosa, desordenada i festiva manifestació, que simula la Cacera de l’Ós, és una de les més multitudinàries i populars d’entre les que tenen lloc per Carnaval al Vallespir. I és que, tal i com diuen els habitants de Sant Llorenç de Cerdans, en aquesta festa hi és convidat tothom, sempre i quan es respecti i s’entengui el joc festiu a desenvolupar i es vagi habillat d’alguna de les comparses participants.

Text i imatges: Manel Carrera i Escudé


  5276 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





comprar
Cara a cara amb l'ós dels Pirineus
Salingue, Yves / Pagès Editors S.L
L'ós és, als Pirineus, objecte de polèmiques després d'haver nodrit un ...

comprar
L'ós del Pirineu, crònica d'un extermini
Casanova i Solanes, Eugeni / Pagès Editors S.L
Només queden cinc óssos autòctons al Pirineu. Amb ells morirà una tradició ...

El Ball de l'Óssa d'Encamp a Andorra. Anàlisi d'un ritual de pas pirenaic
Perramon i Zapatero, Francesc / Institut d'Estudis Andorrans (Centre de Barcelona)
El Ball de l'Óssa és un acte festiu de caire popular, de molt arrelada ...

L'Ours-Totem d'Arles sur Tech
Bosch, Robert
Essai de monographie folklorique....

comprar
Les Fêtes de l'Ours en Vallespir
Bosch, Robert / Éditions Trabucaire
Aquest és el primer intent de reunir, en un mateix volum, informació relativa ...

comprar
Una mirada sobre l’ós. Prats de Molló - Febrer de 1952
Diversos autors, / Associació Costumari de Catalunya Nord
Aquest llibre recull les fotografies que, el 2 de Febrer de 1952, va fer ...

comprar
Els Balls de l'Ós. Carnavals dels Pirineus i altres festes tradicionals d'hivern europees
Ysàs Trias, Eloi / Publicacions de l'Abadia de Montserrat
En aquest llibre s'exposa com ha estat vist l'ós al llarg de la història ...

El Ball de l'Ós
Diversos autors, / Banco de Bilbao-Catalunya
Aquest llibre inclou les lletres i les partitures de l'espectacle infantil ...

El ball de l'Ossa d'Encamp. Propostes d'interpretació
Perramon i Zapatero, Francesc / Institut d'Estudis Andorrans (Centre de Barcelona)
En els darrers dies de les festes de Carnaval a la parròquia andorrana ...



Ajuntament de Sant Llorenç de Cerdans
http://www.ville-saint-laurent-de-cerdan...
Sant Llorenç de Cerdans (el Vallespir)




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org