NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 6 de desembre de 2024 | Nicolau    cerca       subscriu-te   
Calendari: Festes d'Hivern > La Candelera > Festes de l'Ós



 

Una creença popular associada al 2 de febrer, també molt estesa a les zones muntanyoses del continent europeu, és que pels volts d’aquesta data els óssos del Pirineu es comencen a despertar de la seva hibernació. Hom creu que aquest dia l’ós es desperta i surt de la cova i que, en funció del temps que faci a fora, es despertarà del tot o bé tornarà a dormir, en una metàfora del que succeeix a nivell meteorològic. Aquesta creença ha generat, en diferents municipis dels Pirineus, Andorra i la Catalunya Nord, la Festa de l'Ós, també coneguda per Ball de l’Ós, Cacera de l'Ós o Ball de l'Óssa, en què un grup de personatges simulen empaitar, capturar, i finalment "afaitar" un ós que entra al poble i fa tot tipus de malifetes.


il·lustració de la notícia
 Festa de l'ós
Prats de Molló (el Vallespir)
Quatre feréstecs homes-óssos baixen de les muntanyes després d’un llarg temps d’hibernació. Tenen gana i, també, gana sexual. La tradicional festa de l’ós, que es perd en el record dels temps, té lloc cada diumenge de Carnaval a Prats de Molló per celebrar el despertar de la primavera.


il·lustració de la notícia
 Festa de l’Ós
Sant Llorenç de Cerdans (el Vallespir)
Cada any en ple hivern, Sant Llorenç de Cerdans reviu el Ball de l’Ós, una tumultuosa i desordenada manifestació festiva amb un marcat caràcter sexual que simula la Cacera de l’Ós i que s'ha convertit en una de les més multitudinàries i populars d’entre les que tenen lloc per Carnaval al Vallespir.


il·lustració de la notícia
 Festa de l’ós
Arles de Tec (el Vallespir)
Els carrers i places d’aquesta població nord-catalana reviuen cada any una esbojarrada escenificació protagonitzada per un grup de caçadors que persegueixen un ós salvatge que assetja el poble.


il·lustració de la notícia
 Festa de l'Onso
La Mata (els Ports de Morella)
Quan comença el bon temps i les neus comencen a desaparèixer, els veïns de La Mata es reuneixen per a gaudir d’una tradició singular, emparentada amb les Festes de l'Ós del Pirineu i que es va recuperar després de 40 anys: l'Onso.


Les Festes de l'Ós de l'Alt Vallespir (el Vallespir) - tres festes, tres indrets d'un mateix territori: el vessant sud del Massís del Canigó. Símbol de tot un territori, les Festes de l'Ós són festes tradicionals d'identitat ancestral. Originats del mite de Joan de l'Ós (un ésser híbrid, mig humà, mig animal, nascut d'una dona i un ós, i dotat d'una força sobrehumana que li permet superar diversos reptes), són ritus d'iniciació, una autèntica celebració de la renovació i la fertilitat de la primavera. Integrades a l'Inventari del patrimoni cultural immaterial de França des de l'any 2014, van ser catalogades com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO el dimarts 29 de novembre de 2022. Telèfon: 33.(0)4.68.83.99.49
Ball de l'Óssa d'Encamp (Andorra) - una de les tradicions més arrelades d´aquest poble, ara traslladada a les dates de Dilluns de Carnaval. Aquesta tradició nascuda arran la iniciativa de Rossend Marsol recrea la matança d´una ossa que s´ha menjat el berenar d´uns dallaires. El costum s´ha anat transformant al llarg dels anys i els joves d´Encamp n'han fet una versió desenfadada, plena d´humor, i amb constants referències a la vida política de la parròquia. El Ball de l´Óssa acaba amb un berenar a base de pa amb allioli.
Ball de l'Ós a Viu de Llevata (l'Alta Ribagorça) - a més de la disbauxa i gresca, destacava la particularitat de ballar el "ball de l'ós". Conten que el ballador anava vestit amb la pell de l'animal esmentat, talment com si fos en realitat l'ós, i que imitava els seus moviments. Aquesta dansa, que acabava amb la figura de l'animal estès al terra, vençut, té una clara reminiscència i regust de quan l'home, antigament, sortia a la cacera de l'animal, al qual aconseguia vèncer i, que un cop mort, li treia la pell i se la posava damunt, com a prova d'haver vençut un fort enemic (així el consideraven). Telèfon: 973.690.005
Ball de l'ós a Espui (el Pallars Jussà) - hi ha referències del costum de fer ballar l'ós per Carnestoltes a Espui.
Ball de l'ós a Sarroca de Bellera (el Pallars Jussà) - hi ha referències del costum de fer ballar l'ós per Carnestoltes a Sarroca de Bellera. Telèfon: 973.661.701
Blog de l'Ós Martí d'Arles de Tec (el Vallespir) - blog amb textos d'esperts, videos i moltes fotografies d'edicions anteriors de la Festa de l'Ós d'Arles de Tec.
Festa de l'ós a Castellbó (l'Alt Urgell) - un dia qualsevol de Carnaval sortia un noi disfressat d'ós i conduit per un altre ballaven per les places. Alguns anys simulaven degollar-lo i amb una bota de vi, de la qual bevien, simulaven que sortia la sang al clavar-li el ganivet. Hom creu que és reminiscència d'una cerimònia anterior molt més complerta. Informació recollida de viva veu l'any 1947 per Ramon Violant i Simorra. Telèfon: 973.351.343
Cacera de l'Ós als Banys i Palaldà (el Vallespir) - es tracta d'una pantomima, presenciada per Bosch de la Trinxeria l'any 1875 en aquesta població. El dia 2 de febrer sortia un noi del poble disfressat amb una pell d'ós i s'amagava a un bosc proper. Un grup de joves sortia a cercar-lo amb alegria, excitació i disparant trets de pólvora a l'aire. L'ós feia veure que queia mort a terra i cridava. Una vegada capturat el feien entrar al poble en comitiva encapçalada per una banda de música i fent l'anomenat ball de l'ós. Es recollien diners i la festa acabava amb un ball a plaça. El costum es va prohibir perquè un any van ferir de veritat al noi que feia d'ós.
Pas de l'ós a Espot (el Pallars Sobirà) - en el marc de la festa de Carnaval és costum que surti una comparsa (un "pas") formada per una persona que simula ser una mula blanca, un que va disfressat d'ós i un que toca l'acordió, juntament amb dues persones més emmascarades que els acompanyen. Dissabte hi ha desfilada popular de disfresses, concurs de comparses i xocolatada.
Grup de l'Ós a Llíria (el Camp de Túria) - documentat al Llibre "Les Carnestoltes de Llíria. La celebració dels humils". El Grup de l'Ós era sens dubte un dels més interessants dels que Conformaven la rua de Les Carnestoltes de Llíria. Format per un jove, sempre corpulent, disfressat de fera i arrossegat per altres quatre joves mitjançant ramals amb que anava subjectat. La disfressa consistia en pells de mardà amb les que cobria el seu cos, aquest es llençava damunt de la gent que hi era mirant la rua, especialment les dones, que li llançaven sabates i s'en defensaven amb cadires a manera d'escut davant de l'atac del suposat ós, tot entre una escridassada eixordadora. El punt àlgid de la participació d'aquest grup, i en realitat de tota la desfilada, era als quatre cantons dels actuals carrers d'Edetánia i de Reixuixena; tanta era la relació d'aquest espai urbà de Llíria amb les Carnestoltes que el carrer d'Edetania va acabar sent conegut com al «carrer de les màscares». Hem de fer referència a un dels elements que formava part d'alguna disfressa en les Carnestoltes de Llíria, suposadament del grup de l'ós, en aquest cas com a complement protector; parlem de les argelagues, que es portaven habitualment sobre l'esquena per evitar colps i sabatades que la gentada que hi havia mirant llançava sobre algun dels personatges que participaven en la rua, especialment sobre algun dels personatges, com el nostre ós, molt propici a rebre, i a pegar, alguna batussa.

Enviar articleEnviar enllaç



comprar
Cara a cara amb l'ós dels Pirineus
Salingue, Yves / Pagès Editors S.L
L'ós és, als Pirineus, objecte de polèmiques després d'haver nodrit un ...

comprar
L'ós del Pirineu, crònica d'un extermini
Casanova i Solanes, Eugeni / Pagès Editors S.L
Només queden cinc óssos autòctons al Pirineu. Amb ells morirà una tradició ...

El Ball de l'Óssa d'Encamp a Andorra. Anàlisi d'un ritual de pas pirenaic
Perramon i Zapatero, Francesc / Institut d'Estudis Andorrans (Centre de Barcelona)
El Ball de l'Óssa és un acte festiu de caire popular, de molt arrelada ...

L'Ours-Totem d'Arles sur Tech
Bosch, Robert
Essai de monographie folklorique....

comprar
Les Fêtes de l'Ours en Vallespir
Bosch, Robert / Éditions Trabucaire
Aquest és el primer intent de reunir, en un mateix volum, informació relativa ...

comprar
Una mirada sobre l’ós. Prats de Molló - Febrer de 1952
Diversos autors, / Associació Costumari de Catalunya Nord
Aquest llibre recull les fotografies que, el 2 de Febrer de 1952, va fer ...

comprar
Els Balls de l'Ós. Carnavals dels Pirineus i altres festes tradicionals d'hivern europees
Ysàs Trias, Eloi / Publicacions de l'Abadia de Montserrat
En aquest llibre s'exposa com ha estat vist l'ós al llarg de la història ...

El Ball de l'Ós
Diversos autors, / Banco de Bilbao-Catalunya
Aquest llibre inclou les lletres i les partitures de l'espectacle infantil ...

Festes de l'ós als Països Catalans. Catàleg d'exposició
Diversos autors, / Països Catalans Terra Nostra
Catàleg de l'exposició homònima que es va fer l'any 2015. Els autors són ...

El ball de l'Ossa d'Encamp. Propostes d'interpretació
Perramon i Zapatero, Francesc / Institut d'Estudis Andorrans (Centre de Barcelona)
En els darrers dies de les festes de Carnaval a la parròquia andorrana ...


Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2024 festes.org