NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dimarts, 18 de juny de 2024 | Efrem    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes de Primavera > Setmana Santa > La Dansa de La Mort


La Dansa de la Mort
La mort no distingeix entre pobres i rics
Manresa (el Bages), Divendres Sant


Conjunt escultòric de l’antic cementiri de Manresa


La Dansa de la Mort, en formació


Alguns personatges del ball


 

Creada a partir d’un conjunt escultòric de l’antic cementiri de la ciutat, la Dansa de la Mort de Manresa és una de les poques danses macabres que tenen lloc en el marc de les celebracions de la Setmana Santa catalana.

Història d’aquesta dansa macabra

L’any 1955 en Vicenç Orriols i Espunyes va començar a pensar en enriquir la Processó de Divendres Sant de Manresa, junt amb un grup de gent de l’Esbart Manresà de Dansaires, un dels més antics de Catalunya.

La proposta va ser de introduir a la processó una Dansa de la Mort, un tipus de ball amb força tradició a Catalunya i que es pot integrar perfectament amb el relat de la passió i mort de Jesucrist. En paraules del mateix Vicenç, la intenció era “Convidar a l’espectador a la meditació sobre el poder omnipotent de la mort damunt els homes, la força impecable del pas del temps, el sentit efímer de la vida i el valor de la justícia davant les obres bones i les dolentes, el bé i el mal”.

Per a crear la dansa, en Vicenç es va inspirar en un panteó familiar - avui desaparegut- del cementiri de Manresa en què hi figura esculpida un esquelet que representava la Bona Mort i per sobre seu els esquelets d’un home ric i un de pobre. Aquest conjunt escultòric avui es conserva al Museu Comarcal de Manresa.

La primera vegada que va sortir el ball va ser durant la Processó de Divendres Sant de l’any 1957 i fou interpretat per l’Esbart Manresà de Dansaires. La Dansa es va deixar de fer els anys 1965 a 1970 i del 1978 al 2000 anys en què la Processó del Divendres Sant es va perdre. L’any 2002 la Dansa de la Mort es torna a executar i des d’aleshores s’ha vingut realitzant cada any per Divendres Sant.

La Dansa de la Mort participa de la Processó de Divendres Sant de Manresa ballant en diferents moments del recorregut processional, tot i que les dues ballades més emblemàtiques són la de la sortida de la Seu i la que té lloc a Crist Rei.

Personatges i escenografia

La Dansa de Mort de Manresa la formen deu persones vestides amb un mono negre damunt el qual hi ha pintats de blanc els ossos d’un esquelet humà. Tots els esquelets balladors duen una capa negre i la cara tapada amb una màscara que simula ser un crani.

A diferència d’altres danses de la mort catalanes, la de Manresa segueix l’esquema de les danses macabres medievals, amb personatges.

La comitiva que forma aquest ball l’encapçala la figura de la Mort, que porta una dalla amb la inscripció “Memento Mortis”. Darrera seu hi ha L’Hora Suprema, que porta un rellotge de sorra. Darrera seu es forma un quadrat amb els Quatre Esquelets Custodis (El Poble) que envolten per fora dos balladors més: el Ric, que porta una capa de rei de vellut i una corona, i el Pobre, que duu una capa esparracada. Darrera d’aquesta formació, en fila índia tanquen la comitiva la Pols (Som pols), que porta un plat amb cendra, i la Justícia que duu unes balances i una espasa.

Tanca la comitiva la part musical, formada per una caixa i quatre timbals, que executen la música amb què es balla aquesta dansa.

Text: Manel Carrera i Escudé, amb informacions de Montse Circuns

Imatges: Xavier Belmonte, Museu Comarcal de Manresa


  4001 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





comprar
La Processó de Verges
Roca i Rovira, Jordi / Diputació de Girona
Després d'uns capítols generals sobre la Processó, el llibre presenta exhaustivament ...

La dalla que dalla: de la festa del Corpus d'Ais de Provença a la Dansa de la Mort de Verges (convergències i divergències)
Vila i Medinyà, Josep Maria / Institut d'estudis del Baix Empordà
Separata del volum 14 dels "Estudis del Baix Empordà" publicat l'any 2022 ...

La processó de Verges
Diversos autors, / Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Verges representa cada nit de Dijous Sant "El Misteri de la Passió i Mort ...

llegir
Les danses de la mort, una visió iconogràfica
Flores Juanpere, Montserrat
Com és sabut, allò macabre adquireix una presència notable, fins i tot ...

llegir
La Dansa Macabra a l'Antiga Corona d'Aragó. Origens espectaculars i plàstics i pervivències tradicionals
Massip Bonet, J. Francesc / Universitat Rovira i Virgili
La Dansa Macabra és un gènere literari, coreogràfic i espectacular que ...

llegir
La Dansa de la Mort al Tibet i al Nepal
Carrera i Escudé, Manel / Ajuntament de Verges
La «Dansa de la Mort» és un ball present en determinades celebracions festives ...

Xiquets de Valls, Ball de Bastons, Ball de Caputxes, dansa de la mort
Capmany i Farrés, Aureli

llegir
La professó de Dijous Sant a Rupià
Bosch de la Trinxeria, Carles / La Renaixensa
La professó del Dijous sant, á Rupiá, tenia tanta anomenada que reunia ...



Esbart Manresà de Dansaires
http://www.agrupacioculturalbages.org/ht...
Carrer Talamanca, 15
08240 Manresa (el Bages)
93.872.49.26
info@agrupacioculturalbages.org




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2024 festes.org