|
Calendari: Festes d'Estiu > Festes de Sant Joan > Festes majors
|
|
Festa Major de Sant Joan
Dies de bogeria a la plaça del Blat
Valls (l'Alt Camp), Setmana de Sant Joan
Portada del pilar al balcó de l'Ajuntament
Sortida de Completes
Ball de la Primera
La Colla Vella
|
| Coincidint amb la tradicional celebració d'arribada del solstici d'estiu, comuna a gran part dels indrets de la nostra geografia, Valls viu també la seva festivitat anual més emblemàtica: la Festa Major de Sant Joan, dedicada al patró de la ciutat.
La festa, pas a pas
Les festes en honor al patró de Valls, Sant Joan, duren una setmana i compten amb moltíssimes activitats de tot tipus.
Els actes més tradicionals comencen el dissabte abans de Sant Joan o la vigília al matí, amb la pujada de l'Àliga al balcó de l'Ajuntament, on té lloc el pregó. Seguidament, la cercavila de Sant Joan, amb els gegants, cap-grossos, grallers, castellers i àliga. Al migdia hi ha una gran tronada al Pati, cèntrica plaça vallenca i un tritlleig de campanes.
Durant aquests dies té lloc un dels actes que any rera any s'ha consolidat a la Festa Major de Valls: la Mostra Nacional de Música Popular i Tradicional al carrer que cada any omple la vila amb les melodies dels grups de més renom en aquest àmbit.
La vigília de Sant Joan
La vigília de Sant Joan, el 23 de juny a mitja tarda arriba la Flama del Canigó, que és repartida a tots els barris de la ciutat.
Aquest mateix dia, però a 1/4 d'11 de la nit, després del tradicional rés i cants de Completes a l'església arxiprestal de Sant Joan, té lloc un els actes més populars i coneguts de la festa major de Valls: la tradicional Sortida de Completes a la plaça del Blat. La Sortida de Completes es complementa amb una ballada nocturna del bestiari popular i amb una exhibició castellera a càrrec de les dues colles locals: la Colla Joves i la Colla Vella.
Aquesta nit s'encenen fogueres a tots els barris on es celebren revetlles populars amb concerts de música d'estils diferents.
Dia de Sant Joan
El dia 24 juny a primera hora del matí, matinades i desperta amb els grallers de les colles castelleres. Un cop acabat l'ofici solemne que se celebra a l'església arxiprestal de Sant Joan, té lloc una ballada conjunta de tot el bestiari festiu de la ciutat i la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Joves Xiquets de Valls inicien oficialment la temporada castellera a la plaça del Blat. Finalment, a mitja tarda té lloc el 'Tomb pel Poble', una cercavila dels principals elements de la imatgeria festiva local, acompanyada pels balls populars i que acaba a l'Ajuntament amb una ballada conjunta.
Altres activitats de la festa
Al llarg dels tres dies, se celebren altres actes culturals, cívics i esportius i la Festa Major acaba amb un espectacular correfoc i un gran castell de focs d'artifici, el dia 25 a la nit. Aquest mateix dia però al matí celebració de la festa votada de la Mare de Déu del Lledó, a la parròquia del mateix nom.
Text: Redacció festes.org
Fotografies: Arxiu Municipal de Valls (Queralt, Martí)
|
Dos dels dotze nans restaurats: un armat i un regidor |
|
Dotze nans
El 2007, els dotze nans de Valls van recuperat el seu color i caràcter originals. Després d'anys d'amenitzar tot tipus de cercaviles, els dotze capgrossos estaven força malmesos, motiu pel qual el consistori vallenc va decidir rentar-los la cara.
Les dotze figures van estar restaurades al taller El Drac Petit de l'egarenc Jordi Grau. Per mostrar el lífting a tothom, dimecres van sortir al balcó de l'ajuntament per saludar tots els vallencs que es van concentrar a la plaça del Blat. Els nans van renovar els seus vestits i la imatge en general, molt degradada pel pas del temps, i que, fins i tot, havia posat en perill la carcassa original que dóna forma a cadascun dels personatges.
Els nans, tot i no haver estat batejats oficialment en el seu moment, se'ls coneix pel seu aspecte exterior: l'alcalde, els dos regidors, els dos armats, la dona de l'ullet, el pagès, el sabater, el senyor del barret verd, la iaia, la jove maca i l'arlequí.
L'operació de restauració per la qual van haver de passar els nans, construïts el 1951 per la casa El Ingenio de Barcelona en motiu de les Festes Decennals en honor a la Mare de Déu de la Candela, va costar uns 5.400 euros. La quantitat invertida, però, va valdre la pena, perquè, segons Lluís Musté, de la comissió d'Actes Tradicionals, "els motllos d'aquests nans van fer-se expressament per a Valls el 1951 pensant en personatges vallencs de l'època i després es van fer servir arreu de Catalunya". A tall d'exemple, es comenta que la figura de l'alcalde està inspirada en l'alcalde Josep M. Fábregas.
|
L'Àliga de Valls |
|
El Ball de l'Àliga
Així com Reus té la seva mulassa i Vilafranca el seu drac, Valls té la seva àliga, que assisteix dues vegades l'any a les processons: la de Corpus i la de la festa major, per Sant Joan, patró de la ciutat. L'Àliga, com cal suposar, és de fusta, porta corona reial al cap, regalada, segona la tradició, per la reina dee Xipre, n'Elionor, filla dels comptes de Prades que, després de la mort del rei, el seu marit, vingué a viure i acabar els seus dies a Valls, on visqué a la casa coneguda pel "castell", casa senyorial que existeix avui encara. Porta també l'àliga, en el seu bec, un colom viu, que després de la processó es lliura al més dient, o sigui a qui en dóna més. Hi ha hagut anys que se n'han donat un futral de pessetes, que són per a qui porta l'àliga. Són molt els qui creuen que aquells qui aconsegueixen de menjar-se el colom tenen bona sort o es veuen guarits del seus mals. Una superstició com qualsevol altra. A les processons va al davant de la clerecia, i el dia de Sant Joan, quan la processó arriba a la plaça coneguda per "Pati", és quan balla l'Àliga davant l'església de les Monges Mínimes. Primer es canta un motet, finit el qual l'àliga comença per saludar amb gran reverència la clerecia, Ajuntament i totes altres autoritats que assisteixen a la processó. Balla una quatre o cinc minuts al compàs de la música, que toca una marxa airosa, composta exclusivament per a tal acte. La gentada que acut a veure el ball de l'àliga emplena gairebé tota la plaça, i els seus balcons i finestres no poden encabir més perosnes. És la nota més simpàtica de la festa major, i resulta sempre nou pels fills de Valls, el ball de l'àliga.
El pulcre i llorejat poeta vallenc, en Carles magrinyà, té escrita una bonica poesia descriptiva del ball de l'àliga, que comença així:
'Sempre és nou el ball de l'àliga
de ballar un cop a l'any,
sempre és nou el ball de l'àliga
de ballar per Sant Joan'
Mossèn Josep Font
(Extret de l'Arxiu de Tradicions Populars de Valeri Serra i Boldú. Fascicle II, pàgina 119)
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
|
comprar
| |
Quaderns de Vilaniu
Diversos autors, / Institut d'Estudis Vallencs
Revista especialitzada de l'Institut d'Estudis Vallencs, de periodicitat ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
