NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dilluns, 18 de març de 2019 | Salvador d'Horta | Dia Mundial de l'Arbre    cerca       subscriu-te   

Calendari: Festes d'Hivern > La Candelera > Festes de l'Ós


Festa de l’ós
Victòria. L’ós ja no farà mai més mal!
Arles de Tec (el Vallespir), Diumenge més proper al 2 de febrer


Una pota de la mala bèstia


El bou vermell Foto: Robert Bosch


Grup de caçaires


La Roseta


El Menaire assenyalant on és l'ós


Sardanes


Tortuga


Tres botes


L'Ós Martí


Lluita entre ós i Menaire


Embestint a les botes


Captura de l'ós


Lluita final amb l'animal


Afaitada de l'ós


 

Una esbojarrada escenificació carnavalesca que té lloc cada any pels carrers i places d’aquesta població nordcatalana. Els seus protagonistes són un grup de caçadors que, encapçalats pel Menador i la seva dona Roseta, i amb l’ajuda de les "tortugues" i les "botes", persegueixen i finalment capturen un ós salvatge i espantós que assetja el poble.

La Festa de l’Ós d’Arles de Tec s’emmarca dins les festes de Carnaval d’aquesta localitat nordcatalana, que es celebren el cap de setmana més proper al 2 de febrer, dia de la Candelera.

Dissabte hi té lloc la facècia del Bou Vermell, una paròdia d’una corrida de toros castellana, el "Casament tremblant", un ball de màscares, el ball del Tio-tio, etc

L'acte central de les festes de Carnaval, però, té lloc diumenge amb la Festa de l’Ós, una interessant representació popular que, a través d’una mascarada carnavalesca, simula la captura d’una mala bèstia que ha estat fent mal al poble.

La seqüència ritual

De bon matí els caçadors o caçaires es reuneixen a les afores del poble per esmorzar i beure i començar la gresca. Van vestits amb pells d’ovella, roba de camuflatge, barrets de palla, pals i algun duu una escopeta o trabuc i la cara pintada de negre. Els acompanyen l’Atrapador (“trappeur”) o Menador, un home del camp, caçador professional d’óssos, que duu un barret i un llarg bastó, i que és el que condueix i dirigeix tota la facècia. L'acompanya la Roseta, un home disfressat de dona, que simula ser la muller del Menador.

Tots junts, més el públic que els segueix i una cobla, inicien un recorregut pels carrers del poble, ballant i efectuant bromes i tot tipus de diversions improvisades amb els que van trobant en el seu camí. En diverses places, la comitiva s’atura i efectua una petita representació anomenada La Prèdica. El Menador, mitjançant un text en català, fa una crida a tots els habitants del poble perquè l’acompanyin a buscar l’ós que, des de fa dies, amenaça la vida al poble. Els encoratja dient:

Caçaires del país i d’aquestes comarques
és un crit que gitem i que teniu d’oir :
d’un immens perill el poble pot morir,
veniu tots amb brocs, fusills, canon i arques.

La mala bèstia gruny en aquest cim de serra
i bé si teniu nervi i si no teniu por,
veniu tots amb mi, i si sem vuit o nou
ja podrem la rendir i li fer tocar terra.

Companys valents, amics, escolteu la meva veu,
les petjades de l’ós arribem fins al poble,
ens el car deslliurar si tenim el cor noble.
Au! Que els homes de pit me segueixin arreu.

Al que els caçadors responen aixecant els braços en senyal de guerra i cridant “uuuuuu”. Cada una d’aquestes breus representacions acaben amb un ball alegre i animat, en rodó. En acabar el darrer ball la cobla toca tres sardanes, que són ballades per tots els que són allà.

A mig matí els participants de la mascarada fan una ruta de bars i mengen alguna cosa per poder afrontar la segona part del ritus, que comença a primera hora de la tarda.

Després de dinar els caçaires s’ajunten amb dos tipus de personatges més. Les tortugues, una espècie de buc d’un barrilet o cilindre blanc a l’interior del qual s’amaga un home també vestit de blanc i amb la cara emblanquinada i que hom creu que podrien simular les quatre fases de la lluna. També hi apareixen les “botes”, una espècie de capgròs fet de mig bidó de plàstic pintat i guarnit amb branques verdes, que són portats per joves. N’hi ha nou i simulen els encarregats de fer la batuda de l’ós pel bosc, per acorralar i agafar la fera.

Tortugues, botes, caçaires, Roseta i Menador, juntament amb la cobla i una banda de música, es dirigeixen cap un prat que hi ha a les afores del poble, passat el riu. Cerquen l’ós Martí, el personatge principal de la facècia. Es tracta d’un home vestit com si fos aquest animal, de color fosc, amb una capçana que simula el cap de la fera, amb una dentadura feta de grans dents. En trobar-lo, comença una caòtica i animada cercavila al voltant de l’ós, que es comporta de forma salvatge amb els assistents i que mira d’escapolir-se dels que intenten capturar-lo. És una tarda de lluites i escaramusses. L’ós intenta atrapar la Roseta, embesteix a les dones que hi ha mirant l’escenificació, agafant-les i llançant-les a terra, tractant de fecundar-les, es llança damunt els batedors o botes que miren de barrar-li el pas...

En determinats punts del recorregut, es procedeix a fer una escenificació paròdica que simula la captura definitiva de l’ós. En un text en català, el Menador explica que han trobat l’ós, que tota l’estona vol fugir i que finalment és reduït i lligat a una cadena. Al crit de “Victòria! L’ós ja no farà mai més mal!” tots els actuants tornen a tancar la facècia ballant en rodó, agafats per la cintura.

L’escenificació final té lloc a la plaça major, on s’ha construït per a l’ocasió una barraca verda que simula la cova de l’animal. Tots els protagonistes arriben a la plaça, es situen i comença la darrera part de l'obra. L’ós agafa una de les noies que hi ha a la plaça i se l’enduu dins la cova, on simula fecundar-la. Tot seguit, es llancen trets a l'aire simulant la caça de l'animal, que és dut damunt una cadira, on se l'afaita simbòlicament. Roseta i Menaire s’acosten a l’ós, que han lligat a una cadira, li posen un pitet vermell, li posen crema d’afaitar (li freguen la cara amb una poma) i finalment, amb una destral que esmolen amb el terra, li afaiten cerimonialment la cara, moment que s’aprofita per treure-li la capçana a l’ós i deixar veure qui ha fet el personatge aquest any. D'aquesta manera és com la bèstia acaba esdevenint ésser humà, i ho celebra bevent vi d'un porró. Com de costum, el ritual acaba amb l’animat ball circular i la música característica, aquesta vegada celebrat multitudinariament.

Interpretacions de la festa

Diu Cels Gomis a la seva cèlebre obra Zoologia popular catalana (1910), “Abans era costum molt generalisat als Pirineus gironins anar a cassar l’ós lo dia de la Candelera, ab lo qual feyen gran festa. Ab lo temps l’ós va anar desaparexent, y’ls bons montanyenchs, per no perdre aquell costum, al que hi eren molt afectats, simulaven la cassera del ós vestint a un home ab la pell d’aquest animal y engegantlo al bosch, hont hi anaven després los cassadors ab escopetes carregades ab pólvora sola. Aquest costum també ha desaparescut, puig una vegada un dels cassadors, sens dupte per descuyt, va clavar una perdigonada al qui feya d’ós, malferinto, y l’autoritat va prohibir aquella diversió”.

Hi ha, però, qui veu en aquesta representació connotacions rituals, relacions amb ancestrals cerimònies que, efectuades al bell mig de l’hivern, i en relació a la lluna, podrien estar dedicades a propiciar i celebrar la fi del temps fred més rigorós i propiciar el renaixement de la vida natural.

Alguns estudiosos expliquen també que la Festa de l'Ós d'Arles de Tec, a diferència d'altres festes similars, simularia el Casament de l’Ós, un fet que podria venir per la confusió de paraules entre “chasse”, en francès caçar, i casament.

Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé


Els batedors


Els batedors
Joan Amades diu que són quatre i que són els encarregats de fer la batuda de l’ós pel bosc, per acorralar i agafar la fera. Segons ell “van vestits amb camises de dona i porten penjada al coll una grossa borromba. Es caracteritzen per portar al cap una estranya testa de fusta feta amb un barrilet damunt el qual hi ha pintades dues carotes, una a cada banda, de les quals sobresurt un gros nas de fusta. Per simular la cabellera estan cobertes amb forcs d’alls. La part del buc del barrilet no ocupada pel cap dels figurants està plena de serradures. Aquests personatges figuren tenir, doncs, dues cares, una al davant i l’altre al darrera.”






  4190 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





comprar
Cara a cara amb l'ós dels Pirineus
Salingue, Yves / Pagès Editors S.L
L'ós és, als Pirineus, objecte de polèmiques després d'haver nodrit un ...

comprar
L'ós del Pirineu, crònica d'un extermini
Casanova i Solanes, Eugeni / Pagès Editors S.L
Només queden cinc óssos autòctons al Pirineu. Amb ells morirà una tradició ...

El Ball de l'Óssa d'Encamp a Andorra. Anàlisi d'un ritual de pas pirenaic
Perramon i Zapatero, Francesc / Institut d'Estudis Andorrans (Centre de Barcelona)
El Ball de l'Óssa és un acte festiu de caire popular, de molt arrelada ...

L'Ours-Totem d'Arles sur Tech
Bosch, Robert
Essai de monographie folklorique....

comprar
Les Fêtes de l'Ours en Vallespir
Bosch, Robert / Éditions Trabucaire
Aquest és el primer intent de reunir, en un mateix volum, informació relativa ...

comprar
Una mirada sobre l’ós. Prats de Molló - Febrer de 1952
Diversos autors, / Associació Costumari de Catalunya Nord
Aquest llibre recull les fotografies que, el 2 de Febrer de 1952, va fer ...

comprar
Els Balls de l'Ós. Carnavals dels Pirineus i altres festes tradicionals d'hivern europees
Ysàs Trias, Eloi / Publicacions de l'Abadia de Montserrat
En aquest llibre s'exposa com ha estat vist l'ós al llarg de la història ...

El Ball de l'Ós
Diversos autors, / Banco de Bilbao-Catalunya
Aquest llibre inclou les lletres i les partitures de l'espectacle infantil ...

El ball de l'Ossa d'Encamp. Propostes d'interpretació
Perramon i Zapatero, Francesc / Institut d'Estudis Andorrans (Centre de Barcelona)
En els darrers dies de les festes de Carnaval a la parròquia andorrana ...



Ajuntament d'Arles de Tec
http://www.ville-arles-sur-tech.fr/
66150 Arles de Tec (Ajuntament d'Arles de Tec)
00 33 468 39 11 99
info@tourisme-haut-vallespir.com




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org