NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dimecres, 24 d'abril de 2019 | Pere Ermengol    cerca       subscriu-te   

Ecosistema: Protagonistes > Nans, cabuts i capgrossos > Esquivamosques


En Merma
El Cap dels Llúpia de Vic
Vic (Osona), Festa Major de Vic, pels volts del 5 de juliol, i Corpus


El cap del Llúpia de Vic


En Merma, any 2007. Foto: Jan Grau


Fotografia antiga, amb els gegants


La Família de Caps de Llúpia, als anys 1940


 

Merma és el nom amb què es coneix l'esquivamosques o Cap de Llúpia de Vic, un estrafolari personatge festiu que sempre va acompanyat per la Vella i el Nen i que vigila, mentre juga a empaitar-se amb la canalla, que ningú no destorbi als gegants.

Característiques físiques

El Cap de Llúpia o Llúpia de Vic representa un home grotesc que duu un vestit joglaresc, calb, amb dues grans pigues o llúpies (una al cap i l’altra a la galta esquerra) i una barba de quatre dies. Popularment també se’l coneix amb el nom de Merma perquè durant molts anys el va portar un home que es deia Miquel Comerma. Per fer-lo enfadar la mainada li crida “mori el Merma!”, crit de festa amb què sovint s’inicia una persecució o un joc.

Funcions del personatge

Acompanya sempre els gegants de Vic -que representen els comtes d’Osona- en les seves sortides pels carrers de la ciutat durant la Festa Major de Vic, pels volts del 5 de juliol, i a la celebració del Corpus.

La seva funció és, en primer lloc, obrir pas als gegants i vigilar que ningú no els destorbi, i, en segon lloc, fer por als més petits i jugar a empaitar-se i córrer amb els que ja no ho són tant.

Referències històriques

La primera referència que es té de la presència d’un esquivamosques o cap de llúpia a Vic és de la crida (anunci del programa de festes) de l’any 1832, on ja s’esmenta l’origen olotí tant dels gegants com del nan.

“[…] ¿Y d’ont serà aquell ximplot
Esquiva-mosques bovines
que mou tantes sarracines?
Ay! Si’l gosaba agafar
a Olot el feia tornar
per enfortir barretines […]”

L’any 1842 ja es parla de l’existència d’un Llúpia, que, com un bou de fusta desaparegut l’any 1952, tenia per missió espantar les criatures i jugar a donar-se trompades.

“[…] Llúpia, llúpia cridarán
ab crits extraordinaris
mil noyets que temeraris
no’ls espanta lo fuét […]”

La família de Caps de Llúpia de Vic

L’any 1864 al Cap de Llúpia s’hi afegí la Llupiesa o Vella, també coneguda per Maria Rosa. Es tracta d’un capgròs d’una dona molt lletja i arrugada, amb la cara també plena de berrugues, que representa la dona d’en Merma. La Vella és portada, des de l’any 1939, per membres d’una mateixa família vigatana i es diu d’ella que fou feta a imatge d’un veí de la ciutat.

El Nen o Noi del Llúpia va ser afegit al grup a finals del segle XIX i és una peça de sèrie comprada a Barcelona que té germans bessons en d’altres ciutats catalanes. Representa el fill del Merma i la Vella i sembla un babau. Com el Merma, el Nen va armat amb unes xurriaques amb les quals es dedica a interactuar amb la canalla que es troba durant els trajectes festius.

L’any 1987, per tal de deixar constància del profund amor que la ciutat de Vic ha sentit i sent pel Cap de Llúpia, es va fer una escultura de bronze del Merma en una cantonada de la plaça Major.

L’any 2006 la família de Caps de Llúpia de Vic va estrenar un ball propi, a mig camí entre ball i representació teatral, anomenat La Mascarada. La ballada consta de tres parts, una per a cada un dels membres de la família: El Nen fa de les seves, La desesperació de la Vella i El Merma imposa la seva llei.

Text: Manel Carrera i Escudé


  7205 lectures  

   imprimir compartir:   Facebook  google buzz Twitter  





Capgrossos, pigues i berrugues. Figueres, Olot, Vic i els seus esparriots
Diversos autors, / Museu dels Sants d'Olot
Catàleg de l'exposició "Capgrossos, pigues i berrugues. Figueres, Olot, ...




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org